La primera pel·lícula en català de Mario Casas

De fet, va ser el mateix Casas qui va empènyer Oms a dirigir. "Em va preguntar si tenia alguna història que volgués explicar i vaig recordar un viatge personal que vaig fer el 2008, del qual tenia un quadern de bitàcola amb totes les meves reflexions. El Mario em va animar que escrigués el guió i em va dir que si li encaixava amb el protagonista, el faria ell mateix", recorda Oms.

D’allà va sorgir el Sergio, el seu personatge a Molt lluny, un aficionat de l’Espanyol que el 2008, després d’un viatge a Utrecht (Països Baixos) per assistir a un partit del club periquito, acaba quedant-se a la ciutat per descobrir-se a si mateix. "Comença amb una màscara i a poc a poc veiem qui hi ha veritablement a sota, perquè anirà descobrint en tots els sentits qui és i què és el que vol", avança Casas sobre aquesta pel·lícula amb caires socials i temàtica queer.

"Coses que em toquen molt"

"Hi ha una cosa molt especial en com ha explicat el Gerard aquest viatge en la sexualitat del personatge", incideix Casas, que creu que la pel·lícula va molt més enllà d’"acabar de col·locar aquesta peça". "Per mi hi ha moltes coses que em toquen molt quan faig aquest personatge, que són preguntes sobre quin és el meu lloc al món o que faig aquí", afegeix. "El tema queer hi és, és el motor del personatge, però no ho és tot", reitera el director, que considera que qualsevol es pugui sentir identificat amb el protagonista, tot i que no estigui passant per aquesta recerca de la seva orientació sexual.

"Hi ha tantes crisis com persones, així que s’ha acostat molta gent que ha vist la pel·lícula des de les seves pròpies crisis, perquè també van ser fora, perquè també es van allunyar de la seva família, perquè també van haver de separar-se per entendre… Allà és on veus que la pel·lícula parteix d’un conflicte molt específic però que floreix cap a una cosa universal", explica el director.

Un altre dels temes que aborda és el de les dificultats dels emigrants per assentar-se en un lloc que els pot resultar molt hostil. "El Sergio aconsegueix fer front al seu repte perquè des del principi de la pel·lícula perd el seu privilegi i posa en dubte la seva identitat. Els prejudicis que té li van caient un rere l’altre perquè qui li estén la mà és la gent que està als marges, aquells que ell prejutjava", explica Oms sobre la pel·lícula, la primera de Mario Casas en català.

Català, anglès i holandès

¿Per què ha trigat tant a fer-ho, havent-se criat a Catalunya? "És que no m’arribaven projectes tan especials", assegura l’actor. "A més, a l’hora de posar-me a parlar una llengua amb què he viscut, amb què he estudiat a l’escola, havia de fer-ho amb algú en qui confiés, amb qui em podia atrevir a improvisar, a provar moltes coses. Sabia que el Gerard em cuidaria en el rodatge i quan muntés la pel·lícula", remarca l’actor, a qui també escoltem parlar en castellà, anglès i holandès . "Amb l’anglès ho vam fer igual, no ho vam treballar sinó que era una mica l’anglès i el català que jo sabia", afegeix.

En el rodatge, per cert, Casas va patir el robatori de la seva bicicleta igual que li passa al seu personatge, i que li va acabar passant també a la resta de l’equip. "Hi havia un aparcament enorme al costat del meu apartament i la vaig deixar lligada pensant que no passaria res perquè n’hi havia un munt, però l’endemà no hi era. Vaja, de primer d’estranger", rememora.

Notícies relacionades

Anna Romeu, psicòloga: "Els homes amb alta sensibilitat ho tenen més difícil en la nostra societat"

Una secta i un cortijo a Las Alpujarras

L’actor no es considera gaire futboler, tot i que té "col·legues tant del Barça com de l’Espanyol". "A mi el que m’agrada és que juguin bé a futbol", assegura.

I una última curiositat: durant tot el rodatge el personatge va portar sempre la mateixa roba. "Anava i venia amb la roba", explica Casas. "La jaqueta del xandall, que és icònica a la pel·lícula, la tinc a casa i encara fa olor de Mario. Però fa bona olor", confessa entre rialles el director.