Assimilar tota la nova música ja és impossible

Només hi ha una cosa que ens pot desconcertar una mica més que aquest excés d’oferta musical que ens assalta per terra, mar i aire: són els articles que escrivim sobre els milers de cançons i artistes i gèneres i tendències que brollen diàriament. En negre sobre blanc, el panorama té un aspecte aclaparador.

Partim d’una declaració universal d’impotència: avui, pretendre incloure-ho tot, conèixer les claus en les quals es mouen el reggaeton i el metal extrem, el bedroom pop i el folk electrònic, el mainstream i l’underground, el boom del k-pop i el del pop nigerià, l’escena mundial i la ultralocal, és impossible, i fins i tot en el cas que ho aconseguissis a causa del teu poder mental exponencial, et faltaria temps i perspectiva per completar la jugada. Dins del remolí és difícil veure i pensar amb claredat. Però malgrat tot, la vida segueix, i la música, la naturalesa de la qual no és angoixar la gent sinó contribuir a la seva felicitat.

Notícies relacionades

Màximo Pradera: "Vaig tenir càncer perquè cap metge em va fer mai la pregunta clau: ¿Què menges?"

La ‘bailaora’ japonesa La Yunko debuta al Liceu

Perquè la multiplicació i renovació de realitats no s’observa només als vivers de tendències sota radar, allà on podríem pensar que viuen els musiquers més motivats i on tantes microescenes donen senyal, sinó en el corrent principal, on se suposava que tot es movia amb més lentitud. Billboard ha publicat el seu Top 100 de dones més importants de la música des de principis del segle XXI (a partir de les seves vendes), i tota una Madonna cau al lloc 36è, i li passen per davant artistes que molts conciutadans de mitjana edat no sabrien reconèixer, com Cardi B, Doja Cat o SZA. Però, escolti, aquesta última actuarà aquest estiu, amb Kendrick Lamar, a l’Estadi Olímpic. Aquest escenari acull sis concerts el 2025, cinc d’ells d’artistes que s’hi estrenen: també Imagine Dragons, Blackpink, Post Malone i Aitana (només un és d’uns veterans, Guns n’Roses). Una proporció de debutants inèdita.

Potser és perquè tendeixo de natural a refredar les visions apocalíptiques, això que la gran debacle ens espera el cap de setmana vinent, però no veig atordiment o confusió existencial entre els que alegrement es disposen a anar a aquests concerts. Sí, el present està més trossejat i interpretar-lo és més difícil, però, per als que ho intentem, per professió, la tasca és més emocionant que una altra cosa. I per al públic, i els més joves, tot és més senzill: relaxar-se, disfrutar de les eleccions sense pensar que estàs perdut en un laberint o que la realitat et passa per sobre. Em sembla que això és exactament el que fan.