Springsteen i el seu nou àlbum multiplicat per set

Ara que tot sembla convidar a l’acceleració i que ens costa més trobar el temps per escoltar un àlbum del principi a final amb plena atenció, va Bruce Springsteen i anuncia un boxset catedralici. Tracks II: The lost albums, ofereix set àlbums inèdits d’una tirada, 82 cançons la majoria de les quals són autèntics enigmes fins i tot per als connaisseurs de l’artista. Cinc hores i mitja de música (set cedés o nou vinils) procedents d’un ampli cicle temporal (1983-2018) i que veuran la llum el 27 de juny.

Li dic al meu amic Salva Trepat, l’home que va posar en marxa la revista i web Point Blank i que ara condueix (amb Jesús Jerónimo) l’indispensable pòdcast No surrender (a Spotify, Apple Music i Amazon Music), que això és gairebé millor que un disc nou de Springsteen. Em corregeix: "¡És que és un disc nou! Set, de fet". Al cap i a la fi, un àlbum com Western stars, per exemple, que va veure la llum el 2019, havia sigut gravat en bona mesura uns quants anys abans. Doncs ara, el mateix, però multiplicat.

Notícies relacionades

Despit, un nou gènere de la premsa del cor

Un Mahler d’accent castís

Tracks 2, el relleu del ja llunyà Tracks (1998), no és un disc de rareses disperses, sinó que exhuma àlbums sencers, cançoners concebuts sota un concepte sonor i una narrativa (amb només una excepció, l’últim dels set Perfect world, que apunta més al calaix de sastre). El titulat com a L. A. garage sessions 83 és el que ofereix més cançons ja interceptades pels erudits (tot i que en versions potser diferents). Altres volums ens fan posar els ulls com plats: Streets of Philadelphia rescata material dels 90 sota el presumpte influx del hip-hop, Faithless es presenta com la banda sonora d’una pel·lícula que no va arribar a existir, Somewhere North of Nashville apunta cap al country, Inyo, a la frontera i al mariachi, i Twilight hours, al cine negre dels anys 50.

L’allau de material inèdit imposa fins i tot als que fa mitja vida que recullen discos bootleg: 56 d’aquestes 82 cançons són completament desconegudes també per a ells. Springsteen no és dels que entra a l’estudi només quan toca publicar un àlbum, sinó que ha estat sempre manejant projectes, i n’ha prioritzat uns i deixat altres en suspens. Tracks II en rescata ara alguns (n’hi ha més flotant en els llimbs) i els aboca sense més preàmbuls, i ara caldrà veure com ens les apanyem per obrir un espai de cinc hores i mitja i escoltar el disc sense urgències ni interferències (ja siguin materials o virtuals) quan arribi el 27 de juny.