Les dones de Jaime Hernandez

Jaime Hernandez (Oxnard, Califòrnia, 1959) no parla espanyol. Els seus pares, migrants mexicans, van pensar que la immersió radical en l’anglès seria el millor per al futur dels seus sis fills. No és, i sobretot no era en les dolces dècades de 1950 i 1960, res estrany a Califòrnia, explica Hernandez. No obstant, coneix algunes paraules en espanyol. Per exemple, Locas és el títol del seu formidable cicle amb Maggie Chascarrillo i Hopey Glass com a personatges centrals. I sobre Donald Trump i les seves polítiques contra la immigració, diu en espanyol: "Tot el que puc dir és que és un idiota. Sembla mentida que sigui president per segona vegada. Trump odia Califòrnia i Califòrnia odia Trump".

Jaime i Gilbert Hernandez, amb el seu germà Mario com a editor, es van autopublicar la primera entrega del còmic Love and rockets, el 1981. Love and rockets ha tingut interrupcions i canvis de format, però encara es continua publicant. Locas és la saga principal de Jaime, i Palomar és la saga principal de Gilbert. Totes dues són obres mestres del còmic. Locas. Volumen 1 (La Cúpula) té gairebé 280 pàgines i només recull les historietes publicades fins a principis de 1987. En efecte, estem davant un conjunt de proporcions balzaquianes. En aquest primer volum hi ha idil·li, amistat, factor queer, costumisme xicano i punk, aventura fantacientífica, lluita lliure femenina... Jaime Hernandez era llavors una batedora d’estils que s’atrevia i podia amb tot.

‘Feedback’ femení

No hi ha gaire secret a per què Hernandez va posar dones en el centre del seu univers surrealista i alhora terrenal. "M’agrada dibuixar dones des que vaig començar a dibuixar –assenyala–. Però em resultava insatisfactori dibuixar simplement una dona amb una espasa, per exemple, perquè no sabia quina persona era. De manera que vaig començar a desenvolupar-les com a personatges. Han de tenir una història al darrere, si no no em diverteixo. Per mi és molt important conèixer-les i poder retratar-les bé".

Al principi no les tenia totes, però el feedback femení va ser aviat positiu. "En les convencions de còmic se m’acostaven dones per comentar-me que els agradava com escrivia sobre elles i com les dibuixava, i això em va relaxar i ho va fer tot més fàcil", assenyala Hernandez. Així que ha continuat fent-ho fins ara, 45 anys després. El temps també ha passat per a la saga. "Els personatges havien de créixer amb mi, casar-se, divorciar-se, aquestes coses. És una narrativa interessant".

Injecció de joventut

La Cúpula també ha editat Dibujo del natural, novel·la gràfica i una espècie de spin-off de l’univers de Locas en la qual irromp Tonta com un remolí per donar un sotrac a la vida de Maggie. "Necessitava un personatge rejovenidor, que és Tonta –exposa Hernandez–. És una pallassa, està guillada i no té por de res, de manera que és molt divertida de dibuixar. Tot el que fa, funciona".

Notícies relacionades

Un taller de joies modernistes en un estudi de pírcings

El Liceu, als peus de Nadine

Hoppers és la població fictícia on transcorre Locas. Un reflex del sud de Califòrnia al que tant partit ha tret Hernandez. "Em vaig adonar que, als Estats Units, el veritable sud de Califòrnia era ben desconegut –indica l’autor–. Vaig pensar que la vida mexicano-americana d’aquesta zona s’havia d’explicar. Als anys 80 érem un planeta estrany i ignorat dins dels Estats Units i vaig treure partit d’això".

110.000 visitants

Unes 110.000 persones han visitat l’edició d’aquest any del Comic Barcelona, que va tancar les portes ahir. És una xifra similar a la d’anys anteriors, i per aquest motiu l’organització defensa seguir en l’actual recinte de Fira Barcelona Montjuïc. La directora general, Meritxell Puig, va assegurar que aquesta 43a edició ha sigut la més pròxima als més petits, ja que ha rebut «un 25% més d’escoles» i «moltes famílies i nens» que s’han acostat a disfrutar del còmic.Aquest any, el certamen ha tingut com a convidat d’honor el dibuixant nord-americà Chris Ware, reconegut per obres com Jimmy Corrigan: el chico más listo del mundo i Rusty Brown, però també per haver dibuixat portades per a la publicació The New Yorker. Així mateix, aquesta edició també ha comptat amb una exposició de la guanyadora del Gran Premi del Comic Barcelona 2024, la barcelonina Marika Vila, i una altra amb originals de Pepe Larraz.