Anna Romeu, psicòloga: "Els homes amb alta sensibilitat ho tenen més difícil en la nostra societat"

¿No és el mateix una persona sensible que una persona amb una alta sensibilitat?

Tothom és sensible en diferents nivells, des del mínim fins al màxim, així que no existeix ningú que tingui zero sensibilitat. Les persones amb alta sensibilitat (PAS) en tenen molta més que la mitjana, i no només emocional, sinó també sensorial, és a dir, en els cinc sentits i en el sisè, el de la intuïció. S’ha calculat que entre un 20 i un 25% de la població ho és. A més, per definir les PAS, han de complir el que la doctora Elaine Aron denomina com els quatre pilars de l’alta sensibilitat, que són l’elevada activació cognitiva (que pensen molt i donen voltes a les coses), l’alta activació emocional (senten més intensament les emocions i tenen molta empatia), l’alta activació sensorial (capten més els sorolls, olors, gestos i subtileses de l’ambient) i finalment, a causa de tot això, la capacitat de sobreestimulació i saturació, que en ells és més elevada, ja que hi ha molta activació cerebral. Aquest és el gran repte que han d’afrontar.

¿Aquests pilars es manifesten sempre al mateix nivell?

Cada persona és única, de manera que unes tindran més desenvolupat el sentit de l’olfacte, per exemple, i a d’altres els afectaran més els sorolls. I n’hi ha que se sobreestimulen i se saturen molt abans. Dins de l’alta sensibilitat hi ha diferents nivells. L’associació de PAS a nivell nacional ofereix un test a la seva web (www.pasespana.org) per validar si una persona ho és.

Des del començament del llibre assenyala que és un tret de la personalitat, no un trastorn mental. Però, ¿pot derivar-hi?

Sí. Créixer en un entorn hostil durant la infància, que no vol dir perillós o de maltractament, però sí d’incomprensió i crítica a la forma de ser, pot derivar, quan s’arriba a l’adultesa, en una tendència més marcada a l’ansietat, depressió i/o problemes d’addicció, de manera que és molt problemàtic. Créixer i desenvolupar-se en un bon entorn i tenir un acompanyament positiu és el més important per a algú amb alta sensibilitat. Per això des de les associacions difonem aquest tret de la personalitat, a fi d’eliminar etiquetes, ja que hi ha molt desconeixement. De la mateixa manera que no obligaríem una persona introvertida a actuar en contra de la seva manera de ser i que se senti malament, moltes vegades a les PAS se’ns obliga, sense mala intenció, per falta de coneixement, a fer coses que ens sobreestimulen i que ens saturen, o se’ns critica per la nostra manera de ser o d’actuar.

¿Els professionals de la salut mental i de la sanitat en general estan ben informats?

Encara hi ha desconeixement i falta moltíssima informació. S’està fent molta pedagogia en aquest àmbit, tot i que encara queda molta feina a fer. Existeixen dos sectors en els quals conèixer com són les PAS és imprescindible: el clínic i l’educatiu. Quant al primer, no només cal centrar-se en la part de la salut mental, sinó també en la resta de la medicina. Per exemple, ja s’ha estudiat que la medicació afecta més les persones amb alta sensibilitat, i això s’hauria de tenir en compte. Pot ser que algú es queixi que una medicina li provoca molts efectes secundaris i que el seu metge li digui que és exageració. Fins i tot en l’àmbit de la salut mental hi ha desconeixement. Tinc col·legues psicòlegs i psiquiatres que m’han dit que les PAS no surten en el manual diagnòstic. És clar, perquè no és un trastorn mental, sinó un tret de la personalitat, igual que tampoc hi estan inclosos els optimistes i pessimistes ni els introvertits i extravertits. Hi ha característiques que poden semblar típiques d’un trastorn, tot i que aquí no s’han de buscar aquestes etiquetes.

¿Com va l’àmbit educatiu?

