Comic Barcelona superheroic

Propostes com El laberinto del Cuco, on el sempre inquiet Max convida a triar el teu propi camí dins de la historieta, passejar-se entre Batman, Spiderman, Wonder Woman o el Capità Amèrica en una galeria de figures de mida real de Marvel i DC Comics i descobrir les interioritats dels superherois dibuixats per Pepe Larraz; exposicions sobre l’amenaça de la IA, sobre les versions dels alumnes de l’Escola Joso del Blacksad de Juan Díaz Canales i Juanjo Guarnido amb motiu del 25è aniversari del mític gat detectiu o sobre la carrera de la icònica Marika Vila; divertir els nanos amb un espectacle de les aventures de la Pequeña Genia creada per Álvaro Ortiz... Tot això i molt més oferirà la 43a edició del Comic Barcelona, que fins aquest diumenge torna a ser l’epicentre del món de la vinyeta a Fira Montjuïc.

La precarietat del creador

El saló que dirigeix Meritxell Puig, que espera revalidar els 110.000 visitants del 2024 i té un pressupost de gairebé un milió d’euros, acollirà autors internacionals com l’estrella, Chris Ware, Jaime Hernández, Craig Thompson, Richard McGuire, Kate Beaton, Sally Rippin, Joanna Rubin Dranger o John Howe (il·lustrador de l’univers Tolkien), però també un ingent nombre de creadors locals. El Comic Barcelona reinventa de nou la seva oferta, coordinada per Borja Crespo, per continuar sumant adeptes a un novè art que, segons autors consultats, continua demostrant que sí, que està en una edat d’or creativa, de molt talent i diversitat, de prestigi autoral, de bones xifres de vendes (la facturació anual ronda els 130 milions d’euros, en corba ascendent des de la pandèmia), de normalització social (que és cosa de nens ha passat, a la fi, a la història) i presència creixent en llibreries generalistes, biblioteques i museus (no en va, Chris Ware ha inaugurat una ambiciosa exposició al CCCB, coorganitzada pel Comic Barcelona). I segons les últimes dades del Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Espanya 2024, el 13,2% dels més grans de 14 anys llegeix còmics (2,4% més que el 2023).

Però com xifrava el Llibre Blanc del Còmic a Espanya publicat fa un any, només un 21% d’autors poden viure només del còmic, el 64% no arriben al salari mínim només amb els ingressos del còmic, i la meitat dels una mica més de 1.000 artistes espanyols en actiu cobren menys de 20.000 euros nets anuals. La precarietat continua sent la gran assignatura pendent i, el repte, millorar les condicions professionals en un moment d’amenaça de la intel·ligència artificial, que mereix capítol a part. Al passat festival d’Angulema (França), el més important d’Europa, Espanya va ser país convidat d’honor, amb un desplegament impressionant d’autors impulsat pel Ministeri de Cultura. El seu titular, Ernest Urtasun, junt amb María José Gálvez, directora general del Llibre, del Còmic i de la Lectura, es va comprometre allà a fer realitat una de les històriques peticions del sector, que ha cristal·litzat després de les converses per elaborar el Llibre Blanc: la ràpida convocatòria d’ajudes específiques a la creació de còmics, a la qual es destinarà un milió d’euros en partides de 25.000 euros.

Dona algunes dades més Óscar Valiente, director de Norma Editorial i coordinador del Llibre Blanc. "Es preveu escollir uns 40 projectes tenint en compte tant la diversitat geogràfica com generacional, per compensar tant autors novells com consagrats i projectes grans i petits, i es valorarà si s’acompanyen d’un compromís editorial. Els detalls definitius es publicaran al BOE possiblement abans del setembre".

