Adeu al ‘pájaro espino’

Richard Chamberlain: L’actor, una estrella catòdica, va morir als 90 anys a la seva casa de Hawaii. També va brillar en pel·lícules com ‘La pasión de vivir’, en què va encarnar Txaikovski, ‘El colós en flames’ i ‘La última ola’, de Peter Weir.

En la carrera de l’actor nord-americà Richard Chamberlain, mort ahir als 90 anys a la seva casa de Waimanalo, a Hawaii, a l’illa d’Oahu, a causa de les complicacions derivades d’un vessament cerebral, hi ha dos trajectes: el més popular i el que l’identifica amb cert cine d’autor dels anys 70. Quant al primer, una exitosa sèrie de televisió, El pájaro espino (1983), en la qual va encarnar un sacerdot dividit entre la seva fe i la passió amorosa, i les dues pel·lícules sobre l’explorador i aventurer Allan Quatermain, que va protagonitzar amb Sharon Stone, Les mines del rei Salomó (1980) i Allan Quatermain a la ciutat perduda de l’or (1986). No són pel·lícules excelses, però en aquell moment Chamberlain era un actor madur que cotitzava a l’alça.

En relació amb el segon, el que va consolidar el prestigi de Chamberlain va ser la seva participació en una de les pel·lícules del sempre discutit Ken Russel, La pasión de vivir (1970), en la qual va donar vida al compositor Piotr Txaikovski. Només set anys després va realitzar la que possiblement sigui la seva millor interpretació en La última ola, esplèndid relat fantàstic de l’australià Peter Weir sobre un advocat que té uns somnis premonitoris relacionats amb els rituals aborígens.

Ja als 60 havia destacat en el mitjà televisiu protagonitzant Dr. Kildare (1961-1966), telesèrie amb tema mèdic: Kildare era un jove intern que aprenia sobre la marxa en un gran hospital. La sèrie va catapultar la seva fama i el va convertir en una estrella que rebia 12.000 cartes a la setmana. Després d’uns papers en films de petita producció, Chamberlain va trobar un bon eco en la cinematografia britànica amb La pasión de vivir, Petúlia (1968) de Richard Lester, El asesinato de Julio César (1970) de Stuart Burge i Lady Caroline Lamb (1972) de Robert Bolt, en la qual va donar vida al poeta romàntic Lord Byron. Sempre li va agradar encarnar artistes cèlebres.

Va tornar als dominis tràgics de Shakespeare amb una versió televisiva de Hamlet (1970), com el príncep de Dinamarca, i va seguir en el cine britànic donant vida al mosqueter Aramis en les dues pel·lícules que Richard Lester va consagrar als cèlebres personatges d’Alexandre Dumas, Els tres mosqueters (1973) i Los cuatro mosqueteros (1974).

‘Shogun’, una fita televisiva

Notícies relacionades

Va ser el seu màxim moment d’esplendor comercial, ja que es va incrustar en el repartiment estel·lar d’El colós en flames (1974), per darrere de Paul Newman i Steve McQueen, i, fidel a Dumas, va interpretar el paper d’Edmundo Dantes en una telesèrie, El conde de Montecristo (1975), i va encarnar a L’home de la màscara de ferro (1977), de Mike Newell, els dos papers del pusil·lànime monarca i el seu germà empresonat que salven els mosqueters del rei.

No va desistir en el cine de catàstrofes que representava El colós en flames, i va participar en L’eixam (1978), lidiant amb Henry Fonda, Michael Caine i Richard Widmark contra una plaga d’abelles assassines. Havia de fer de tot en aquells anys. Shogun, entrada la dècada dels 80, va ser una altra de les seves fites televisives. Conscient del seu èxit en petita pantalla, es va entregar als telefilms i les sèries en les dues últimes dècades.

Temes:

Dinamarca Cine

Inicia sessió 0 Comentaris

Màximo Pradera: "Vaig tenir càncer perquè cap metge em va fer mai la pregunta clau: ¿Què menges?"

La ‘bailaora’ japonesa La Yunko debuta al Liceu