Mendes i els seus quatre films sacsegen la beatlemania

Richard Lester els va convertir en estrelles cinematogràfiques a mitjans dels anys 60 amb dues comèdies esbojarrades i amb certes influències del free cinema: ¡Qué noche la de aquel día! i Help. Al tombant de la dècada, George Dunning va realitzar la psicodèlica cinta d’animació Yellow submarine. Paul McCartney va donar al ric cançoner de les pel·lícules de James Bond un dels seus millors temes en el film Viu i deixa morir. George Harrison, per la seva banda, va arribar a fundar una productora, HandMade Films, amb la qual va finançar La vida de Brian, Els herois del temps, Mona Lisa i Shanghai surprise, entre d’altres. Ringo Starr va fer carrera com a actor (200 motels, Lisztomania, Sextete, Cavernícola) i va dirigir el 1972 Born to boogie, un documental sobre Marc Bolan i T. Rex. John Lennon va realitzar alguns curts i vídeos amb Yoko Ono o sense, a badna de protagonitzar per a Lester, i en solitari, la comèdia antibel·licista Cómo gané la guerra.

La fascinació cinematogràfica pels herois de Liverpool s’ha traduït en diferents aproximacions biogràfiques a la seva trajectòria individual o col·lectiva. Nowhere boy, del 2009, tracta sobre la joventut de Lennon i la complexa relació amb la seva mare, mentre que Backbeat, de 1994, reconstrueix una primerenca gira per Alemanya. En el terreny documental, no hi ha res com The Beatles: get back, la minisèrie de Peter Jackson que utilitza part del metratge filmat per Michael Lindsay Hogg el 1969 per a un altre document esplèndid, Let it be, sobre la gestació del disc; o el film consagrat per Martin Scorsese a George Harrison: Living in the material world.

Interès

No sorprèn l’interès de Mendes en els autors de Taxman, Lucy in the sky with diamonds i Come together. Sí que és sorprenent, en canvi, que no s’acontenti amb una sola pel·lícula i en vulgui rodar quatre. La revista Variety llançava fa uns dies la notícia a l’arena per a delit de la beatlemania: Mendes va anunciar a la CinemaCon de Las Vegas que té la intenció de realitzar quatre pel·lícules sobre el grup i que s’estrenarien, totes quatre, l’abril del 2028. Aleshores, els dos supervivents dels Beatles, McCartney i Starr, tindran 85 i 87 anys, respectivament.

Mendes ha decidit el repartiment. Paul Mescal, un dels actors de moda, es penjarà el baix de Macca. Harris Dickinson, el becari convertit en amant de l’executiva Nicole Kidman a Babygirl, donarà vida a Lennon. Joseph Quinn, vist a Stranger things i contractat per fer de Torxa Humana en els pròxims films Marvel, serà Harrison. I Barry Kheogan (El sacrificio de un ciervo sagrado, Saltburn, Bird) es metamorfosarà en Ringo. Dos actors irlandesos (Kheogan i Mescal) i dos d’anglesos de Londres (Quinn i Dickinson) per encarnar els Fab Four de Liverpool.

Aquests quatre actors ja han entrat en el seu paper, tal com van demostrar sortint a saludar a Las Vegas com si fossin els quatre Beatles. El títol complet de la pel·lícula és The Beatles, a four-film cinematic event, malgrat que en alguns llocs encara s’esmenta com a Untitled Beatles project.

La idea del director d’American beauty és una pel·lícula en quatre parts que es corresponguin amb la perspectiva (orígens, família, experiències, primers passos musicals) de cadascun dels membres del grup. Seran quatre relats independents que convergiran en un de col·lectiu, la trajectòria completa d’un grup que va canviar d’una manera radical la història de la música popular.

No és clar si s’estrenaran totes el mateix dia o ho faran a raó d’una per setmana d’aquí a tres anys. De fet, la idea d’un projecte tan descomunal sobre el grup al complet queda ratificada pel lema promocional que s’ha escollit: "Cadascun té la seva pròpia història, però junts són llegendaris". Si la pel·lícula o, més ben dit, les pel·lícules també tractaran del que els va passar a John i George i arribarà fins a l’actualitat de Paul i Ringo és una altra de les incògnites que el temps anirà desvelant.

Sales de cine

Notícies relacionades

Un taller de joies modernistes en un estudi de pírcings

Les dones de Jaime Hernandez

Que siguin quatre films, o un de dividit en quatre, com es prefereixi, també forma part de l’estratègia emocional explicada per Mendes a CinemaCon: el públic necessita esdeveniments cinematogràfics d’aquest calibre per sortir de casa seva i tornar massivament a les sales. Per això va rebutjar des del principi realitzar una sèrie televisiva en una plataforma de pagament i està convençut que és impossible explicar la història dels Beatles en una sola pel·lícula, ja sigui de metratge més convencional o més generosa del que és habitual.

La filmació principal serà molt complexa i durarà aproximadament un any. Al darrere del projecte cinematogràfic hi ha Apple Corps, la corporació fundada pels Beatles el 1968, i Sony Pictures. A Mendes li han cedit els drets perquè pugui fer servir en el guió tot el catàleg musical d’aquesta banda tan històrica. L’última paraula, però, la tindrà el públic.