Un taller de joies modernistes en un estudi de pírcings

Lletres daurades a la porta, local blanc impol·lut, somriures sense pressa. No s’ha de ser l’Oncle Garrepa per intuir que aquí es mou or del bo. "No existeix res així", et garanteix el Sergi. Les seves són joies de quilòmetre zero. Les fabrica rere una vidriera a tot just un parell de metres del taulell. Tenen milers de visualitzacions a Instagram. Però no et confiïs. Aquest joier disfruta més fent-te forats pel cos que Trump posant aranzels.

"Estudi de pírcings", es llegeix a la porta de vidre. "Jo l’anomeno estudi perquè aquí estudiem el client", detalla el propietari. Joies Genera (plaça de la Llibertat, 26). "Dubto que hi hagi alguna cosa així a Europa", assegura el Sergi. "L’especial d’aquest lloc és que tu hi entres, et fabrico la joia i després te la poso". L’estudi inclou el seu propi taller de joieria d’or: només per a pírcings, sí. Tot en or de 18 quirats. "Una manera de donar-li la volta al gremi: ajuntes dos mons que són absolutament diferents però que van de la mà". Aquí es venen pírcings-joia artesanals de fins a 850 euros. "En vull fer de 3.000 i 4.000", avança el Sergi.

Sergi Genera. "El turista infinit", riu ell. Ja té assumit que el confonguin amb guiri. És de Barcelona, 40 anys. Té perforacions al cos que posarien els cabells de punta a un faquir. S’ha foradat orelles, nas, mugrons, també genitals, "és clar", dona per fet. "Va ser el meu tercer pírcing, però no em va fer tant mal", respon a les teves ganyotes de dolor.

Genera és el cognom de la seva mare. Quinze dies després que morís –recorda–, va saber que seria pare i es va canviar d’ordre els cognoms perquè la seva filla el portés. És pare, perforador, joier, per aquest ordre. La seva filla encara no té ni forats a les orelles. "Jo crec que qualsevol pràctica s’ha de fer amb consentiment –justifica ell–. I la meva filla mai m’ha demanat un pírcing (té 3 anys). El dia que me’l demani, jo l’hi faré, explicant-li com es fa, explicant-li que fa mal i que s’ha de cuidar".

¿Què és un pírcing? "Per mi és un ritual", respon el Sergi. "Molta gent es pensa que és una moda, però porta 50.000 anys amb nosaltres. La primera joia creada per travessar el cos –tira d’arqueologia– és un os de cangur que es va trobar a Austràlia per decorar un septe (el de l’envà del nas)". A Europa es van expandir pel món underground. Ara s’ha passat dels punks hiperperforats a les Kardashian amb pírcings d’or i diamants. "Ara és usual –assegura– que una persona es posi mil euros en una orella".

"Hi ha un abans i un després a l’hora de fer-te una perforació", t’avança el Sergi a l’ajeure’t a la llitera. I et poses tan nerviosa com quan vas fer el primer test de la Superpop. El teu primer pírcing als 50. El Sergi et dona les gràcies. "Gràcies a vosaltres puc viure del que m’agrada", somriu. I et convida a agafar aire amb ell. Relaxa’t. I intenta disfrutar", diu acostant-se amb una agulla a la mà. "És molt menys del que t’imagines". No et dona temps ni a dir "ah". "El pírcing és un ritual –insisteix–i la màgia d’això és que comporti un cert dolor. Igual que el tatuatge. Igual que qualsevol art corporal". El dolor passa de seguida. Quan et col·loca una joia d’or.

A l’estil mediterrani

Fa 19 anys que va començar a fer pírcings. En fa vuit que es va ficar a la joieria. Va estudiar amb el mestre Antoni Farré. "Vaig fer un curs d’alta joieria modernista –recorda–. Allà em va explotar el cap amb els esmalts. Això no existeix en el pírcing. Som l’única marca de joieria per a pírcing que utilitza l’esmalt al foc". Aquest és el seu segell d’identitat: "Pírcing mediterrani", resumeix. "Ara vull fer una línia més modernista –t’ensenya un peça minúscula–. Això pot ser un tros de trencadís del parc Güell".

Fa nou mesos que el seu estudi de Gràcia està obert. "El perforador sempre ha sigut un annex al tatuador –lamenta–. A l’hora d’obrir això, molta gent em deia: Estàs boig, ¿només pírcings? Jo volia demostrar que el pírcing es manté sol. El pírcing ben fet". Aquest és el seu objectiu: "Posar el pírcing al primer nivell". Aquestes minijoies són biocompatibles, amb el polit just perquè no s’acumuli brutícia, justifica el Sergi de l’especialització. "Estan fetes per passar per dins del cos".

Notícies relacionades

Les dones de Jaime Hernandez

El Liceu, als peus de Nadine

"Hi ha tantes clientes del teu perfil –et diu–: gent que no porta perforacions però que veuen això i volen omplir-se l’orella". "Projectes d’orella", els anomena el Sergi. "Tinc això –t’ensenya una llibreta amb orelles dibuixades–. Et quedaria bé aquí, aquí i aquí –va omplint de pírcings una orella del bloc–. Aquí es pot posar un cèrcol amb cadena, una estrella, aquí un altre cèrcol amb cadena". L’hi demanen clients que van de 28 a 60 anys. "I no només gent amb diners –puntualitza–. A partir de 60 euros et pots fer un pírcing" (de titani "grau implant").

"Assumpta Bou –ella es dedica a la joieria arqueològica– té una frase que m’agrada molt: ‘Hi ha dos tipus de clients, els que volen demostrar el que tenen i els que volen demostrar el que són’. Els nostres clients venen a buscar artesania, venen a buscar un amulet. Petites joies personalitzades". ¿I què se n’ha fet de la part reivindicativa del pírcing? El Sergi somriu: "Continuem sent punks en essència".