Weimar, de la llibertat a la desraó

La República de Weimar, en l’Alemanya d’entreguerres, té paral·lelismes amb l’actualitat. "Va ser un canvi d’època i de paradigma; es deixava enrere, com el va batejar Stefan Zweig al llibre El món d’ahir, el temps d’abans de la Primera Guerra Mundial, i va arribar un període enormement creatiu, amb una transformació social i cultural que és del que venim, el que va sortir de la Segona Guerra Mundial. Retratar aquella època és entendre’ns a nosaltres avui, que estem en un moment de canvi cap al món de demà. Aquells anys haurien de ser un referent i un exemple per no repetir els errors", explica Pau Pedragosa, amb els ulls posats en l’arribada al poder de Hitler el 1933 i la deriva nazi i bèl·lica que va desencadenar. Ho explica amb Txuss Martín, els dos comissaris de l’exposició Tiempos incertos, que dimecres arribarà al CaixaForum Barcelona, i autors del còmic Weimar. Tiempos incertos (Norma), junt amb el dibuixant Rafael Morata. "La història no s’ha pas de repetir, però el moment actual és molt inquietant", recalca Martín.

Amb un fil conductor de ficció protagonitzat per Hans Castorp, inspiració lliure del personatge de La muntanya màgica, de Thomas Mann, el còmic pot arribar a més públics amb la seva "visió panoràmica d’aquells anys entre les dues guerres des de totes les òptiques: social, política, filosòfica, científica i artística", assenyalen els autors. Un dels reptes del dibuix, apunta Morata, "era que no fos un discurs estàtic, que no fossin caps parlants de bafarades i diàlegs, sinó que passessin coses".

"La República de Weimar aspirava a un món nou basat en la raó, la democràcia i la igualtat més enllà de gèneres, creences o ètnies", que "va extreure una energia creativa comparable a la d’altres moments estel·lars de la humanitat com l’Atenes de Pèricles o la Florència dels Mèdici", recalquen. Va florir l’avantguarda artística de l’escola de la Bauhaus, el moviment LGTBI va començar a reivindicar-se i les dones a emancipar-se, detalla Martín, professor a Cambridge, que afegeix: "Es van voler seguir les idees de la il·lustració, emfatitzant la llibertat i els drets per a tothom, però això va provocar por en part d’una societat conservadora i militarista que encara creia en el model prussià, igual que passa avui, que molta gent està reaccionant en contra".

"Quan ets lliure, has de prendre decisions per tu mateix, però avui dia hi ha molta gent que prefereix que el polític, el religiós o el periodista de torn li digui què ha de fer o pensar", es lamenta Pedragosa, arquitecte i doctor en Filosofia.

Propaganda del Tercer Reich

Notícies relacionades

La ‘bailaora’ japonesa La Yunko debuta al Liceu

Califato 3/4 sedueix amb el seu folklore arribat del futur

"Weimar va ser una època de tensions entre la raó i la desraó, entre la seguretat i la llibertat –continua Martín–, igual que ara. Això ho trobem en els discursos de molts polítics. L’auge de l’extrema dreta es basa en la inseguretat. I es repeteix la postveritat. Llavors va ser bàsica la propaganda de Goebbels [ministre del Tercer Reich], que va dir que una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat. Avui és així. I el 1918 hi va haver la pandèmia de grip espanyola, que igual que la covid va matar molta gent. Esperem que avui no acabem en una altra guerra mundial".

El còmic, carregat de personatges reals, d’Einstein a Heidegger, Bertold Brecht o Mann, recorre aquells anys, amb l’èxit i les posteriors tensions per les quals passa la Bauhaus, la influència de la biblioteca i l’institut fundat per Aby Warburg, però també amb la inflació disparada i l’atur, que va portar molta gent a culpar la República de Weimar i votar el feixisme de Hitler, i l’auge d’un "antisemitisme furibund", recorda Martín, que va culpar els jueus de la derrota en la guerra, "igual que avui es culpa de tot els immigrants als EUA i a Europa".