Una secta i un cortijo a Las Alpujarras

A Jesús Cañadas (Cadis, 1980), il·lustre representant de la facció més imaginativa i torbadora de la literatura de gènere, terror i els voltants, l’havíem vist convertir Lovecraft en un heroi d’aventures eixelebrat, l’alcalde anarquista de Cadis Fermín Salvochea en un caçador de vampirs i el genuí embús made in Spain en una experiència aterridora i asfixiant, però això sí que és totalment nou: un llibre que subverteix formats i tipografies, transforma la pàgina en blanc en un pou d’inquietant foscor, i s’acosta al true crime des de l’altra banda de la pantalla, el de les entrevistes interruptus, els preparatius de vegades maquiavèl·lics, i els documentals com a sinistres miralls còncaus de la realitat.

Un llibre que s’apropia de tècniques pròpies de l’audiovisual com per exemple els vídeos trobats, les càmeres ocultes i les gravacions antigues, i les posa al servei d’una història del tot esborronadora. En un dels capítols Cañadas fins i tot s’atreveix amb una narració simultània que replica a les pàgines el model de la pantalla partida. "Allà ja entra el risc de voler donar al lector una cosa diferent. Perquè jo, com a lector, és una cosa que no he vist abans", reivindica.

El Encuentro de María

De tot això (i d’unes quantes coses més) va Fundido a negro (NdeNovela), novel·la amb què el gadità s’ha proposat ficar la por al cos i a la llibreria creuant els camins d’un director de documentals en decadència i una secta de Las Alpujarras granadines que va desaparèixer del mapa enmig d’una orgia de sang i caos. "A mi em va passar com a la majoria del planeta Terra, que fa un parell d’anys em vaig tornar addicte a aquest gènere del true crime i mirava tots els que hi havia sobre sectes", explica Cañadas, a qui el visionament compulsiu de títols com Wild Wild Country i Holly Hell el va portar a preguntar-se què passava darrere de les càmeres. "Vaig començar a pensar en els documentalistes, en la gent que treballa en aquest tipus de ficcions, com en un grup de detectius que es posa a les entranyes d’un cas", relata.

És així com va acabar arribant fins a Benjamin Correa, one hit wonder del cine documental, director vagament cancel·lat i home trencat per dins amb una motxilla ben carregada de passat, que rep l’encàrrec enverinat d’acabar una pel·lícula sobre la secta El Encuentro de María. Un true crime "que mai s’hauria d’haver gravat", com anuncia la portada de la novel·la, i que permet a Cañadas reflexionar sobre els mecanismes i servituds del gènere. "Que hagi passat realment ens estimula al morbo –sospesa–. A més, té un punt de simulacre, ja que t’acostes a l’abisme de l’infern que són aquestes històries, amb aquestes sectes i aquests grups, però tranquil·let des del teu sofà".

La tranquil·litat, no obstant, és relativa. "La veritat és que el llibre està inquietant molt i m’escriu molta gent per preguntar-me si El Encuentro de María va existir o on és el cortijo. Suposo que és un encert haver aconseguit una ficció sobre un true crime que sembli realment un true crime", explica.

Sense necessitat de revelar parts importants de la trama, Cañadas sí que reconeix que la seva secta és en realitat una barreja de "grups religiosos o pseudoreligiosos d’arreu del món", amb els seus "abusos, violències i maltractaments". Un Frankenstein coercitiu amb víctimes i botxins amb què Cañadas fa un pas més en el seu projecte de continuar ambientant les seves novel·les a les diferents províncies d’Andalusia. "Tinc el cul pelat de llegir històries que passen a Wisconsin, Tennessee o Londres, i em ve de gust una cosa que sigui una miqueta més pròxima. Passar d’allò local a allò universal", explica.

Després hi ha, afegeix, el repte de "fer novel·les fosques i thrillers amb violència i duresa en una terra que tradicionalment s’associa a pescaíto fregit, platgetes, guitarretes, porros..." Res que no s’arregli convertint un cortijo granadí en focus d’aparicions marianes i epicentre d’una torbadora massacre. "M’agrada molt navegar l’ambigüitat amb allò sobrenatural", assenyala.

Del llibre a la pantalla

Notícies relacionades

Anna Romeu, psicòloga: "Els homes amb alta sensibilitat ho tenen més difícil en la nostra societat"

Miguel Bosé: "No soc ‘woke’, no soc beneit, ni ho seré mai"

Coguionista de la segona temporada de Vis a vis i autor de la saga de literatura juvenil Athenea y los elementos, Cañadas sap que una bona manera de completar el viatge de Fundido a negro seria tancant el cercle i portant a la gran pantalla una història que va néixer unida a l’audiovisual, però és conscient, com deia Guillermo del Toro, que "l’estat natural d’una pel·lícula és que no es faci". "És que és tan complicat que s’alineïn els astres, que hi hagi algú que tingui els diners, que aposti per tu, es mogui, i es coordini amb la quantitat de gent que és necessària, que si tu estàs pensant que aquest és l’objectiu, flac favor estàs fent a la novel·la", afirma.

Amb tot, reconeix, "les coses bones agraden a tothom". "M’encantaria que vingués Jaume Balagueró a dir-me ‘m’ha encantat Fundido a negro, et dono no sé quants milers d’euros i et compro la novel·la’, però jo el que vull és continuar escrivint llibres perquè la gent es continuï cagant en la meva mare. A ella no crec que li faci gaire gràcia, però a mi sí", afegeix amb broma.