El Museu Egipci incorpora l’estàtua d’un visir de fa 4.400 anys

Tot just creuar la recepció del Museu Egipci de Barcelona dona la benvinguda al visitant un nou i visible membre de la família del col·leccionista, arqueòleg i empresari hoteler Jordi Clos. Es tracta de Sejemanjptah, nom que significa "el poder i la vida de Ptah" i va ser visir fa uns 4.400 anys, durant el regnat del faraó Niuserre, en el regne antic. Era escriba dels documents reials i supervisor de totes les obres del rei. Des de la seva estàtua en pedra calcària de mida real, porta faldellí i perruca curta. Li falta una mà. I la cara transmet serenitat i "resignació davant la mort". Si originàriament flanquejava la porta d’accés d’una mastaba (on s’enterrava nobles i figures destacades) al costat de dues estàtues sedents, ara convida a endinsar-se al museu del carrer de València i perdre’s entre les prop de 1.300 peces de l’antic Egipte que acull, col·leccionades durant més de tres dècades, des de 1992, pel creador de la Fundació Clos.

El mateix Clos presenta Sejemanjptah i 18 peces més recentment adquirides amb la voluntat de "reafirmar el relat i els buits històrics" d’un museu que atresora 30 anys de vida, que guarda 15.000 referències bibliogràfiques i pel qual han passat 6 milions de visitants. Totes, excepte un petit cap de Nectanebo II, que està restaurant-se al pis superior, ja estan integrades a la col·lecció permanent i també a l’exposició temporal sobre el Llibre dels Morts de què encara es pot gaudir.

Una altra de les peces destacades, pels detalls i la bellesa de les seves pintures, és el sarcòfag antropoide de fusta d’un personatge anomenat Nietemhat (dinastia XXVI; 664-525 aC). Porta un collar rematat per un cap de falcó i a sota una divinitat alada sosté unes plomes d’estruç. En una altra vitrina assenyala Clos un gran vas canop d’alabastre per guardar les vísceres d’animals sagrats més grossos com el toro Apis; la seva singularitat és que la tapadora té forma de cap humà (en realitat un follet funerari).

Però com a conjunt, crida l’atenció la mòmia d’un suposat soldat sota la qual es veu en una imatge radiogràfica les restes òssies del difunt. La novetat és l’adquisició d’una mortalla frontal daurada i la seva màscara funerària, del període ptolemaic (305-30 aC), realitzada sobre la cara de la mòmia amb tela de lli pintada utilitzant pa d’or per al rostre.

Subhastes internacionals

Notícies relacionades

La caiguda del clan Pujol arriba al cine per obrir "un debat necessari"

Junts nega que el seu pacte amb el PSOE contempli el nou canal

Normalment Clos adquireix les peces en cases de subhastes de mig món en les quals tem que se li creuin les habituals elevades licitacions des de països com Qatar, com li va passar amb el visir, que després de batallar-lo al final es va emportar. D’altres són de fills o famílies que hereten el patrimoni d’un col·leccionista (en el seu cas, revela que un dels seus fills sí que té sensibilitat per l’antic Egipte i que fins i tot participa en alguna de les excavacions del museu). Confessa que llavors se les emporta primer a casa seva durant dos o tres mesos, per intimar amb cadascuna abans d’ingressar-les a la col·lecció. "M’agrada veure-les, estudiar-les de prop... Quan entren al museu ja són de tots els visitants".

Un altres nous inquilins de l’Egipci són la maqueta d’una barca de fusta amb cinc tripulants que porta el difunt a l’altra vora, estatuetes d’Anubis i Osiris o la tapa d’un taüt en la qual les mans estan disposades mirant cap a cada costat, "símbol de prestigi", una fórmula fins ara inèdita entre les peces del museu.