Qui és qui a ‘Parenostre’

Parenostre, la pel·lícula de Manuel Huerga que relata com va viure la família Pujol Ferrusola els dies en què va esclatar l’escàndol de la fortuna familiar no declarada dipositada en comptes bancaris a Andorra, s’estrena dimecres vinent, dia 16. Un element essencial del film és la selecció dels intèrprets encarregats de donar vida a uns personatges que no només són reals sinó també contemporanis; en el procés, la semblança física entre uns i altres gairebé no s’ha tingut en compte.

"No necessitàvem un actor que s’assemblés a Jordi Pujol, sinó un bon actor", assegura el director de Parenostre, Manuel Huerga. La imponent presència de Josep Maria Pou, amb el seu metre noranta-cinc d’alçada, deixa clar des de la primera escena que en aquesta pel·lícula no es juga a les semblances. El repte de l’actor consisteix, doncs, a transmetre la complexa realitat del personatge sense recórrer a la paròdia ni la imitació. El mínim que es pot dir de la interpretació de Pou és que està a l’altura de l’encàrrec.

Interpretar Marta Ferrusola ha recaigut en Carme Sansa. La veterana actriu barcelonina i la dona de Jordi Pujol compartien la fermesa de caràcter i la determinació, però durant molts anys no podrien haver estat més allunyades políticament. Abans de participar activament en el front independentista, Sansa va militar un llarg temps en un partit marxista d’orientació trotskista, el PORE. A la pel·lícula, l’actriu compon un personatge de matriarca severa que viu la crisi familiar entre l’estupor i la indignació. Ferrusola va morir poc després del rodatge.

President de la Generalitat en el moment en què esclata l’escàndol, Artur Mas té el difícil paper d’intentar preservar la institució i el partit i salvar un procés independentista que està en plena efervescència. I tot això sense formar part del cercle familiar en el qual es prenen les decisions. L’actor i director teatral David Selvas encarna Mas amb contenció i el gest permanent de qui es veu superat per les circumstàncies.

Jordi Pujol Ferrusola, el primogènit dels Pujol, apareix com el personatge més ambiciós i fatxenda de tot l’elenc. També és el que diposita en la família la llavor de la corrupció amb la seva insistència a assumir personalment les relacions del partit amb els empresaris i el que gestiona i fa créixer el patrimoni dels seus germans. L’actor vallesà Pere Arquillué posa aquí la seva enèrgica rotunditat al servei del membre més vehement del clan Pujol.

Eduardo Lloveras, actor forjat a la farga del Teatre Lliure i conegut per sèries com Intimidad, dona vida a Oriol, l’únic dels fills de Jordi Pujol que es va dedicar a la política. Quan va esclatar l’escàndol dels comptes d’Andorra ja s’havia vist obligat a delegar les seves funcions com a secretari general de Convergència per un cas de tràfic d’influències pel qual posteriorment va ser condemnat i empresonat.

Defensor del patriarca

El tercer dels set fills de Jordi Pujol, Josep, és el membre de la família que en els últims anys ha posat més afany a l’hora de defensar la figura del seu pare i de justificar els tripijocs financers del clan. Ho ha fet en públic i també en privat: tal com apareix reflectit a la pel·lícula, va arribar a reunir-se amb el comissari José Manuel Villarejo (interpretat per Antonio Dechent) per intentar evitar que l’escàndol arribés a la premsa. L’actor Xavier Ricart, un rostre habitual del Polònia, s’encarrega de recrear-lo.

Exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola i amiga del cap de gabinet de Mariano Rajoy, Victoria Álvarez va tenir un paper determinant a l’hora de revelar la corrupció de la família. La pel·lícula de Huerga no se l’acaba de prendre gaire seriosament i la fa aparèixer en una escena una mica vodevilesca en què una discussió a crits amb el primogènit deriva en apassionat fornici. L’elecció d’una actriu especialitzada en papers còmics com Sílvia Abril ja és, en si mateixa, una declaració d’intencions.

Notícies relacionades

Els petons impossibles

Un grup d’intel·lectuals demanen garantir l’autonomia de la cultura catalana

El 2015, Alberto San Juan va escriure i va dirigir una obra de teatre titulada El Rey que anys després ell mateix va portar al cine i que qüestionava obertament el relat oficial que havia convertit Joan Carles I en el paladí de la democratització d’Espanya. A Parenostre, San Juan interpreta aquest mateix rei, poc abans de l’abdicació, en una seqüència en la qual rep una trucada d’un Pujol desesperat que passa de demanar una intercessió a amenaçar de destapar la corrupció del règim.

A més, Jordi Pujol va mantenir una estreta amistat amb Mossèn Ballarín, que el va defensar en els dies més calents de l’escàndol. L’actor Lluís Soler li deixa el seu físic i la seva veu imponent. La pel·lícula recrea una suposada visita de Pujol al rector per confessar-se, en el sentit religiós del terme, i es tanca amb el funeral del sacerdot.