María Escoté, dissenyadora de moda: "Necessitava tornar a sentir la màgia d’una desfilada"

Fa cinc anys que no desfila, des de la seva última vegada a Madrid, on viu des de fa 13 anys. ¿Què ha motivat que tornés a Barcelona, on va presentar la seva primera col·lecció, el 2006, a Moda FAD?

La meva última desfilada va ser just abans de la covid. Vaig fer un treball d’upcycling complet, una col·laboració amb Wallapop. Després em vaig centrar en la producció i venda, i a col·laborar amb grans firmes com Desigual. Però necessitava tornar a sentir el que és fer aquestes peces tan especials, la màgia d’una desfilada i recordar per què estic en aquesta professió. És un regal que m’he fet, una desfilada, i a més, a Barcelona, la meva ciutat.

Ve acompanyada d’un bon esquadró de dissenyadors de la passarel·la madrilenya: Acromatyx, Ernesto Naranjo, ManéMané, Juan Vidal... ¿S’han posat d’acord?

No en teníem ni idea. Ha sigut el destí. Ens en vam assabentar quan havíem passat el comitè i ens havien acceptat. Amb l’únic amb qui ho havia comentat va ser Juan Vidal. Ha sigut una casualitat però la veritat és que tornar i fer-ho envoltat d’amics i companys sempre és genial.

¿Què li sembla la 080 i el cartell que presenta?

La 080 Barcelona Fashion sempre aposta per la innovació, l’avantguarda, la modernitat, la joventut... És un cartell molt equilibrat i assenyat, on tens una mica de tot, marques que fa tota la vida que són aquí, marques noves, marques joves... molt conforme amb el que és la ciutat de Barcelona.

Aquesta vegada no han sigut els dibuixos, sinó que la seva nova col·lecció s’inspira en un superheroi amb capa.

Soc una apassionada de la gràfica i de la il·lustració, i he treballat moltes vegades amb el cine. Warner, que és un dels meus partners, presenta aquest any la nova pel·lícula de Superman i em va semblar un projecte molt desitjable. La col·lecció està inspirada en aquest retorn, perquè és un dels meus superherois favorits.

¿Com ha traslladat aquest món de fantasia als teixits?

Es tracta d’una col·lecció molt orgànica, artesanal i sofisticada. És curta però molt elaborada. He estudiat molt els diferents teixits perquè parlin per si sols. Hi ha moulage, drapejat, textures molt diferents. Hi ha molta feina manual.

¿Alguna peça favorita?

Sens dubte un vestit plata amb un teixit que es diu liquid, que sembla metàl·lic. Porta un drapejat superpetit i molt estudiat.

¿S’hi colarà alguna cosa negra?

Molt poc.

La seva essència és el color.

Una de les nostres identitats és el nostre llenguatge cromàtic, i crec que és una cosa que s’aprecia i que està de tornada, tot i que evolucionada. És una col·lecció de María Escote adulta i és una mica tot el que ha après aquests cinc anys de color, textura, costura, patronatge...

Quant a les peces, la dessuadora tampoc hi pot faltar.

És una peça molt important per a mi, i he fet un treball d’evolució. També un exercici de calçat i bolsos d’upcycling amb nanses metàl·liques... Hi ha coses molt modernes barrejades amb el reciclatge, que és una cosa imprescindible per a mi per entendre la moda. Un exercici interessant de com ha de conviure l’antic, el clàssic, amb l’avantguarda i el modern.

¿Què opinen les seves dues filles de la moda que fa la seva mare?

A les meves filles, de 12 i 9 anys, els encanta la moda. Forma part de la seva vida quotidiana, de casa seva, és el que és la seva mare, però elles tenen altres interessos i crec que tenen clar que es dedicaran a altres coses.

¿Com és conciliar amb una professió tan absorbent com la moda?

Avui dia és molt complicat, no només en la moda, per a qualsevol professional en aquest país. Ho faig de l’única forma que ho puc fer, donant valor a la qualitat sobre la quantitat. No tinc tot el temps que m’agradaria tenir per dedicar a la meva família, però el que sí que tinc ha de ser 100% per a elles.

Notícies relacionades

Un nazi a la Patagònia i un dictador que fingeix demència

Joshua Oppenheimer: "Ens dirigim cap a l’abisme, i se’ns acaba el temps per escapar-nos-en"

En el seu dia a dia, ¿vesteix alguna marca d’altres dissenyadors?

No, el meu vestidor és el meu arxiu, tot i que també és veritat que compro molt vintage.