L’enverinadora de marits torna a Roma

"Us heu d’imaginar el pont decorat amb els caps dels reus", suggereix l’escriptora mentre grups de turistes deambulen pel Ponte Sant’Angelo i examinen de prop els delicats àngels de Bernini; escultures barroques amb vista al Tíber que, com recorda ara Vanessa Montfort, van ser en un altre temps testes ensangonades de funció exemplaritzant. ¿L’any? 1658. ¿El lloc? La Roma dels papes i el Sant Ofici. Verges negres i centenars de marits metòdicament enverinats. Verí i mariticidi a la Ciutat Eterna. ¿Bruixeria? Encara millor.

"De bruges en tenim moltes. Ella era química, científica, que és una cosa molt més perillosa", diu Montfort. Ella, per si pregunten, és Giulia Toffana, perfumista processada per ajudar més de 600 dones a assassinar els seus marits servint-los petites dosis d’Acqua Toffana. Un personatge controvertit i magnètic que torna ara amb La Toffana (Espasa), novel·la que li va valer a Montfort l’últim Premi Primavera.

Dalt del Castel Sant’Angelo, centre d’operacions de la Inquisició, ambientació exprés entre cel·les i ressons d’atroces tortures. "Aquí hi havia una masmorra que anomenaven El Secret; estava plena d’insectes i es diu que fins i tot a una presa se li va posar un grill al nas i es va tornar boja; es va rebentar el cap contra les parets", il·lustra l’escriptora, Beatriu accidental guiant un grup de periodistes no a les portes de l’infern, sinó als decorats de la seva última novel·la.

El CSI de la Inquisició

La Toffana, llegim, va ser "la primera assassina en sèrie de la història". Una alquimista i controvertida justiciera avant la lettre que va posar en perill la societat romana del segle XVII creant una complexa xarxa de venda i distribució de pocions letals perquè dones víctimes de maltractament poguessin deslliurar-se dels seus marits. "La Inquisició va fer un autèntic CSI per caçar la xarxa Toffana", assegura Monfort. Apunta després d’ella, oportú com pocs, Stefano Bracchi, inquisidor inspirat en el Guillem de Baskerville d’El nom de la rosa i ambiciós funcionari de Déu encarregat aquí de caçar l’enverinadora de masses i els seus còmplices.

"Això no és un tractat d’història, sinó una novel·la", adverteix l’autora. D’aquí venen, assegura, les llicències i la voluntat d’anteposar una "història amb minúscules" construïda a partir de personatges com Giovanna de Grandis, exprostituta i mà dreta de Giulia; Theofania D’Adamo, mare i mestra de La Toffana, i Gironima Carrozzi, filla de l’alquimista- enverinadora. Totes elles, protagonistes d’"un dels judicis més mediàtics" de la Inquisició romana del Barroc, donen vida a un thriller detectivesc i judicial pel qual també desfilen superestrelles de l’època com Cervantes, Caravaggio, la papessa Olímpia Maidalchini, Innocenci X i la portentosa Artemisia Gentileschi, violada pel seu professor de pintura i obligada a demostrar, amb tortura, la seva innocència. Al costat d’elles, Monfort destaca la figura d’Arcangela Tarabotti, monja veneciana pionera en la seva crítica a l’Església i el patriarcat. "Si haguéssim continuat tenint a mà l’obra d’aquesta dona, hauríem arribat al feminisme del segle XXI al segle XVII", assegura.

Notícies relacionades

Anagrama es desvincula d’‘El odio’ i torna tots els drets del polèmic llibre a Luisgé Martín

El conte de Vargas Llosa que dona les claus de la seva ruptura amb Isabel Preysler

Al Trastevere, on "no entrava ni la policia", Monfort situa la casa de La Toffana i aprofita per emfatitzar els contrastos d’una època de llums i ombres. "S’estan fent les primeres autòpsies i s’estan explorant els astres, però també hi ha uns retrocessos socials tremends, especialment respecte a la dona", explica.

En aquells temps, recorda , la principal causa de mort femenina eren el part i els "accidents domèstics". La conseqüència directa, l’Acqua Toffana. El verí que es va emportar a la tomba prop de 600 homes i es va acabar convertint en popular genèric letal: més d’un segle després i sis mesos abans de morir, Mozart va assegurar que algú l’estava enverinant amb, en efecte, Acqua Toffana.