Muñoz Machado, director de la RAE: "A la democràcia se l’ha de cuidar"

¿Què fan el director de la Real Academia Española (RAE) i el conseller delegat de CriteriaCaixa un dimarts a la tarda conversant apassionadament sobre els maputxes de la Patagònia? La resposta és al nou llibre de Santiago Muñoz Machado, De la democracia en Hispanoamérica (Taurus), un assaig en què al llarg de 1.008 pàgines l’acadèmic i catedràtic de Dret Administratiu reflexiona sobre per què a la democràcia mai li ha anat bé al continent llatinoamericà i per què el model liberal s’ha trobat tantes traves històriques, ja sigui per l’excessiva influència dels seus veïns nord-americans com pel caciquisme, el cabdillisme o les últimes "utopies" que han incorporat les constitucions de Veneçuela, l’Equador o Bolívia.

Gran coneixedor del continent

El conseller delegat de CriteriaCaixa, Ángel Simón, és un gran coneixedor del continent. En la presentació a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (amb el Pati de Columnes ple a vessar) va recordar la seva etapa professional a Xile i Colòmbia i com el realisme màgic d’algun dels seus escriptors favorits com Gabriel García Márquez es va tornar realisme, a seques, una vegada allà.

Muñoz Machado, que a més d’acadèmic és un prestigiós advocat (Simón el va contractar per a l’anomenada guerra de l’aigua contra Colau, que va guanyar; tots dos són "grans amics", tal com van confessar), va fer un recorregut pels últims 200 anys del continent llatinoamericà, una història tràgica que paradoxalment ha creat el que es podria considerar un gènere literari en si mateix: la novel·la de dictadors, protagonista de bona part del boom. Allà tenim La fiesta del chivo, de Mario Vargas Llosa; Yo el supremo, d’Augusto Roa Bastos; El otoño del patriarca, de García Márquez, o El recurso del método, d’Alejo Carpentier. "És meravellós des del punt de vista literari", va dir Muñoz Machado, que va confessar el seu dictador favorit: el filibuster William Walker, un milionari nord-americà que va envair Nicaragua el 1855 i va governar el país durant gairebé dos anys.

Notícies relacionades

Entre l’atractiu i l’excés

Fantasia, autenticitat, brillantor i art amb Custo Barcelona i Txell Miras

"En molts països manipulen eleccions, terroritzen els mitjans de comunicació, no hi ha opinió pública", va criticar Muñoz Machado sobre les noves dictadures, com la de Daniel Ortega o Nicolás Maduro. "Però això no vol dir que siguin inhàbils per a la democràcia ni que siguin una raça especialment matussera per tenir una democràcia a l’europea", va afegir. "Recordo una de les frases que va pronunciar Gabriel García Márquez quan va recollir el premi Nobel de literatura: ‘Deixeu-nos als llatinoamericans passar la nostra pròpia edat mitjana, a vostès els va costar mil anys’. No hi estic d’acord, s’ha de fer ara. Les constitucions que tenim són bones; a la democràcia se l’ha de cuidar", va remarcar.

Simón va lamentar la dinàmica "extractiva" d’un territori tan ric i pobre alhora i, potser per això, tan procliu a les revolucions. "El gran repte d’Hispanoamèrica és la gran riquesa en mineria i agricultura; les multinacionals hi van a fer extracció. Jo com a empresari ho he viscut dues vegades. El veritable repte és industrialitzar Amèrica del Sud, que no s’emportin les seves matèries primeres i que la inequitat social es pugui revertir". Però perquè això passi, va assenyalar Muñoz Machado, és necessita estabilitat institucional: "És el peix que es mossega la cua".