Paula Ramos, escriptora: «El temps no sorgeix del no-res. És qüestió d’organització, però també de sacrifici»

Després d’acabar de llegir ‘Harry Potter i la cambra secreta’, Paula Ramos (Madrid, 1989) va optar per escriure ella mateixa la continuació de la saga abans d'esperar-se que J. K. Rowling publiqués l'original. Va ser aleshores quan, amb dotze anys, es va adonar que havia de començar a crear les seves pròpies històries. I fins avui no ha deixat de fer-ho. Actualment compta amb una desena de novel·les publicades, explorant diferents gèneres del ‘young adult’ com el romàntic o el fantàstic.

En la seva última publicació, ‘La màgia de les històries oblidades’ (RBA Lit), l’autora s’endinsa en un terreny proper i, alhora vertiginós: el procés creatiu. La protagonista, Skye, és una escriptora que no troba els finals de les seves novel·les, que s’ensopega amb les seves pròpies històries i que, enmig del seu caos, descobreix que no només és creació, sinó també resistència i confiança. Un reflex involuntari de la mateixa autora, que es veu reflectida en certa mesura: «Vaig començar amb una idea clara, però els personatges em van portar per un altre camí. Igual que al llibre», explica Ramos en una entrevista amb EL PERIÓDICO.

Acceptar el gir de la novel·la a mig escriure va ser un desafiament, un d’aquests que els escriptors mapa –els que planifiquen les històries al detall– com ella no esperen trobar en la seva ruta. I no va ser l’única sorpresa a la novel·la. Al principi, la trama no contemplava un triangle amorós, però, un dels personatges va irrompre amb tanta força que va reclamar el seu lloc en la història. «Va dir ‘jo he vingut aquí per conquerir’ i vaig haver de parar, reorganitzar-me i reescriure», comenta l’autora amb un somriure.

Però no tot en l’escriptura és lluita. A ‘La màgia de les històries oblidades’, l’autora també celebra el que la literatura li ha donat. Ens trobem amb una ploma màgica que travessa la narració com a metàfora d’aquesta capacitat de les paraules per transformar, per obrir portes a altres mons. «No pot ser més certa la frase que les lectores vivim més de mil vides. I també aprenem moltíssim», reflexiona.

La importància del ‘young adult’

Orgullosa de pertànyer al gènere ‘young adult’, l’escriptora defensa la seva importància en el panorama literari. «Quan es diu que la literatura juvenil es desvalora, m’agrada recordar que títols com ‘Els jocs de la fam’ i ‘Crepuscle’ han marcat milions de lectors. I, no obstant, allà segueixen, en els primers llocs de vendes», assenyala. Per a ella, el gènere no només mou masses, sinó que també genera comunitats literàries apassionades amb espais com ‘bookstagram’ o ‘booktok’, en què els llibres troben una nova vida a les xarxes socials.

Actualment, Ramos es troba en el tancament de la bilogia. «El final ja està escrit», avança, tot i que sense revelar detalls. Només promet que serà «més emocionant i amb més de tot». Confessa que escriure’l ha sigut un repte, però també un plaer, perquè per a ella cada història és una manera de llançar-se al buit. «Quan vaig començar a escriure, ho feia per llegir les històries que jo volia. Ara, a més d’això, cada novel·la és un desafiament. M’agrada provar-me, desafiar-me, veure fins on puc arribar», diu.

Notícies relacionades

La ‘bailaora’ japonesa La Yunko debuta al Liceu

Califato 3/4 sedueix amb el seu folklore arribat del futur

Però si hi ha alguna cosa que persisteix en el seu camí, és l’ombra del dubte. L'acompanya en cada manuscrit enviat, en cada reacció dels lectors, en cada llançament. «Sempre hi és, aquesta escletxa de temor. Suposo que quan alguna cosa t’importa tant, és inevitable», reconeix. Tot i així, sap que no pot agradar a tothom, i ha après a acceptar-ho. «No soc una croqueta», diu entre rialles.

L’equilibri entre la literatura i la vida tampoc és fàcil. A més d’escriure, gestiona xarxes socials, treballa, manté un canal de YouTube i, des de fa un any, és mare. «El temps no sorgeix del no-res. És qüestió d’organització, però també de sacrifici», admet. Escriure implica renunciar a altres coses, però per a Ramos, l’esforç sempre ha valgut la pena. Perquè, al final, el que queden són les històries. I, com aquella nena de dotze anys que va decidir inventar la seva pròpia continuació de ‘Harry Potter’, ella continua creient en la màgia d’aquestes històries oblidades.