Diversió, cine i realitat

Encara que continua sent un cineasta d’estil i humor molt provocador i incisiu, el francès Quentin Dupieux ha abraçat en els últims anys causes majors. No ha perdut el seu sentit de la corrosió argumental ni la seva ruptura amb les formes visuals més canòniques del cine contemporani, això sembla innegociable. Però, alhora, proposa reflexions més substancioses, en aquest cas sobre el mateix cine i allò tan subtil que separa la realitat de la ficció, sense perdre mai el seu sentit del film com un joc molt divertit.

Divertida és a El segundo acto la conversa inicial i "incorrecta" entre els personatges encarnats per Louis Garrel i Raphaël Quenard, la que segueix a continuació –filmada igualment en un pla-seqüència dels personatges caminant per la carretera– entre Vincent Lindon i Léa Seydoux o, sobretot, la que mostra un individu feliç per intervenir com a figurant en una pel·lícula, però tan terroritzat per aquest mateix fet que és incapaç d’abocar el contingut d’una ampolla de vi a les seves corresponents copes. La tragèdia s’encebarà després en aquesta figura secundària, però alhora rellevant. Dupieux no perd mai de vista el sentiment de reflexió còmica que proposa sobre la representació de la vida a través del cine.

Divertida, amb situacions i diàlegs vitriòlics. Amb quatre intèrprets que juguen a riure’s de si mateixos sent, alhora, símbols de l’actual cine d’autor francès. Amb un llarg desplaçament de la càmera sobre els raïls del tràveling que ve a ser una metàfora del mateix cine, del seu moviment, la seva nuesa, el que representa en ple segle XXI i el que va d’escenificar un esdeveniment a viure’l en primera persona.

Notícies relacionades

El conte de Vargas Llosa que dona les claus de la seva ruptura amb Isabel Preysler

«Com un tipus de bona família acaba en una guerra que no és la seva?» ‘Mercenario’, el català que va sobreviure a la guerra a Ucraïna

‘El segundo acto’

Quentin Dupieux (Estrena: 11/4/2025)