Impartim tallers a les escoles perquè els mestres ho detectin, ja que és un avantatge per a ells. No han de fer res més perquè no són nens amb necessitats especials ni cal tractar-los de manera diferent, tot i que sí cal tenir-ho en compte. Si en una classe hi ha 25 alumnes, com a mínim un o dos tenen alta sensibilitat. Cada vegada més pares i mares acudeixen a la meva consulta per saber si els seus fills són PAS i què poden fer. Amb un petit assessorament n’hi ha prou, però és bàsic estar informat. Quan s’identifica des de petits i se senten acceptats, acompanyats i adaptats a l’entorn, creixen bé i tenen una gran resiliència i menys índexs de depressió i ansietat a l’arribar a l’edat adulta. El contrari que quan l’entorn és hostil.

¿Quins prejudicis socials poden impedir veure que algú és PAS?

Els homes amb aquesta característica ho tenen molt més difícil que les dones en la nostra societat. La sensibilitat s’associa sempre a la dona. En canvi, un home que plora, que no és competitiu, que li agrada la poesia i que s’emociona amb una posta de sol, per exemple, immediatament rep l’apel·latiu de feminitzat. Per tant, el que fan és tapar la seva alta sensibilitat i actuar com la majoria, quan el millor seria acceptar-se com són. Si des de petits els haguessin ensenyat que emocionar-se, sentir i plorar és normal, ho haurien interioritzat i no tindrien tants problemes.

¿Per què toleren situacions que els són perjudicials?

Moltes vegades perquè no tenen cap altra opció. Si algú és altament sensible i viu en una gran ciutat, no té més remei que estar exposat a nombrosos estímuls sensorials, com ara sorolls, olors i gent. No és el mateix que viure en un poble tranquil o enmig del camp. Altres vegades ho toleren per desconeixement. Fa l’efecte que la societat actual valora més que les persones siguin molt actives, que aguantin un ritme elevat, siguin ràpides i no donin voltes a les coses, demanera que, si algú desconeix que és PAS, aguanta, però no se sent bé, perquè intueix que necessita un altre ritme, sense sobreestimulació, pot acabar col·lapsant.

Recomana posar-se a un mateix en primer lloc en comptes de pensar tant en els altres. ¿No se sentiran culpables?

Per descomptat. És la gran trampa de la complaença. D’una banda, la intensitat emocional provoca que intenti evitar el conflicte tot el possible, ja que condueix a moltes emocions difícils, com la ràbia, la culpa, la vergonya i la injustícia. D’altra banda, al tenir una gran empatia, de seguida detecten què li passa a una altra persona i què la podria fer sentir bé. És com quan veus un quadre tort a la paret i tens la temptació de posar-lo recte. Si veuen que algú necessita ajuda, la tendència és ajudar, tot i que no li vagi bé a les seves necessitats. Per exemple, noto que vols passar més temps amb mi, però necessito estar sola. Una PAS posa l’altra persona en primer lloc a fi d’evitar la queixa i gestionar així el conflicte, però d’aquesta manera es perjudica a si mateixa i s’acaba saturant, i això encara és pitjor.

Notícies relacionades

Una secta i un cortijo a Las Alpujarras

Miguel Bosé: "No soc ‘woke’, no soc beneit, ni ho seré mai"

¿Què han de fer per intentar evitar l’excés d’estímuls?

Autoregular-se quan arriben a un nivell de sobreestimulació que els provoca estrès. El cervell d’un PAS és com el de qualsevol altre, perquè també té límits. Si en un ordinador obres massa finestres, al final es penja. És el mateix. La saturació és l’alarma que t’avisa que has arribat al teu punt màxim i que has de parar. Per això cal aprendre a escoltar-se i entendre que pot ser que una cosa amb la qual disfrutaves fa una estona, ara ja no, que t’està posant de mal humor, et comença a fer mal el cap i necessites canviar d’ambient. Parlem de situacions concretes, però a nivell general cal aprendre a portar una vida que et vagi bé. Hi ha persones que han canviat de feina, d’amics, de lloc de residència o fins i tot de parella. No sempre cal arribar a extrems, però sí que es poden reestructurar les relacions i l’entorn. Quant a la parella, recomano a les PAS que tinguin temps i espai propis.