‘El conte de la serventa’ s’acaba, però s’acosta la seva seqüela

"Això no és Gilead", deia dos anys després Elisabeth Moss (protagonista, productora i directora de la sèrie) en un anunci de servei públic en contra de l’onada antiavortament que es propagava pels Estats Units. Per llavors, el seu personatge a la sèrie, June (a Gilead anomenada Defred per pertànyer a Fred, el comandant d’elit encarnat per Joseph Fiennes), s’havia convertit en un símbol de la lluita pels drets de les dones. I les túniques vermelles i còfies blanques que vesteixen les asfixiades criades, a simbòlic uniforme de l’activisme feminista.

Camí d’alts i baixos

En aquell temps, la creació de Bruce Miller havia començat a donar certs signes d’esgotament. Tot l’escrit sobre Gilead (almenys fins aleshores) per Atwood es va aprofitar per a la primera temporada, que acabava, com la novel·la primigènia, sense que arribéssim a saber què li passava a June/Defred després d’entrar en una misteriosa furgoneta. El camí creat per a l’heroïna es va compondre d’anades i vingudes que de vegades no tenien lògica dramàtica. Hi va haver signes de recuperació en la quarta temporada, quan June va poder deixar Gilead i la vam veure convertir-se en un personatge atrevidament incòmode, sense compassió. O en la cinquena, quan es va posar en qüestió la seva qualitat com a líder de la resistència.

Al final d’aquests episodis, el pla de June de fugir a Hawaii amb el seu marit Luke i la seva filla Nichole (la que va concebre a Gilead amb el seu amant Nick Blaine, el comandant encarnat per Max Minghella) es torçava per circumstàncies realment xocants. Al tren cap a Vancouver, des d’on seguirien el viatge amb vaixell, només pujaven ella i el nadó. A més d’altres passatgers, entre ells Serena (Yvonne Strahovski), antiga dona de Fred, vella nèmesi de June.

La sisena i última temporada (a Max des de dimarts, dia 8) arrenca amb la continuació d’aquesta trobada tensa entre dues dones que, mal que li pesi a June, tenen en comú una mica més que un passat tumultuós: la mateixa Serena va acabar convertida en una espècie de criada dels seus presumptes benefactors, els Wheeler, en un Canadà cada vegada més a favor de Gilead. Serena vol, o millor, necessita ajudar June per arribar a una redempció. Hi ha un moment en què podria semblar al contrari, però de veritat, així és. Després del suspens arriba, com sovint a la sèrie, el terror pur: una situació de persecució i confinament no tan lluny de Train to Busan.

Alliberat

Mentrestant, a Gilead, Nick és alliberat i rep una xerrada de l’alt comandant Wharton (l’afegit al repartiment Josh Charles), sogre intimidatori que li recorda quin és el seu únic futur: un en què compleixi les seves obligacions com a marit de la seva filla Rose (Carey Cox), que coneix el passat de Nick amb June, recordem. A més, Mark Tuello (Sam Jaeger), oficial del govern dels Estats Units a l’exili, informa Moira (Samira Wiley), millor amiga de June, que el Canadà pensa deixar de reconèixer a l’antic imperi.

Notícies relacionades

"Quan a la Seat li va bé, li va bé a tothom"

Blanco Calderón narra la quotidiana èpica de l’emigrat

Si Bruce Miller ja no és el showrunner aquesta temporada (el van substituir els guionistes i també productors Eric Tuchman i Yahlin Chang, involucrats en la sèrie des de bon començament), és perquè s’havia de concentrar en l’adaptació de Los testamentos, el llibre del 2019 amb què Margaret Atwood va proporcionar la seva pròpia continuació a El conte de la serventa.

Acaba d’anunciar-se que demà comença el rodatge. En aquesta nova entrega de ficció veurem entrecreuar-se les vides de tres dones radicalment diferents: Agnes, com es diu a Hannah a Gilead (Chase Infiniti, filla de Jake Gyllenhaal en Presunto inocente); Daisy (Lucy Halliday), una adolescent canadenca que descobreix aspectes insòlits i foscos del seu passat, i la sense parell Tía Lydia (Ann Dowd), una de les figures femenines que més poder ostenten i més influents són del nou ordre.