Triomfal debut de l’Orfeó Català a Estocolm

Set minuts d’aplaudiments van recompensar la vibrant interpretació de la Simfonia Resurrecció de Mahler que l’Orfeó Català va oferir en el seu triomfal debut a Estocolm (Suècia) a les ordres de Daniel Harding amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca. Els 200 músics en escena –110 del cor– van deixar empremta amb la seva interpretació.

L’Orfeó Català està acostumat a actuar en prestigioses sales. Ahir va afegir la Berwaldhallen, amb una curiosa forma hexagonal i magnífica acústica construïda a mitjans dels anys 70 del segle passat. Orquestra i cor van brodar la Segona de Mahler, també coneguda com a Simfonia Resurrecció. L’obra, de grans dimensions, composta entre 1888 i 1894, va obrir un nou camí en la fusió entre la veu i l’orquestra en una línia diferent a la que va utilitzar Beethoven en la seva Novena simfonia. Tot i que en l’actualitat és una peça molt apreciada, en la seva estrena a Berlín 1895 Mahler no va tenir gaire èxit.

L’anglès Daniel Harding, director titular de la formació que deixarà aquest any després de 19 temporades, va integrar la teatralitat i l’espiritualitat de l’obra a una lectura profunda, nítida i amb atenció al detall que va acabar amb un emocionant final gràcies a un inspirat Orfeó Català.

Les seves veus van anar des del murmuri inicial fins a acabar escalant a la potència que demanava el director per plasmar la glòria de la vida eterna que Mahler va plasmar en una partitura. Una peça de contrastos sobre la mort i el més enllà en què van brillar tant la soprano sueca Johanna Wallroth com la mezzo nord-americana Avery Amereau. Totes dues es van unir a les veus i a l’orquestra en un catàrtic final.

Harding va calibrar amb saviesa els tempi i les dinàmiques. El conjunt el seguia de manera natural, interpretant cada gest, per subtil que fos. L’Orfeó Català, que ocupava el pis superior de la sala per a 1.300 persones, també va saber captar la seva voluntat.

Anna Farriol, trompa catalana i exalumna de l’Esmuc que fa vuit anys que treballa amb l’orquestra sueca, estava feliç a l’acabar el concert, el mateix que l’equip de l’Orfeó. la Sira, una cantaire jove de 25 anys que debutava amb aquesta peça cantant de memòria, deia: "És un luxe estar aquí i sentir-me com una artista professional".

El Carles, un veterà del cor, al·ludia al seu paper en aquesta peça, breu però fonamental. "Quan comences a cantar després d’una hora de concert, sents que estàs en la corda fluixa quan comences amb aquest pianíssimo. Has d’estar molt afinat", va destacar.

Simon Halsey, director artístic de l’Orfeó Català, i Pablo Larraz, director d’aquest fantàstic cor amateur fins a final de temporada, són part fonamental del nivell aconseguit pel conjunt en els últims anys. Tot i que és un cor amateur, l’Orfeó Català ha cantat amb grans orquestres, com la Filharmònica de Berlín (2023) i la London Symphony en els Proms de Londres, i l’any vinent debutarà amb la LA Phil per interpretar la Missa Solemnis de Beethoven amb el Cor de Cambra del Palau, dirigits per Gustavo Dudamel.

Notícies relacionades

Lisa Batiashvili obrirà els 20 anys de la Franz Schubert Filharmonia

Més de 3.000 visitants consoliden l’abast internacional de la 080

Refugi musical

La sala, enterrada entre grans roques de granit i que podria servir com a refugi, va aconseguir, durant l’hora i mitjana de concert, aturar el temps amb la captivadora versió de Harding. Les cares de felicitat i els calorosos aplaudiments del públic, que es va posar dret i va fer sortir els artistes a saludar fins a tres vegades, ho deien tot. "Aquest cor és potent. És amateur però no ho sembla", comentaven uns joves a la sortida. El que dèiem: debut triomfal de l’Orfeó Català a Suècia.