Aprendre a liderar el negoci de la música

La IMB School es distingeix pel seu disruptiu enfocament pràctic, en el qual els alumnes "treballen amb artistes reals i els defineixen una identitat visual; manegen un pressupost, 3.000 euros, firmen un contracte, munten un segell, graven un single i un videoclip i els programen en un festival", explica David Loscos, fundador de l’escola juntament amb Jaume Colomer. Veterà d’aquest entorn, el 2004 va llançar el primer postgrau de gestió de la música en castellà (a la Pompeu Fabra), i enrere queden les seves tasques projectant a l’exterior el talent local (a BMG, avui Sony Music), desenvolupant l’incipient streaming (a Ritmic.com) o apostant per la world music (al segell Muxxic, extinta aventura musical de Prisa).

Resposta a un buit

De la percepció d’un buit a la parcel·la de la formació va sortir la IMB School. "Un model basat en la realitat del negoci, fent el que fa un cap de producte, un editor musical, un mànager, un promotor... Perquè després res et pugui descol·locar", explica. El 50% dels alumnes són espanyols i l’altra meitat es reparteix entre llatinoamericans i europeus.

La IMB School va néixer el 2017 a Barcelona i té la seva seu a l’antic edifici industrial de Sants ocupat per l’empresa d’innovació musical BMat. S’ha assentat també a Madrid, al quarter general de Sony Music. Uns 200 alumnes per curs en total, comptant el màster, el postgrau i els cursos d’especialització. Tallers en els quals es va al gra, amb professionals que comparteixen les seves experiències. La part més cridanera és la integració en el màster d’artistes emergents al llarg de tot el curs (d’octubre i maig). Procés que comença amb una campanya a les xarxes per captar els artistes: aquest any, són 350 a Barcelona i 360 a Madrid. Els alumnes elegeixen els seus favorits, amb l’assessorament de directors artístics de diferents companyies.

¿Artistes novells que s’ofereixen com a conillets d’Índies? No exactament. "Ells saben que han d’aprofitar l’oportunitat perquè tindran del seu costat gent molt motivada que vol fer-se un lloc al sector i que ha apostat per ells", argumenta Loscos. Es tracta de treballar en comú els "arguments de seducció" i "elaborar una estratègia que tingui impacte", incloent la presentació d’un single (a El Molino), un videoclip (amb el patrocini de YouTube) i una actuació en viu al festival que l’escola munta cada any a la sala Apolo.

Notícies relacionades

Màximo Pradera: "Vaig tenir càncer perquè cap metge em va fer mai la pregunta clau: ¿Què menges?"

La ‘bailaora’ japonesa La Yunko debuta al Liceu

D’aquest procés n’han sortit artistes que s’estan fent un lloc en l’escena, com Tina Masawi, Habla de Mí en Presente o Balma. Aquest any, el 13 de maig, a l’Apolo, es presentaran sis finalistes. Anotem els seus noms: Bajando al Mercao’, Bons Nois, Joselito Ke, Palladian, Susi Abanades i Syd dePalma. El públic (alumnes, entorn dels artistes, professionals cercatalents) votarà els seus favorits i el guanyador podrà gravar tres cançons en el 5020 Studio de Sony Music a Madrid i realitzar una petita gira amb el suport de l’AIE.

Loscos vincula la marca de Barcelona en la música a l’"enfocament innovador" davant un Madrid "més establishment" seu de les grans. Per això, la crítica que deixa caure al final és paradoxal. "Les administracions, totes, haurien d’estar més obertes a donar solucions a propostes que no encaixen a cap casella", fa notar. "Perquè nosaltres som una escola, però desenvolupem talent artístic, i tenim un segell, i muntem un festival... És un calaix nou, i de vegades vas passant d’un interlocutor a l’altre i et desesperes". És temps de formulacions híbrides. "I precisament Barcelona això hauria d’estimular-ho".