‘Fantàstic Ramon’ obre el Lliure a actors amb diversitat funcional

L’exclusió, la dependència, la sobreprotecció i la vida familiar amb un fill discapacitat no són fàcils. De com tracta la societat a les persones amb diversitat funcional i del seu dret a ser respectades parla Fantàstic Ramon, amb dramatúrgia i direcció de Clàudia Cedó. La protagonitzen una dotzena d’actors amb discapacitat i sense. "És una comèdia amb tocs fantàstics", segons Cedó, fundadora d’Escenaris Especials i autora d’obres com Una gossa en un descampat i Mare de sucre. És la primera producció pròpia del Lliure amb actors amb diversitat funcional i estarà a la cartellera del 2 d’abril al 4 de maig.

Andrea Álvarez, Marc Buxaderas, Francesc Ferrer, Jordi Galià, Xicu Masó, Mercè Méndez, Anna Moliner, Edgar Murillo, Judit Pardàs, Vanessa Segura i Kathy Sey interpreten l’obra. Però el veritable protagonista és el Ramon, una marioneta de tela sense ulls. El seu naixement planteja tota mena de preguntes als pares i a la comunitat. Fantàstic Ramon es nodreix de les improvisacions que Cedó ha fet amb els intèrprets, la majoria, d’Escenaris Especials. "El que diuen al Ramon en l’obra són totes les coses que els han dit a ells", comenta la directora. La peça es pot llegir com una faula sobre l’alteritat, el rebuig del que és diferent i la possibilitat d’estimar algú que està fet d’una altra pasta.

L’obra segueix la vida del Ramon i tots els reptes que comporta la seva criança. Cedó atorga als intèrprets amb necessitats especials rols de persones normatives. Per exemple, Buxaderas encarna el capellà del poble. "He de fer un esforç per no jutjar el que diu mossèn Prudenci, especialment quan he de dir la frase: ‘El Senyor és Déu dels físicament sans i mentalment forts, però també dels físicament minusvàlids i mentalment discapacitats’. Dir això, per a mi, que vaig en cadira de rodes, costa", admet Buxaderas. Al principi, "em preocupava com fer un personatge que queda tan allunyat de mi. Però estic content, perquè li hem trobat el to. Té humor".

Murillo, que és sord, s’estrena amb Cedó, però ja ha participat en alguns muntatges, com un amb El Conde de Torrefiel. Parla en llengua de signes i s’expressa així en l’obra, en la qual encarna una cosa que segurament mai podria fer en la vida real: ser locutor de ràdio. Però no necessita la presència física d’un traductor en escena. "M’encanta el meu paper, perquè és fidel a la meva identitat, només signe", explica Murillo, que treballa com a dissenyador gràfic i també fa fotografia, dibuix, curts, cine... "L’art ha sigut sempre la meva via de comunicació des de petit. Els meus pares no sabien com comunicar-se amb mi i em van donar coses per dibuixar. Era perfecte per comunicar-me amb el món. Per a mi l’art és vida", assenyala Murillo.

Notícies relacionades

El Último de la Fila tornarà amb una gira el 2026

Magí Garcia: «La lluita contra el que és ‘woke’ és una obsessió americana que aquí han copiat els més idiotes de la classe»

Per a tothom i amb tothom

Fantàstic Ramon és el primer projecte propi d’Ànima Lliure i no hauria pogut existir sense el suport de la Fundació Banc Sabadell. La part social i inclusiva del teatre és una part fonamental per a l’equip de Julio Manrique, director del Lliure. La seva idea és fer teatre per a tothom i amb tothom, és a dir, obrint els escenaris a un espectre ampli de persones. "El teatre ha de tenir ànima i sentit", diu Manrique.