De fabricar energia a fabricar cultura

"Vist des de fora, és un bloc de formigó hermètic, misteriós, gairebé metafísic: un prisma pur. És quan hi entres que descobreixes la gran força d’aquesta massa única, que radica sobretot en la selva formada per pilars i estructures de formigó i també per enormes forats als llocs que abans acollien les turbines, aquelles deesses de l’energia que van proveir durant una època una tercera part del territori de Barcelona".

D’aquesta manera descriu Daria de Seta, sòcia de l’estudi barceloní d’arquitectura Garcés-De Seta-Bonet, la nau de turbines de l’antiga central elèctrica coneguda com les Tres Xemeneies, a Sant Adrià de Besòs, l’espai que acollirà Catalunya Media City. E la nave va és el nom del projecte amb què Garcés-De Seta-Bonet i Marvel, estudi amb l’origen a Nova York i una pota a Barcelona, han guanyat el concurs per a la transformació de l’edifici de 22.600 metres quadrats en un centre dedicat a l’audiovisual, el videojoc i la cultura digital, amb eixos de formació, producció i exhibició. La previsió és que aculli de 2.000 a 2.500 estudiants universitaris i de formació professional a l’any. El projecte va ser presentat in situ ahir per Salvador Illa, el president de la Generalitat.

De Seta explica que el Centre Pompidou de París va ser una revolució perquè va representar passar del "museu temple on hi havia obres d’art disposades per un curador al museu plaça en què es podia disfrutar de tota mena de cultura d’una manera oberta". Catalunya Media City, continua De Seta, forma part d’una nova revolució: "No només serà un lloc de consum i intercanvi, sinó que també produirà cultura. Serà una fàbrica de cultura de la mateixa manera que va ser una fàbrica d’energia". La preservació de la memòria és consubstancial a una proposta arquitectònica que reaprofita una construcció plena de simbolisme i història. Per passos.

Actitud ecològica

La reutilització de l’estructura obeeix en primer lloc a "una actitud ecològica", indica Esteban de Backer, de Marvel. "Fer caure tot això hauria sigut un desaprofitament que com a societat contemporània no ens podem permetre –afegeix–. Aquí hi ha una quantitat massiva de carboni contingut que s’havia de tornar a fer servir. El projecte va sorgir de dialogar amb l’edifici". Un edifici que no és apte per a qualsevol ús, però sí per als que planteja Catalunya Media City. I molt apte, de fet.

El paradigma del reaprofitament de l’estructura és la sala noble que ocuparà tota la tercera planta, un buit de 5.600 metres quadrats de superfície i 17 metres d’altura que es destinarà a l’exhibició. "Quin espai més bo que aquesta nau increïble per a una sala d’experiències en què tot està per escriure", assenyala De Backer. Tornarem a la joia de la corona més endavant.

Pel que fa a la memòria, no és tan sols inherent a un projecte d’aquestes característiques, sinó que el projecte la realça. "Hi ha una història intangible de les persones i dels fets que cal conservar, i l’arquitectura això ho fa –indica De Seta–. A més, es conservaran capes que parlen dels obrers i de les tensions socials. Per exemple, hi ha gràfiques que mostraven els nivells de temperatura als quals es podien acostar o no a les turbines els treballadors, i fotografies importants del desmantellament de la central". De Backer considera "molt interessant" utilitzar "una mena de jaciment arqueològic d’un passat industrial per acollir un futur possible".

La proposta manté l’estructura de la nau de turbines i, de manera difusa, la divideix en les dues primeres plantes en mòduls destinats a innovació, universitat i formació professional. Les aules i els espais es delimiten amb envans de vidre i plafons d’alumini ondulant de configuració flexible, i es distribueixen al voltant de grans buits verticals. E la nave va projecta una nova edificació que allarga el bloc que ja hi ha i que es dedicarà a recursos. Al costat mar, afegeix un volum baix que actua de duna artificial i de contenidor d’espais tècnics del hub. Hi ha tres grans talls transversals practicats a la nau de turbines que faciliten la connexió pública amb el mar. La coberta plantejada és verda, parcialment accessible al públic i amb 4.500 metres quadrats de panells solars que permetran a la institució ser energèticament autosuficient o ser-ho gairebé.

De nou a la colossal sala noble que ocuparà tota la tercera planta de la nau de turbines. El sostre i el terra estaran equipats perquè s’hi pugui fer qualsevol acte, i l’espai serà fragmentable a conveniència. "És un lloc espectacular per les dimensions, el buit i les profunditats que s’entreveuen", diu De Seta. Un gran balcó projecta la sala noble cap a Badalona i el Maresme, en al·lusió a la potent càrrega metropolitana del projecte.

Notícies relacionades

La ‘bailaora’ japonesa La Yunko debuta al Liceu

Califato 3/4 sedueix amb el seu folklore arribat del futur

Si comencem a fantasiejar, a De Seta, una entusiasta de Chantal Akerman, li agradaria veure-hi una instal·lació amb imatges d’aquesta cineasta belga. "M’encantaria veure-hi en format monumental les seves pel·lícules sobre dansa i sobre la nostra relació amb els paisatges urbans". A De Backer li agradaria veure la sala plena de gent. "Que hi hagi 4.000 persones que s’ho passin bé en comunitat és el millor que li pot passar. ¡Quanta energia!".

Les tres xemeneies que donen nom popular al conjunt, ja no colossals sinó una altra cosa, no formaven part del concurs. A De Seta i De Backer no els sembla malament que es quedin com estan, un imponent vestigi espectacular en plena platja. "Sabem omplir, però també hem de saber mantenir el buit", assenyala De Seta.