El Liceu presenta una versió feminista de ‘La sonnambula’

El Gran Teatre del Liceu acull una nova producció de La sonnambula. Del 22 d’abril al 8 de maig, l’òpera de Bellini prendrà vida a l’escenari amb dos grans cantants, la soprano americana Nadine Sierra i el tenor basc Xabier Anduaga. Ells interpretaran Amina i Elvino, una parella d’enamorats a punt de casar-se, els plans dels quals es veuran trencats per les sospites d’una infidelitat. Després de passar pel Teatro Real de Madrid i el New National Theatre Tokyo, aquest bel canto arriba a finals de mes a Barcelona. "Espero que sigui un èxit encara més rotund aquí al Liceu, a veure si podem fer història", va desitjar la soprano Nadine Sierra.

Dirigida per Lorenzo Passerini, i amb Bárbara Lluch com a directora d’escena, aquesta versió de La sonnambula aprofundeix en el missatge de l’obra, en el judici col·lectiu que se li fa a Amine i en els aspectes inquietants que s’amaguen en l’amor que li professa Elvino. "Solc empatitzar molt amb els personatges femenins, sobretot, perquè és la meva perspectiva. Em vaig imaginar el món en el qual vivia Amina, i era un món bastant dur", relata Lluch. "És una societat que em recorda la situació que hi ha a Amèrica, de la sobreinformació, de la polarització, cosa que ens narra el cor, que passa d’‘Amina és meravellosa, es casarà’ a ‘Amina que cremi a l’infern’".

Amina, la promesa d’Elvino, és somnàmbula, i camina de manera inconscient de nit. Un dia apareix a l’habitació del comte Rodolfo i és acusada de ser infidel. El jove trencarà el compromís i no serà fins al final de l’òpera que descobrirà la veritat i es reconciliarà amb Amina. "Et pots deixar portar per la bellesa de la música", explica Lluch. "Però darrere de la bellesa hi ha missatges perillosos". Sense modificar l’essència, ni la lletra ni la música, Lluch és capaç de mostrar al públic les subtrames de l’òpera: la violència moral que s’exerceix cap a Amina, la poca credibilitat que es dona a les dones, i com els sentiments et poden fer embogir.

"No pensava que seria capaç de cantar aquest paper", comenta Sierra. "Sent honestos, la història per si mateixa no és de les més interessants, has d’aprofundir molt per trobar el que està passant. Bárbara ho ha sabut trobar, així com el paper que les dones solen tenir en l’òpera, sempre en la situació de satisfer els desitjos dels altres". Víctor García de Gomar, director artístic del Liceu, lloa també les noves idees que ha sabut trobar Lluch. "La veritat sobre el subjecte femení va molt més enllà del que es veu".

"Essència del bel canto"

Notícies relacionades

La Xina contraataca Hollywood: el cine, a l’ull de l’huracà aranzelari

Despit, un nou gènere de la premsa del cor

Més enllà de la lletra i la història, la bellesa d’aquesta òpera recau en la música i en les veus dels cantants. "La sonnambula és una de les partitures més difícils", assenyala el director Passerini. "Té l’essència del bel canto, un cant extraordinàriament bonic". No és casualitat que Bellini l’escrigués per als dos artistes més rellevants de la seva època, Guiditta Pasta i Giovanni Battista Rubini. Tant Sierra com Anduaga són dos cantants que estaran a l’altura d’aquestes expectatives.

A deu dies perquè tingui lloc l’estrena, les entrades estan gairebé esgotades, el teatre ja està al 89% de la seva capacitat. El 16 d’abril hi haurà una preestrena exclusiva per a menors de 35 anys, amb Caterina Sala com a Amina i Omar Mancini com a Elvino.