La Xina contraataca Hollywood: el cine, a l’ull de l’huracà aranzelari

La relació entre Hollywood i el país asiàtic ha passat per fases molt diferents. Fa una mica més d’una dècada, els Estats Units es van fixar en el gegantí mercat xinès per impulsar la seva taquilla. El 2012, set de les deu pel·lícules més taquilleres al país eren nord-americanes. Avui, la truita s’ha girat i els títols de Hollywood han de lluitar durament per entrar al podi dels més vistos. Malgrat això, ‘Minecraft’, per exemple, va recaptar 15 milions a la Xina en el seu primer cap de setmana. Pequín ha fet servir una estratègia similar a la utilitzada en altres mercats: aprendre dels productes estrangers i replicar-los sota una estètica pròpia. A això cal sumar-hi que, a la Xina, els estudis només reben el 25% de les entrades venudes a les sales de cine, davant el doble que els ofereixen altres mercats. 

Els ‘blockbusters’ d’estiu, una incògnita

El 1994, la Xina va començar a importar 10 pel·lícules nord-americanes a l'any. Algunes, com ‘Titanic’ i ‘Avatar’, van ser veritables superèxits al mercat xinès, i van convertir actors com Leonardo DiCaprio i directors com James Cameron en noms familiars per als cinèfils xinesos de diverses generacions. La pel·lícula estrangera més taquillera de la història de la Xina és ‘Vengadores: Endgame’, que va obtenir una recaptació de 4.250 milions de iuans (579,83 milions de dòlars), segons Reuters. No obstant, en els últims anys, amb l’auge de la cultura de l’entreteniment local, l’entusiasme del públic xinès per les pel·lícules de Hollywood ha disminuït. 

«Un càstig tan notori a Hollywood és una estratègia de força de Pequín que sens dubte serà notada per Washington», apuntava aquesta setmana Chris Fenton, autor de l’assaig ‘Alimentando al dragón: Dentro del dilema del billón de dólares que enfrentan Hollywood, la NBA y las empresas estadounidenses’. Ara queden en suspens estrenes tan imminents com la prevista per al 30 d’abril de l’última aposta de Marvel, ‘Thunderbolts’. I s’afegeixen a la incògnita els ‘blockbusters’ d’aquest estiu: l’estrena de ‘Missió impossible: Judici final’ protagonitzada per Tom Cruise (que d'aquí a uns dies tindrà la seva ‘première’ mundial al Festival de Cannes), una nova pel·lícula de ‘Superman’ del director de ‘Guardianes de la Galaxia’, James Gunn; i la nova versió de Marvel d’Els Quatre Fantàstics’. 

Trump, contra les llengües cooficials

I és que els aranzels propugnats per Trump agreugen algunes de les situacions ja de per si greus que arrossega l’audiovisual europeu en general, i l’espanyol i català en particular. 

 En l’apartat dedicat als serveis audiovisuals a la Unió Europea, inclòs en el recent informe de l’administració Trump –‘Foreign Trade Barriers’ (Barreres al comerç exterior)–, pot llegir-se el següent: «Per cada tres dies que es projecti una pel·lícula d’un país no pertanyent a la UE, s’ha de projectar a les sales de cine una pel·lícula de la UE. Aquesta proporció es redueix a cada quatre dies si el cine projecta una pel·lícula en una llengua oficial d’Espanya diferent de l’espanyol».

L’informe també critica que el catàleg dels serveis a la carta ha d’incloure «almenys un 30% de continguts de la UE, dels quals almenys la meitat han d’estar en una llengua oficial d’Espanya». Un altre dels greuges es refereix a l’obligació de les cadenes «amb ingressos superiors a 50 milions d’euros» a invertir el 5% dels seus ingressos «en la producció d’obres de la UE i espanyoles, i el 40% a obres de productors independents en qualsevol de les llengües oficials d’Espanya».

És a dir: en la nova política aranzelària de Trump se situa com a «barrera» el fet que l’Estat espanyol protegeix les llengües cooficials: català, eusquera, gallec i valencià, i que aquest proteccionisme perjudica les pel·lícules nord-americanes. Trump considera que aquesta protecció a les llengües cooficials és una obstrucció al comerç i que, sense aquestes quotes, el cine nord-americà tindria una millor recaptació. 

