Aquella ‘matinée’ a l’Olympia

El 27 d’abril del 1975 faltaven tot just set mesos per al fet biològic, la defunció del dictador, però Maria del Mar Bonet només podia cantar les seves cançons amb plena llibertat fora de les nostres fronteres, en un escenari com el de l’Olympia, de París. Aquell dia, en horari de matinée, va oferir allí un recital del qual va sortir un àlbum que ara veu la llum en una reedició enriquida, després d’haver quedat traspaperat llargament als despatxos de la indústria.

Cal situar-se en aquella "primavera fantàstica i assolellada" a París, quan Bruno Coquatrix, el director de l’Olympia, la va incloure en el cicle Chansons en liberté. Ella i el seu bon amic Ovidi Montllor (amb Toti Soler) van compartir la sessió matinal, per iniciativa dels mànagers de tots dos, el recentment desaparegut Joan Molas i Núria Batalla. "Era un moment en què hi havia el sentiment que podien canviar moltes coses, perquè tots pensàvem que la dictadura s’acabava i hi havia un ambient d’esperança", explica Maria del Mar Bonet. L’Olympia era vist, al sud del Pirineu, com la casa dels trobadors dissidents: hi havien passat Raimon (1966), Paco Ibáñez (1969), Lluís Llach (1973) i Quico Pi de la Serra (1974).

La cançó prohibida

Montllor va publicar llavors el seu A l’Olympia, i Bonet, el seu, que ara veurà de nou la llum, el 25 d’abril (en vinil i per primer cop en CD; també s’estrenarà en les plataformes), incloses tres peces que havien quedat excloses de l’elapé original: No voldria res més ara, Cançó per una bona mort i Què volen aquesta gent? Aquesta última estava prohibida a Espanya i ella aconseguia colar-la de vegades en els recitals jugant a la badada amb títols com A trenc d’alba o De matinada. També hi ha l’aleshores novetat d’Abril, que estava inspirada en la recent Revolució dels Clavells i dedicada al trobador portuguès José Afonso. "L’havia conegut feia poc cantant a València i m’havia enamorat".

El disc ofereix una restauració depurada de la gravació original, "separant les pistes i tornant a barrejar-les", explica Miquel Àngel Sancho, responsable de la discogràfica Blau-Discmedi. "Hi ha parts de guitarres i de contrabaix que ara són molt més perceptibles", diu la cantautora, que destaca el treball, en els arranjaments originals, d’Albert Moraleda i Josep Maria Bardagí (músics que poc després van passar a l’òrbita de Serrat), així com del flautista Josep Maria Brotons i el pianista Jordi Moraleda. Cal celebrar que aquell registre s’immortalitzés, afegeix, ja que "de vegades hi ha coses que no es graven i et fa pena, com la gira que vaig fer amb Milton Nascimento [el 1986], en què Ariola no va estar per la feina".

Han quedat fora d’aquesta reedició els parlaments d’ella en francès, que, vistos ara, considera "dramàticament horrorosos". Però sí que hi són, i restaurades (gràcies a la Fundació Toni Catany), les fotos, que rememoren aquella jornada de llegenda, dia d’aniversari per a Bonet (en complia 27), quan Ovidi i ella van rebre als camerinos el poeta Vicent Andrés Estellés. Un recital al qual van assistir periodistes desplaçats expressament, com els ja finats Carlos Tena i Jordi García-Soler, i que va impulsar Maria del Mar Bonet a França, on tornaria per actuar en escenaris com el del Théâtre de la Ville o el del Théâtre de la Gaîté.

Notícies relacionades

Anna Romeu, psicòloga: "Els homes amb alta sensibilitat ho tenen més difícil en la nostra societat"

Una secta i un cortijo a Las Alpujarras

Cinc dècades després, es diria que Maria del Mar Bonet es recolza en aquell Olympia per agafar impuls, ja que la reedició ve acompanyada d’altres novetats: nou grup de músics, un quintet molt mallorquí dirigit per Toni Pastor (llaütista en el passat associat a Música Nostra i als projectes en solitari de Joan Miquel Oliver, d’Antònia Font) i noves cançons, tres de les quals sonaran en els seus pròxims concerts.

Avui actuarà a l’Auditori (entrades esgotades), festival que li ofereix "una complicitat incondicional", remarca el seu director, Pere Camps, i demà es presentarà a l’Auditori de Girona. Les noves composicions responen per L’arbre campaner, Aigua blava i Cançó dels disbarats. "¡Potser farem un disc aviat!".