Weimar, del triomf de la creativitat i la llibertat a la desraó que Hitler va aprofitar

La República de Weimar, a l’Alemanya d’entreguerres, té paral·lelismes amb el moment actual. «Va ser un canvi d’època i de paradigma, es deixava enrere, com ho va batejar Stefan Zweig en el seu llibre, ‘El món d’ahir’, el d’abans de la Primera Guerra Mundial, i va venir un període enormement creatiu, amb una transformació social i cultural que és del que venim, el que va sortir de la Segona Guerra Mundial. Retratar aquella època és entendre’ns a nosaltres avui, que estem en un moment de canvi cap al món de demà. Aquells anys haurien de ser un referent, una guia i un exemple per no repetir els errors», explica, amb la mirada en l’arribada al poder de Hitler el 1933 i la deriva nazi i bèl·lica que va desencadenar, Pau Pedragosa. Ho explica amb Txuss Martín, tots dos comissaris de l’exposició ‘Temps incerts. Alemanya entre guerres’, que la setmana vinent arriba al CaixaForum Barcelona, i autors del còmic ‘Weimar, temps incerts’ (Norma), juntament amb el dibuixant Rafael Morata, que ha participat també en el guió. «La història no s’ha de repetir, però el moment actual és molt inquietant», recalca Martín. 

Amb un fil conductor de ficció protagonitzat per Hans Castorp, inspiració lliure del personatge de ‘La muntanya màgica’, de Thomas Mann, el còmic pot arribar a més públics amb la seva «visió panoràmica d’aquells anys entre ambdues guerres des de totes les òptiques: social, política, filosòfica, científica i artística», assenyalen els seus autors de passada per Barcelona. Un dels reptes del dibuix, apunta Morata, «era que no fos un discurs estàtic, que no fossin caps parlants de globus i diàlegs, sinó que passessin coses».

«La República de Weimar aspirava a un món nou basat en la raó, la democràcia i la igualtat més enllà de gèneres, creences o ètnies», que, abans de la tornada a la foscor de la guerra, «va extreure una energia creativa comparable a la d’altres moments estel·lars de la humanitat com l’Atenes de Pericles o la Florència dels Mèdici», recalquen. Va florir l’avantguarda artística de l’escola de la Bauhaus, el moviment LGTBI va començar a reivindicar-se i les dones a emancipar-se, detalla Martín, professor a Cambridge, que afegeix: «Es van voler seguir les idees de la Il·lustració, emfatitzant la llibertat i els drets per a tothom, però això va provocar por en part d’una societat alemanya molt conservadora i militarista que encara creia en el model prussià [que havia dominat fins a la derrota en la Gran Guerra], igual que passa avui, que molta gent està reaccionant en contra».  

«Quan ets lliure, has de prendre decisions per tu mateix, però molta gent prefereix que el polític, el religiós o el periodista de torn li diguin què fer, què pensar i cap on anar», lamenta també Pedragosa, arquitecte i doctor en Filosofia, traslladant-ho a l’actualitat. 

«Weimar va ser una època de tensions entre la raó i la desraó, entre seguretat i llibertat –continua Martín–, igual que ara. Això és en els discursos de molts polítics. L’auge de l’extrema dreta es basa en la inseguretat. També es repeteix la postveritat. Llavors va ser bàsica la propaganda de Goebbels [ministre del Tercer Reich], que va dir que una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat. Avui és així. I el 1918 hi va haver la pandèmia de grip espanyola, que igual que la covid va matar molta gent. Esperem que avui no acabem en una altra guerra mundial».   

Notícies relacionades

Els feliços vells temps

Aprendre a liderar el negoci de la música

El còmic, ple de personatges reals, d’Einstein Heidegger, Bertold Brecht o Thomas Mann, recorre aquells anys, amb l’èxit i les posteriors tensions que viu la Bauhaus, la influència de la biblioteca i l’institut fundat perAby Warburg, però també amb la inflació disparada i l’atur, que va portar molts a culpar la República i votar el feixisme de Hitler, i l’auge d’un «antisemitisme furibund», recorda Martín, que va culpar els jueus de la derrota en la guerra, «igual que avui es culpa de tot els immigrants als EUA i Europa». 

Planeja sobre el relat el títol del quadro de Goya ‘El somni de la raó produeix monstres’. «La ruptura de l’equilibri entre raó i desraó desemboca en la irracionalitat perquè un només veu un dels dos pols. Això té un altre paral·lelisme amb l’actualitat: a les xarxes socials un només veu i llegeix les opinions que són a la seva bombolla, al seu pol. Una raó que només veu la seva pròpia raó porta a la barbàrie. Per això cal incorporar a la teva bombolla l’altre, l’estrany, el diferent», argumenta Pedragosa. I en aquesta línia, Martín evoca la polarització que va desencadenar als EUA l’assalt al Capitoli i que després va donar ales a Donald Trump. També Hitler va protagonitzar un intent de cop d’Estat el 1923 i va estar a la presó. Sense més conseqüències.