Trump no s’hauria de queixar tant

 Ferran Cera, president de PROA (la Federació de Productores Audiovisuals), declarava aquesta setmana a Catalunya Ràdio: «Que Trump vulgui posar mesures proteccionistes sobre el cine espanyol basat en les llengües cooficials grinyola molt, perquè ells tenen el domini del mercat europeu, en què nou de cada deu grups de televisió més estesos a Europa són americans (Netflix, Disney, Discovery, Warner, Amazon, Apple, etc.), i el 45% dels ingressos són de grups audiovisuals americans». En el cas concret de Netflix, la companyia fundada el 1997 a l’estat de Califòrnia, no s’ha d’oblidar que Espanya, amb el megaestudi i centre de producció construït a Tres Cantos (Madrid) –amb 10 platós de rodatge i instal·lacions de postproducció d’ultimíssima generació–, és el país europeu en què la plataforma té uns interessos més grans.

 Sorprenen especialment les decisions de l’administració Trump tenint en compte la considerable implantació del cine nord-americà a Espanya. L’any passat va tenir un 77% de la recaptació cinematogràfica total a Espanya, davant números molt més baixos en altres països europeus, cas d’Itàlia, amb el 54,2%, o França, amb el 36,7%. Des de l’any 2014, Espanya està en un 70% de recaptació de pel·lícules nord-americanes, set punts per sobre de la mitjana europea. A Europa, en aquest últim decenni, aquesta mitjana ha sigut del 63%. A França, per exemple, del 52%. 

Hi ha molts altres factors que influeixen en aquests resultats, com la crisi del ‘blockbuster’ europeu. El 2023 es van projectar a Espanya 674 pel·lícules nord-americanes (un 28,60% respecte del total de l’any), amb 1.834.295 sessions (55,51%, més de la meitat del percentatge total), 59,85% d’espectadors i una recaptació del 60,82% del que va guanyar aquell any a totes les pantalles. 3.560 distribuïdes en 667 cines. La recaptació del cine espanyol, per exemple, va ser d’un 16,70%. Trump no s’hauria de queixar tant.

«El cine és com el bourbon, els Estats Units n’exporta més del que importa»

 Per al productor i director Gerardo Herrero (‘El secreto de sus ojos’, ‘El gran Vázquez’), acostumat a coproduir amb altres països, aquesta nova situació incentivada per les polítiques de Trump resulta «complexa per l’entramat financer fiscal que tenen algunes companyies americanes a Espanya, que no cotitzen per exemple al nostre país, ja que algunes paguen els seus impostos a Holanda o Irlanda». 

Apunta Herrero que «si aquest augment que proposen d’aranzels Espanya els apliqués al que ingressen aquestes plataformes pels seus abonats espanyols, o italians, o francesos, potser els ingressos dels estats europeus, suposem una pujada d’impostos del 25%, per plataforma i país, i obligar-los per llei a pagar al país on emeten, llavors no els seria tan favorable. Els informes els fan empreses americanes, i el que no expliquen són desgravacions fiscals que són milionàries per al seu producte».

Notícies relacionades

Despit, un nou gènere de la premsa del cor

Un Mahler d’accent castís

 ¿Què passa en el context del cine català? Per al productor Tono Folguera, productor d’‘Alcarràs’ i ‘Polvo serán’, «el cine és com el bourbon, els Estats Units exporta més del que importa. Hi tenen més a perdre que nosaltres». «No crec que passi d’un titular una mica cridaner. En tot cas, per volum, el que es discutirà seran les mesures de protecció del cine europeu. El produït en llengua catalana és una minúcia, econòmicament parlant», afegeix.

En el si del mateix Hollywood també creixen les veus discordants. Diumenge passat es va celebrar una manifestació organitzada pel sindicat SAG-AFTRA contra les legislacions californianes per demanar un augment dels incentius fiscals a Los Angeles. ‘Make Hollywood Hollywood again’ era el lema dels congregats. Ja es parla que Los Angeles es pot convertir en una nova Detroit, en al·lusió a l’ensorrament econòmic d’aquesta ciutat el 2013.