El turisme de concerts impulsa BCN com a plaça forta del circuit global

Parlem d’un fenomen amb nom propi, el gigtripping (viatges per anar a bolos), i quantificable, com aquesta xifra del 12% dels aforaments d’esdeveniments en viu a Espanya ocupat per turistes estrangers, segons l’últim Observatori Ticketmaster. Procedència: el Regne Unit (16%), França (15%), els Estats Units (12%)…

Ara bé, els desplaçaments també són interns, un "turisme interterritorial, entre comunitats autònomes", per presentar-se a concerts i festivals, que "té un pes cada vegada més rellevant", segons assenyala l’Associació de Promotors Musicals (APM), que situa, citant l’INE, en 3.800 milions d’euros la despesa pel que fa a turisme de concerts a Espanya.

De la disposició del públic a moure’s per caçar una gira top se n’han adonat els artistes i les seves agències, que ara tendeixen a concentrar els concerts en menys ciutats perquè siguin els seguidors els que es desplacin. Una ganga, per a ells: menys despeses en transport d’escenaris i producció. Es tracta d’optimitzar l’impacte social d’una estrella, tot i que aquesta pràctica només està a l’abast de les més desitjades.

Fixem-nos en Beyoncé, que a Europa presentarà el seu Cowboy carter en dues úniques places: els estadis de Londres (sis nits) i París (tres). I ja està. O el grup coreà Blackpink, el 2025 World Tour del qual se circumscriu a deu úniques ciutats del planeta, quatre d’elles europees: París, Milà, Londres i també Barcelona (Estadi Olímpic). A Espanya, ara les figures més cobejades tendeixen a preferir fer dos concerts (o més) en una única ciutat, ja sigui (preferentment) Barcelona o Madrid, en lloc d’actuar a totes dues, donant per fet que el públic respondrà (i, fins ara, sol ser així). Van en aquesta línia les visites de Lady Gaga (tres nits exclusives al Palau Sant Jordi), Billie Eilish (dues al mateix escenari) o Dua Lipa (dues en el madrileny Movistar Arena).

Qüestió d’estat

Aquesta dinàmica del show business i la seva conjunció amb la indústria del turisme arriba a propiciar episodis inèdits, com quan el Govern de Singapur va pactar amb Taylor Swift que aquesta ciutat estat fos l’única parada al sud-est asiàtic de l’Eras tour el 2024. Estan en dansa la projecció d’una ciutat, la seva associació amb marques de prestigi i el foment d’un turisme selectiu. Una equació que a Barcelona està ben identificada. "Barcelona és campiona en turisme urbà i, això, afegit a l’excel·lència dels programadors i a unes infraestructures competitives, posicionen la música com un factor per apostar per continuar apuntant al turisme de qualitat", explica Mateu Hernández, director general de Turisme de Barcelona.

La capital catalana arrossega una llarga tradició al respecte, sobretot des que els anys 70 va acollir els debuts a Espanya d’artistes com Rolling Stones, Patti Smith i Lou Reed (gràcies a la feina de Gay Mercader). "Ha generat una indústria local i uns festivals propis, com el Primavera Sound i el Sónar, que són referents internacionals i que no competeixen amb l’oferta local, sinó amb la global", afegeix Hernández. Jugar a atraure públic d’altres països "fa que l’exigència dels programadors sigui més alta i que l’oferta sigui millor".

Un 60% de guiris

Per al Primavera Sound, el primer festival català (268.000 assistents el 2024; segon d’Espanya en volum de públic rere el castellonenc Arenal Sound), la captació de forans és consubstancial i téun gran pes: un 59% de l’audiència en l’última edició. "Aquest any continuarem estant al voltant del 60%, una xifra amb què ens sentim còmodes", apunta el seu codirector Alfonso Lanza.

La mostra té una llarga experiència a treballar les seves estratègies comunicatives i de màrqueting en altres mercats. "Centrem els esforços en els territoris d’on prové el nostre públic: Espanya, el Regne Unit i Irlanda, els Estats Units, Itàlia, Alemanya... Veiem que, des de fa molts anys, bona part de l’interès mediàtic que rebem és de la premsa internacional, especialment dels Estats Units. El públic nord-americà és el que creix més els últims anys".

¿Aquesta clientela internacional condiciona a l’hora de programar un festival? Per al Primavera, la confecció del cartell té en compte "molts factors i variables", i es destaca la seva "elaboració minuciosa i artesanal, artista per artista". ¿I els preus? "En comparació amb els principals festivals del món, la nostra mitjana de les entrades se situa a la part baixa", segons indica Alfonso Lanza. Aquest any, l’abonament per a tres dies va ser de sortida de 199 euros (per als assistents del 2024) i es va enfilar mesos després fins als 265 (i es van esgotar). Hi ha un cert estigma d’esdeveniment per a guiris que acompanya de vegades aquestes cites en què el públic estranger arriba a superar el local. "Però és un motiu d’orgull que tingui fama mundial una cosa creada aquí i generi una indústria pròpia tan important. Ens fa millors", diu Mateu Hernández. Per al Primavera Sound, "la música és el centre de tot" i ha permès tenir una "gran base d’un públic local" i d’un altre que ve de fora. Tot plegat "contribueix a posar Barcelona en la primera divisió dels esdeveniments musicals a escala mundial".

Notícies relacionades

Lisa Batiashvili obrirà els 20 anys de la Franz Schubert Filharmonia

Triomfal debut de l’Orfeó Català a Estocolm

Segons dades de Turisme de Barcelona, el turista escènic és més jove que la mitjana (35,5 anys), és aclaparadorament internacional (76,4%) i en gasta més diners durant l’estada (79,35 euros al dia enfront de 67,34). El consorci ara pren nota de l’última tendència: les residències d’artistes en un únic escenari. Com la d’Adele, deu dies del mes d’agost passat a Múnic, o l’Sphere que va estrenar U2. "Això és el que hem d’aconseguir", assenyala Mateu Hernández, que observa la temporada baixa, del novembre a l’abril, com "una enorme finestra d’oportunitat". Queda camí per fer, afegeix. "Les promotores ho han d’entendre, hi ha d’haver infraestructures preparades..." Mira de reüll un escenari futurible, l’antic Palau d’Esports, en procés de reconversió. "Tant de bo que entri en l’ecosistema musical".

Per part de l’APM, es tracta de valorar la música i la cultura com a "eix de desenvolupament". Demanen que les institucions tinguin un "paper actiu", ja sigui "facilitant l’accés a infraestructures", ja sigui "agilitzant tràmits i llicències, recolzant amb incentius fiscals o subvencions específiques, i reconeixent el promotor musical com un agent cultural essencial". Tot plegat, a joc amb aquest augment global del públic de concerts (els de l’star-system), una tendència que, per ara, no toca sostre i que comporta aparatoses derivades en el terreny industrial i econòmic.