‘Sorda’ apunta als premis Goya

Complexa i sensible

Sorda és, en tot cas, bastant més que un simple vehicle de sensibilització social. L’opera prima de la murciana Eva Libertad, que s’acaba d’estrenar a les sales de cine després de passar pel D’A Film Festival, és una pel·lícula complexa, sensible i valenta que ja ha guanyat el premi del públic de la secció Panorama de la Berlinale i la Bisnaga d’Or del Festival de Màlaga i que, a quasi un any vista, sembla que té assegurada la seva presència en la pròxima cerimònia dels premis Goya en diverses categories.

La pel·lícula retrata les inseguretats i els conflictes que viu una parella en el moment en què han de ser pares. Ella és sorda i ell (un esplèndid Álvaro Cervantes), oient. El retrat que el film fa de l’Ángela, aquesta mare en permanent desavantatge que, en el seu afany per mantenir un vincle especial amb la seva filla, arriba a sentir una punxada de contrarietat quan el metge li notifica que la nena hi sent amb normalitat, no és especialment amable. "En el procés d’escriptura del guió, vaig rebre feedbacks que em deien que Ángela corria el risc de caure malament, i a mi això ja em semblava bé", explica Libertad. "La idea no era construir un personatge exemplar que representés totes les dones sordes, perquè això no tenia cap sentit. A mi m’agraden els personatges femenins complexos, amb diverses capes, amb errors i contradiccions", afegeix.

A més, apunta Garlo, la dificultat que l’espectador oient té per entendre el personatge d’Ángela representa bé la barrera d’incomprensió amb què sovint topen les persones sordes. "La sordesa és l’única discapacitat que és invisible, i això fa que no caigui especialment simpàtica, per dir-ho així. No hi ha res que et prepari anticipadament per saber que t’estàs relacionant amb una persona amb discapacitat, i això resulta xocant. La gent pensa que estàs distreta, o que no t’assabentes del que et diuen, o que ets tonta, perquè no té aquesta informació prèvia que la predisposi a l’empatia i el respecte".

En el cas de la pel·lícula, l’empatia de l’espectador es dispara quan el formidable treball de so l’obliga a compartir les limitacions auditives de la protagonista. "Aquell moment ens donava l’oportunitat de dir: ‘d’acord, no has entès l’Ángela, però ara ho pots fer, si vols’", comenta Eva Libertad. "Em venia molt de gust posar el públic oient en aquest lloc, perquè és d’incomoditat". I des d’aquest punt és quasi impossible no compartir l’angoixa d’aquesta dona enfrontada una vegada i una altra a l’estrès de no saber ben bé què està passant al seu voltant, una ansietat que es converteix en autèntic pànic en moments com el del part (recreat en una escena tensíssima, fruit de les converses que la directora va tenir amb mares sordes).

Miriam Garlo és la primera actriu sorda que protagonitza una pel·lícula a Espanya, una circumstància que ella atribueix a la mera fortuna d’haver tingut una germana oient que és directora de cine. "Jo no vull ser un referent, ni per a la comunitat sorda ni per a la comunitat oient", assenyala. "Per descomptat, m’agradaria continuar fent treballs com a actriu, en cine o teatre, parlant d’aquest món o d’altres, i afrontar-ho des del compromís i la responsabilitat, però també des del gaudi, amb espai per equivocar-me", afegeix.

Notícies relacionades

L’enverinadora de marits torna a Roma

Kaufmann i Damrau, poder i sensibilitat

Sobreesforç

És una aspiració que l’obliga, diu, "a un sobreesforç" continu. "No puc accedir en igualtat de condicions amb la resta de companys a cursos de formació, i falten intèrprets de llengua de signes. Ni tan sols puc veure pel·lícules espanyoles en una sala, perquè no tenen subtítols". Sorda, per cert, sí que els té. "¡Per fi una pel·lícula que puc veure en una sala de cine! Ja era hora", riu l’actriu.