‘Dones de ràdio’ desplega humor contra el càncer

Enfrontar-se al càncer no és fàcil, però si es fa després d’haver vist Dones de ràdio, ajuda. Almenys això és el que han dit algunes de les dones que han acudit a veure l’obra, amb cert temor per tocar un tema sensible com el càncer de mama. Cristina Clemente, autora de la peça, contribueix a desestigmatitzar-lo. La creadora aconsegueix treure punta a les situacions que la malaltia provoca i de les quals es parla poc. "Aquesta és una obra de ficció, tot i que m’he documentat i m’he inspirat en tot el que em van explicar vuit dones que han superat el càncer", assenyala la premiada autora barcelonina. Aquest grup "supercanyer" li va permetre aprofundir en temes delicats com per exemple la sexualitat o la relació amb el propi cos quan es passa per una experiència com aquesta.

No és fàcil enfrontar-se a un càncer que de vegades acaba requerint una mastectomia o dues, fins i tot altres extraccions d’òrgans femenins a banda dels pits. Per no parlar també del que suposa la quimioteràpia, un procés que provoca calvície. Quan tornen a créixer els cabells moltes vegades ja surten de color blanc, i per aquest motiu moltes dones opten per tenyir-se de ros, com passa amb les tres actrius que protagonitzen l’obra: Àngels Gonyalons, Sara Espígul i Sara Diego. Diego és la més jove i l’única que va ser seleccionada en un càsting. Està encantada amb l’oportunitat d’estrenar a La Villarroel, on Dones de ràdio recala des d’ahir.

Sergi Belbel

El muntatge compta amb la direcció de Sergi Belbel, destacat autor que ja va triomfar en aquesta sala com a director amb El crèdit. Com ja va fer en aquella aclamada proposta, en aquesta ocasió torna a comptar amb un espai a quatre bandes amb públic en unes grades laterals de l’escenari. "Són les que més estan costant de vendre, però són les que ofereixen la millor visió", assenyala. "Potser la gent tem que algú els faci sortir a escena, però poden estar tranquils, perquè això no passarà".

Clemente ha escrit una obra amb molt humor però que toca la fibra de l’espectador. Els personatges són molt humans, tenen alguna cosa de totes aquelles dones amb les quals va parlar. "És una obra terapèutica. Els tres personatges es fan estimar, la gent hi empatitza", ressalta Gonyalons, impressionada, com la resta de l’equip, per la gran acollida que ha tingut el muntatge en la seva minigira prèvia per Catalunya.

Les protagonistes són dones que tenen perfils molt diferents que connecten amb un ampli espectre de públic, sense importar el gènere. Sara Espígul interpreta l’Àgata, una infermera d’uns 40 anys. "És una dona molt tímida que té una filla de tres anys. Per això rebre la notícia és un cop molt dur", comenta. "No obstant, treu forces per enfrontar-se a la malaltia, que intenta divulgar al màxim, tant per prevenir com per ajudar qui la pateix". L’actriu considera que Dones de ràdio és molt útil per a tota mena de públic, fins i tot el dels instituts, perquè "hi ha moltes coses de les quals no tenim ni idea. Estem molt desinformats i mereixem saber com protegir el cos".

Sara Diego encarna la Carol, el personatge més jove, de 29 anys, a qui l’actriu defineix com "una supervivent i una apassionada de la vida". Quan li detecten el càncer, el pitjor per a ella és no poder explicar-ho a la seva mare perquè ja ha passat per un. "Però, a part d’aquest gran conflicte, ella és molt pallassa i festaire. Ella és l’altaveu de moltes coses que els altres personatges no s’atreveixen a dir de manera tan directa. És molt alliberador poder parlar així. ¡M’encanta!", confessa Diego.

Professional de la ràdio

Notícies relacionades

"Quan a la Seat li va bé, li va bé a tothom"

Blanco Calderón narra la quotidiana èpica de l’emigrat

Àngels Gonyalons és l’única dona genuïnament de ràdio de l’obra. El seu personatge, la Rosa, passa dels 50 i capitaneja un programa líder d’audiència en una important emissora. "És una dona d’aquelles que ho tenen tot clar. La seva situació familiar i professional ofereix una foto fantàstica, i el primer que fa quan apareix el càncer és negar-lo". ¿Com acceptar una notícia que altera la imatge perfecta de la seva vida? ¿Com assumir-la? El seu personatge no té més remei que "rebaixar la seva autoestima i encaixar el cop", explica Gonyalons.

Les dones a qui la Rosa coneix per la malaltia faran que deixi de banda el seu puntet classista i valori també altres coses. "Aprendrà que més enllà del càncer hi ha una cosa que les uneix com a dones", diu l’actriu. "L’obra transita per una línia molt fina on hi ha veritat, emoció, però també molt sentit de l’humor, sense faltar al respecte. I, tot i que estigui protagonitzat per tres dones, no és una obra només per a nosaltres, en absolut," conclou.