"Aconseguir viure només del còmic és un petit miracle. Per això aquest tipus d’ajudes són necessàries per centrar-te a treballar en el teu llibre", assenyala Albert Monteys, de 53 anys, nominat als premis del saló per ¡Univers! 2. "Per a mi, un llibre és un any de feina. La mitjana que solen pagar les editorials a Espanya és de 3.000 euros per llibre i et donen un avançament del 10%. Jo soc dels afortunats, soc una excepció, perquè fa 30 anys que visc del còmic. Tinc ¡Univers!, que es ven bastant bé i segueix present en llibreries des del 2018 i a més es ven a l’estranger. Però és cert que de cada dos llibres que faig, un és per als EUA, on es paga 10 vegades més que aquí".

"Dediques moltes hores a fer un còmic i això no es reflecteix en el que cobres. A França poden pagar 30 vegades més que a Espanya per un projecte. Aquí pot dependre de si és un encàrrec d’una editorial, amb la qual cosa tens més marge, o és un projecte propi. Però el més normal és que l’autor s’emporti el 10% del pastís (la resta se’l reparteixen editors, llibreters i distribuïdors a parts iguals), però si en un còmic hi ha guionista i dibuixant... Jo solc emportar-me un 6%. Sé que soc precària, però m’agrada el que faig", explica Rosa Codina, de 38 anys, dibuixant de Rompepistas i Cómo salvar la industria del cómic sin tener ni puta idea (amb Javier Marquina), nominada a Millor Fanzín.

"Encara no es pot viure del còmic. Només poden Paco Roca i uns quants més. La resta ho hem de compaginar amb la il·lustració, fent classes o amb altres feines alimentàries. Tot i que ara a la il·lustració se l’està menjant la IA...", lamenta Teresa Valero, de 55 anys, que presenta al saló Contrapaso 2. És el que fa també Codina, que va fer il·lustració i fa classes de còmic a les tardes en una escola. "I, tot i així, no arribes a final de mes. Has de pagar el lloguer, el menjar... Jo continuo amb les mateixes tarifes d’abans de la pandèmia", afegeix.

Tots assenyalen que en poden viure els que treballen per a l’estranger, sobretot per al mercat francès o el dels EUA, o tenen algun títol que ven bé. Vendre drets per a projectes audiovisuals ajuda. I és "imprescindible", recalca Valiente, vendre drets fora, com han anat fent editorials com Astiberri, La Cúpula, Norma..., que aprofiten bé l’aparador que ofereix Angulema. Alguns autors, com ara Pau o Joan Tretze opten per ser els seus propis editors amb sistemes de micromecenatge.

Sobrepublicació

Notícies relacionades

AAA Studio, Juan Vidal, María Escoté i Dominnico

La decadència es veuria així

Un altre problema per als autors és la gran quantitat de títols que es publiquen (12 editorials produeixen el 75% del que s’edita). El 2023 es va arribar a 4.800 novetats; el 2024, van ser unes 4.500, xifra l’associació Tebeosfera. "El ritme es va desaccelerar per efecte de la fallida d’ECC, que tenia un ritme de publicació molt alt –apunta Valiente–. Les editorials fem un esforç per no créixer... però creixem. Avui hi ha una diversitat increïble de continguts comparat amb dècades enrere. Però amb tal quantitat de continguts és molt difícil d’atendre bé per part de les llibreries i de la premsa. Els títols passen poc temps a les llibreries perquè de seguida són substituïts per d’altres i els autors perden visibilitat".

També aquest efecte que "per continuar tenint ingressos quan acabes un còmic de seguida et poses amb el següent", apunta Codina, que lamenta que al llançar tantes novetats les editorials "no puguin promocionar bé i tractar amb carinyo" cada llibre. "A molts autors –constata Montey–, veure que la feina d’un any, cobrada a preu precari, al final només està un parell de setmanes en llibreries, els provoca ansietat". Sensible a aquests problemes, el Comic Barcelona torna a oferir l’espai per a professionals Comic PRO, per connectar amb agents i editorials internacionals, presentar els seus portfolios i buscar oportunitats.