Les pors de l’adolescència arriben al Teatre Apolo

Arriba al teatre Un monstruo viene a verme de Patrick Ness, una faula que té com a protagonista un adolescent amb dificultat per gestionar les emocions i por de perdre la seva mare, que té càncer. L’obra puja a escena al Teatre Apolo. Es va estrenar com a pel·lícula el 2016 dirigida per J. A. Bayona però el muntatge, que recala a partir d’ahir a la nit i fins al 19 d’abril al Paral·lel amb funcions de tarda i matinals, és molt diferent.

A Conor, el protagonista, de 13 anys, l’interpreta Elisa Hipólito, filla de dos reconeguts actors, Carlos Hipólito i Mapi Sagaseta. L’obra figura per ara com a candidata als premis Max en cinc categories, entre les quals millor espectacle. La veterana Antonia Paso, en el rol d’àvia; Cristina Bertol, com la mare del nen, i Roger Berruezo com el pare completen el repartiment amb Leyre Morlán, Nadal Bin, Raúl Martín i Fernando Sainz de la Maza, que interpreten els seus companys de l’escola. Iker Lastra encarna el monstre en aquest muntatge, última creació de LaJoven, companyia madrilenya fundada fa 10 anys que debuta a la capital catalana. El director José Luis Arellano García s’ha encarregat de traduir i adaptar a l’escena aquesta obra que mostra els problemes que genera a Conor el fet de no verbalitzar i expressar sentiments i preocupacions. La situació s’agreuja amb el bullying que pateix a l’escola.

Per desenvolupar aquest projecte, LaJoven s’ha aliat amb l’Associació Espanyola contra el Càncer amb l’objectiu de divulgar i mirar de desestigmatitzar el càncer. "Aquesta obra tracta de la necessitat de parlar de tot allò que ens passa, de verbalitzar el que portes dins", assenyala Pedro Sánchez, director adjunt de la Fundació Teatre Jove.

La història de Conor al cine va comptar amb efectes especials impressionants. En aquest muntatge el teix, un arbre que es transforma en un monstre que crida el protagonista cada nit a la mateixa hora, és molt diferent. Està representat per una estructura negra i de les seves branques pengen pantalles on apareixen diferents imatges i símbols relacionats amb la trama. S’hi projecten des d’il·lustracions més clàssiques fins a d’altres d’estètica més industrial, jugant amb blancs i negres. D’altres es transformen en pantalles estroboscòpiques que mostren l’univers interior de Conor.

Un "repte molt difícil"

Notícies relacionades

La successió del Papa Francesc impulsa ‘Cónclave’ a 150 sales de cinema a l'Estat

Xavier Bosch, l’escriptor més venut per Sant Jordi: "Diagonal Manhattan’ és una invitació a adonar-nos que a la vida no tot és feina"

"És un repte fer aquest rol protagonista. I és molt difícil perquè ni ell mateix entén el que li passa", confessa Elisa Hipólito, que va debutar sobre les taules amb 10 anys al musical Sonrisas y lágrimas. El director podria haver escollit un noi però va voler comptar amb la sensibilitat i profunditat que l’actriu confereix a Conor. Als 22 anys confessa que no ha sigut fàcil enfrontar-se a aquest complex personatge. "És una enorme responsabilitat", diu Hipólito, que ja havia treballat en un altre muntatge de LaJoven, Lagunas y niebla.

"No intentem fer un teatre específic per a joves sinó fer teatre amb ells. Els tenim en compte a l’hora de crear projectes perquè la proximitat generacional amb intèrprets de poc més de vint anys que encarnen personatges adolescents procura una gran connexió", explica Sánchez.