IMB School: com aprendre a liderar el negoci de la música

L’IMB School es distingeix pel seu enfocament pràctic revolucionari, en què els alumnes «treballen amb artistes reals i els defineixen una identitat visual; disposen d’un pressupost, 3.000 euros , firmen un contracte, munten un segell, graven un single i un videoclip, i els programen en un festival”, explica David Loscos, fundador de l'escola juntament amb Jaume Colomer. Veterà d’aquest entorn, el 2004 va llançar el primer postgrau de gestió de la música en castellà (a la Pompeu Fabra), i enrere queden les seves tasques projectant a l’exterior el talent local ( a BMG, avui Sony Music), desenvolupant l’incipient ‘streaming’ (a Ritmic.com) o apostant per la ‘world music’ (al segell Muxxic), extinta aventura musical de Prisa).

De la percepció d’un buit al nínxol de la formació va sortir la IMB School. “Un model basat en la realitat del negoci, fent el que fa un cap de producte, un editor musical, un mànager, un promotor... Perquè després res et pugui descol·locar», explica. El 50% dels alumnes són espanyols i l’altra meitat es reparteix entre llatinoamericans i europeus.  

L’IMB School va néixer el 2017 a Barcelona i té la seu a l’antic edifici industrial de Sants ocupat per l’empresa d’innovació musical BMat. S’ha assentat també a Madrid, a la caserna general de Sony Music. Uns 200 alumnes per curs en total, comptant el màster, el postgrau i els cursos d’especialització. Tallers on es va al gra, amb professionals que comparteixen les experiències personals. La part més cridanera és la integració en el màster d’artistes emergents al llarg de tot el curs (d’octubre i maig). Procés que comença amb una campanya a les xarxes per captar els artistes: aquest any, són 350 a Barcelona i 360 a Madrid. Els alumnes trien els seus favorits, amb l’assessorament de directors artístics de diferents companyies. 

¿Artistes novells que s’ofereixen com conillets d’índies? No exactament. «Saben que han d’aprofitar l’oportunitat perquè tindran del seu costat gent molt motivada que vol fer-se un lloc al sector i que ha apostat per ells», argumenta Loscos. Es tracta de treballar en comú els “arguments de seducció” i “elaborar una estratègia que tingui impacte”, incloent-hi la presentació d’un single (a El Molino), un videoclip (amb el patrocini de YouTube) i una actuació en viu al festival que l’escola munta cada any a la Sala Apolo. 

Notícies relacionades

Cercas, Bosch i Dueñas coronen un Sant Jordi miraculós i pletòric

La festa d’‘Abril’ converteix el Dry Martini en l’Studio 54 de Sant Jordi

D’aquest procés han sortit artistes que s’estan fent un lloc a l’escena, com Tina Masawi, Parla de Mí a Present o Balma. Enguany, el 13 de maig, a Apolo, es presentaran sis finalistes. Anotem els seus noms: Baixant al Mercao’, Bons Nois, Joselito Ke, Palladian, Susi Abanades i Syd dePalma. El públic (alumnes, entorn dels artistes, professionals caçatalents) votarà els seus favorits i el guanyador podrà gravar tres cançons el 5020 Studio, de Sony Music a Madrid, i realitzar una petita gira amb el suport de l’AIE.

Loscos vincula la marca de Barcelona en la música a l’«enfocament innovador» davant un Madrid «més ‘establishment’», seu de les ‘majors’. Per això, la crítica que insinua al final és paradoxal. «Les administracions, totes, haurien d’estar més obertes a donar solucions a propostes que no encaixen a cap casella», fa notar. «Perquè nosaltres som una escola, però desenvolupem talent artístic, i tenim un segell, i muntem un festival... És un calaix nou, i de vegades vas passant d’un interlocutor a un altre i et desesperes». És temps de formulacions híbrides. «I precisament Barcelona, això ho hauria d’estimular».