Jon Hamm repeteix com a estrella d’una sèrie

Amb Vicios ocultos, nova gran aposta d’Apple TV+ (que la va renovar fins i tot abans d’estrenar-la), Hamm torna per fi al protagonisme catòdic. I, a més, en un personatge que no costa tant de lligar amb el mític Don Draper, amb qui comparteix la combinació de confiança en un mateix i profund automenyspreu. O un armari en què no deixen d’entrar vestits cars, potser per poc temps, tot sigui dit.

Món fet miques

Coneixem l’administrador de fons de cobertura Andrew Cooper, àlies Coop, en un moment una mica delicat. Després d’anys pujat al tren del luxe i la bona vida, alguna cosa sacseja l’univers i fa descarrilar la seva existència. És acomiadat de la feina per un motiu que no acaba d’entendre i en un moment no massa feliç a cap nivell. La seva dona, Mel (Amanda Peet), el deixa pel seu millor amic. Els seus fills, l’aspirant a bateria Hunter (Donovan Colan) i la talentosa tennista Tori (Isabel Gravitt), se li escolen pels dits. La seva germana Allison (Lena Hall) va tenir un brot psicòtic de què encara no sembla haver-se recuperat. La seva mare Marley (Lizbeth MacKay) és, simplement, el pitjor.

Tot el seu món està esclatant a trossos, com ho fan coixins o pistes de tennis en una inspirada seqüència de crèdits. Enmig d’aquest caos absolut, Coop es decideix a passar a l’altre costat de la llei, una mica com el desencisat i malalt Walter White de Breaking Bad, però no cuinant amfetamina, sinó robant els seus veïns a l’exclusiu barri de Westmont Village. Qui roba a un ric no té cent anys de perdó, però sí les simpaties dels espectadors a qui no ens sobren els diners. Qualsevol oportunitat és bona per recórrer un grapat d’habitacions luxoses, pujar (inequívocament) per alguna escala i allargar la mà cap a alguna joia de l’alta rellotgeria que el seu amo no trobarà a faltar, més que res perquè no és l’única que té. Enmig del seu aprenentatge com a cavaller lladre, Coop es trobarà (com descobrim al principi, és a dir, no és espòiler) al terra d’una mansió aliena, cobert a la sang d’un altre home.

Notícies relacionades

Els petons impossibles

Un grup d’intel·lectuals demanen garantir l’autonomia de la cultura catalana

La sèrie és responsabilitat de Jonathan Tropper, conegut sobretot com a cocreador de Banshee i creador de Warrior. La primera continua sent la seva millor obra: una gran ficció pulp sobre un individu que, tot just acabat de sortir de la presó (Antony Starr, molt abans de ser Patriota a The Boys), decideix adoptar la identitat d’un altre home per convertir-se en nou xèrif d’una petita localitat de Pensilvània. Aquesta nova aposta no arriba a les seves altures, però és un bon drama criminal, escrit amb enginy, ben dirigit en els dos primers episodis per Craig Gillespie (Yo, Tonya, Pam & Tommy), que fa menys i millors coses amb la càmera del que és habitual en ell.

El més curiós és que, més que una sèrie del 2025, sembla d’una dècada i mitja enrere, quan els homes difícils dominaven les sèries de prestigi. És l’esmentada connexió argumental amb Breaking Bad. I és, sobre tot aquest clar culte a cert vetust ideal masculí, un home atractiu, adinerat, heterosexual, de vint-i-un botó, una mica canalla, temptat sempre per l’alcohol i les dones, que mai se li resisteixen. Per sort, Trooper no converteix al seu ex en bruixa antipàtica ni cau en la misogínia de l’anacrònic Taylor Sheridan. De fet, deixa que el personatge de Peet tingui les seves raons, ens mostri els seus matisos... i, com a conseqüència, sentim empatia per ella, igual que per aquest fill bateria que mai va tenir l’atenció merescuda.