Kate Beaton, en les arenes de la violència sexual

La canadenca va bolcar a ‘Patos’ el seu dia a dia quan amb 22 anys va treballar en empreses d’explotació petroliera en un ambient de masclisme tòxic. "Sé perfectament que per als que em van agredir no va ser una violació", se sincera al seu pas pel saló, on també parla de Trump.

Assetjament, violència sexual i masclisme tòxic eren indissociables del treball en les explotacions petrolieres canadenques del nord d’Alberta, on la proporció d’empleats homes era de 50 per cada dona. Allà, a 4.000 km de casa seva, en campaments amb temperatures de fins a 50 graus sota zero va arribar fa dues dècades una Kate Beaton (Capi Breton, 1983) de tot just 22 anys buscant un contracte que li permetés pagar els crèdits universitaris. El seu relat autobiogràfic dels dos anys que va passar allà, on va patir dues agressions sexuals, el va abocar en el seu debut en la vinyeta Patos. Dos años en las arenas petrolíferas (Norma), reconegut el 2024 com a millor obra estrangera del Comic Barcelona. Ara, la canadenca arriba convidada al saló amb un dels seus contes infantils La tiburonilla (Astronau, també en català), en què, com a Patos, li mou la denúncia del maltractament al medi ambient.

És impossible no preguntar avui a un canadenc per les amenaces al seu país del president Donald Trump. "No és la primera vegada a la història amb el veí els EUA que es parla d’annexió, però sí que és el període més delicat que ningú recorda. No sabem què passarà, ningú al món pot saber què passarà quan es parla de Trump. Però les seves amenaces no ha fet sinó reafirmar el patriotisme i el nacionalisme del Canadà. Quan Trump diu que hauríem de ser l’estat número 51 dels EUA, no hi ha por, hi ha rebel·lia".

Es lamenta Beaton que una de les coses que denuncia a Patos, i que el llibre realment ha ajudat a visibilitzar, és "que l’enorme indústria petroliera canadenca, que ha generat manifestacions en contra per la contaminació que generen algunes empreses en aqüífers dels quals beuen les comunitats indígenes i per l’explotació del territori basat en un racisme mediambiental, ara s’esgrimeix com un avantatge econòmic i un poder que pot ajudar a la defensa nacional".

Un altre tema, molt més personal de Patos és l’agressió sexual. "Jo estava molt poc preparada per a allò. El sexisme imperant el vius dia a dia en un entorn creat per l’empresa per maximitzar els beneficis a costa de les vides dels treballadors. Cada un havia d’aguantar la seva creu. La meva era el sexisme. I els homes suportaven la soledat, l’aïllament, la depressió, les llargues temporades lluny de casa, el risc d’accidents...".

El trauma

Notícies relacionades

Les agressions que va patir, se sincera Beaton, "són una experiència molt comuna per a moltes dones. Si treus el tema descobreixes que a la meva germana o a diverses amigues els va passar una cosa similar. És traumàtic, però quan va passar no hi havia cap altre remei que anar a treballar l’endemà. T’acabes fins i tot culpant. Amb el temps t’adones que no va ser culpa teva, però superar-ho porta molt temps". I afegeix: "Sé perfectament que per als que em van agredir no va ser una violació. Per sort, ara la societat està entenent què és la violència sexual. Es creu que un violador és sempre un desconegut que surt d’un matoll, i no. A la fi s’ha obert el debat".

Beaton va parlar amb els seus caps de l’assetjament laboral. La resposta va ser: "Ja sabies que et ficaves en un món d’homes. Has de ser més dura". "Quan ets jove creus que no tens poder i has d’aguantar. Vas on hi ha feina, i creus que has d’estar agraït per tenir-ne", conclou.

Temes:

Barcelona Donald Trump

Inicia sessió 0 Comentaris

Szpunberg estrena l’odissea tragicòmica ‘La tercera fuga’

Pilar Eyre: "Joan Carles creu que hi ha una conspiració contra ell"