"Una connexió divina"

Col·laboren des de fa més d’una dècada en discos i gires, però és ara que Judit Neddermann i Pau Figueres signen un àlbum a mitges. Una obra de formes radicals i purificadores, una veu i una guitarra, que ve a obrir un espai diàfan de pau i gaudi enmig del soroll. "M’agrada pensar que és un disc ple d’esperança, per quan tornes de la feina i vols un moment de benestar, tot i que tu estiguis en un mal moment", explica ella, que parla per experiència. "Jo faig això de vegades: m’encenc una espelmeta, em poso el primer disc de Norah Jones i sento que tot està bé".

Judit Nedderman & Pau Figueres, l’àlbum, brinda un recorregut de cançons en el qual t’oblides de les suposades limitacions del format instrumental: el cant lliure i nítid d’ella s’entrellaça amb una guitarra que es transforma en cada cançó, de l’arpegi a la pulsació percussora o l’acord amb feeling. "Seria un treball gairebé de musicòleg analitzar d’on ve cada cosa. Jo sé que m’agrada el pop, el folklore, la cançó d’autor, el flamenc, la música brasilera, l’afrobeat...", observa la cantautora de Vilassar de Mar. Aquí tots dos han fet un pas més en la superació d’una idea de perfecció. No hi ha afinació amb autotune, per exemple. "En el disc hi ha errors que fan estigui més viu", afegeix Pau Figueres.

Les cançons són fonamentalment d’ella. "Però era important signar-lo a duo, perquè així s’ha fet el disc, i per la implicació del Pau en tota la meva carrera. Era el moment de dir-ho, per a aquells als quals encara se’ls hagués escapat el seu nom", explica.

Una cançó que connecta

Figueres té tres àlbums en solitari i ha anat de gira els últims anys amb Alejandro Sanz i amb la portuguesa Maro. Es parla d’ell de vegades com un guitarrista flamenc, però ell hi posa objeccions. "La guitarra que utilitzo és flamenca, i la tècnica ho és en bona mesura, però no em considero un guitarrista flamenc –indica–. Per ser-ho cal saber acompanyar el cant, i això jo no ho sé fer".

Composicions en català i castellà, i una en portuguès i, per primera vegada, una altra en francès. La vista cap al sud de La alegría de vivir, el toc afro de Sum sum o la ressonància bluesística de La respuesta es creuen amb la repesca de Vinc d’un poble, un tema del 2018 que, sense haver sigut mai un single, s’ha anat convertint en el fetitxe més popular de la cantant. "Transmet una tranquil·litat que és l’energia de Vilassar. He assistit a aplaudiments molt llargs a aquesta cançó en els concerts, com dient-me ‘gràcies per haver-la fet’", explica. Ara la comparteix ni més ni menys que amb Serrat. Veu una connexió amb algunes de les seves cançons. "Com Mediterráneo, El meu carrer o Cançó de matinada, que descriuen un paisatge. Aquest sentiment de pertinença m’emociona".

Notícies relacionades

Els petons impossibles

Un grup d’intel·lectuals demanen garantir l’autonomia de la cultura catalana

La música "pot ser un bàlsam", opinen tots dos. I alguna cosa més. "Un espai pur de llibertat i connexió que jo considero divina", cavil·la Judit Neddermann. ¿Transcendent? "Jo crec en Déu, tot i que no sigui practicant de cap religió. Sento que tinc fe, i que quan canto, estic connectant amb això". Pau Figueres recorda les raons motivadores de Bach. "Deia que feia música per a la glòria de Déu. Doncs jo també. Quan estic més feliç i segur és fent música".

Aquesta nit presenten l’àlbum a La Paloma (festival Guitar BCN). "Ens van sortir més de 20 concerts fins i tot sense haver sortit el disc. Però jo no dono mai res per fet", assegura ella. De moment, hi ha hagut canvis en la logística: el nou disc el publica el segell català Música Global, ara en solitari, sense formar tàndem amb la major Universal. "No vam arribar a casar. Amb el primer disc amb ells vaig notar una crescuda, però després la dinàmica no ens satisfeia, ni a ells ni a mi", revela. Sense drames, ho deixa clar: "Jo faig el que faig, i qui vulgui remar amb mi, tot i que sigui només durant un temps, endavant, no passa res".