La tornada de ‘The last of us’

¿Per què va tenir The last of us, en la seva versió en sèrie, un abast clarament universal? Bàsicament per ser una sèrie 100% HBO, tant en els seus valors de producció com també en la seva complexitat psicològica. Druckmann i el co showrunner Craig Mazin (guionista de Chernobyl) van saber donar (encara més) riquesa emocional i intimitat a aquesta odissea de supervivència per un món arrasat a causa d’una plaga fúngica que converteix els humans en unes amenaçadores criatures caníbals. Qualsevol de nosaltres, gamer o no, podia identificar-se amb el que aquí s’explicava: gent que busca la supervivència i l’amor en un món hostil. "El públic de la sèrie no va deixar de créixer –als Estats Units, l’últim episodi va ser vist pel doble de persones que el primer– perquè la gent la recomanava als seus coneguts, volia compartir-la amb la seva família i amb gent que potser no coneixia el videojoc", ens explica la guionista i productora executiva Halley Gross durant un junket virtual.

Puja la intensitat

Aquesta temporada (Max, des d’avui) i les que puguin seguir, que podrien ser-ne fins a dues més, es basen en la històrica segona part del joc, tan venuda (més de quatre milions d’unitats en el primer cap de setmana arreu del món) com controvertida. Per a alguns, el material ideat per Druckmann i Gross era fosc, violent i incòmode fins a l’exageració. Per a d’altres, això era precisament el més bo. "Planteja constantment debats morals alternant la jugabilitat entre l’heroïna i el malvat, posant aquests debats no només a la pantalla, sinó a les teves mans, obligant-te a fer atrocitats que no vols fer", recorda el periodista expert en videojocs Diego Rubio (Rockdelux).

Els nous episodis comencen gairebé plàcidament, tot i que la calma és enganyosa. Cinc anys després dels violents esdeveniments que van coronar l’anterior temporada, els nostres supervivents preferits, el contrabandista Joel (Pedro Pascal) i la seva protegida (que no vol que ningú la protegeixi) Ellie (Bella Ramsey), una jove estranyament immune a la infecció, estan plenament instal·lats en la comunitat de supervivents de Jackson (Wyoming), una espècie d’utopia de comunisme llibertari. La seva relació entre amistosa i paternofilial no passa pel seu millor moment. Tot sembla indicar que Ellie ha descobert que ell la va mentir sobre el que realment va passar al laboratori secret dels Luciérnagas.

"Aquesta sèrie explora fins on arriba la nostra humanitat", explica Druckmann en taula rodona virtual. "En el cas de Joel, només inclou una persona: Ellie. Hem vist que està disposat a sacrificar-los a tots per salvar-la a ella. Per a d’altres, com els Luciérnagas, cal sacrificar individus per salvar tanta gent com sigui possible. I en aquesta temporada expandim aquesta idea a les comunitats: ¿és més valuosa una comunitat que la seguretat de qualsevol individu?".

Al ja ric repartiment de la sèrie se sumen noves cares que només faran la sèrie més magnètica. Hi ha ganes de veure què fa la gran Kaitlyn Dever (nominada a l’Emmy per Dopesick) amb la polèmica Abby Anderson, soldat que vol venjar la mort d’un ésser estimat. "És un personatge que exigia molt a nivell físic –ens explica Dever–, però, en la meva primera reunió amb Craig i Neil, sobre tot es va parlar del seu viatge emocional. Al contrari que en el joc, aquí tindrem l’oportunitat de comprendre-la millor, d’explorar tot pel que va passar abans que la coneguéssim. Ens concentrem en això, en saber d’on ve la seva ràbia".

Curiosament, Dever va estar a punt de ser Ellie i no Abby fa més d’una dècada, quan es preparava una adaptació de The last of us al mitjà cinematogràfic amb Sam Raimi com a productor. L’actriu va arribar a fer lectures de guió i va visitar les oficines de Naughty Dog, l’empresa desenvolupadora de videojocs que Druckmann copresideix des de 2020. "Vaig formar part de les fases inicials d’un projecte completament diferent", diu l’actriu. "Mai em van fitxar oficialment com a Ellie, però vaig mantenir reunions amb Neil sobre aquesta possibilitat. Com passa sovint en aquesta indústria, els primers plans van quedar en res i em vaig quedar amb l’espina clavada. Sempre m’havia agradat molt el joc. Que aquest món tornés al final a la meva vida ha sigut reparador. Sento, a més, que estic fent el paper que sempre hauria d’haver fet".

Young Mazino (el germà petit de Steven Yeun a Bronca) és Jesse, el líder de patrulla a Jackson; Isabela Merced (a qui acabem de veure a Alien: Romulus) és Dina, la noia alegre i desinhibida entorn de la qual graviten tant Jesse com Ellie. Els triangles amorosos, com descobrirem, també poden ser respectuosos i amables. Isabela: "La química no es pot fabricar. Simplement es té o no es té. Amb Young i Bella vaig tenir la sort de tenir-la des del primer moment. Va ser una sort, perquè tampoc és que tinguéssim gaire temps per cultivar-la... Estava ocupada practicant l’equitació o preocupant-me sobre si era prou bona per ser aquí".

Tot és drama

Druckmann no pot prometre moltes sorpreses als que ja van jugar al joc. El que sí que els pot assegurar és una adaptació el més perfecta possible i amb aspectes expandits, sobretot en la descripció de personatges. "Hi ha coses que funcionen en el videojoc, en la seva interactivitat, que no es tradueixen igual en la televisió, com una acció més dilatada. En canvi, tenim l’oportunitat d’expandir el que Halley [Gross] i jo vam escriure originalment, desenvolupar personatges. El policia Eugene [Joe Pantoliano, antic Ralphie de Los Soprano] té un paper molt més important en la sèrie que en el joc. També Isaac, el líder de milícia que interpreta Jeffrey Wright". Al contrari que en els jocs, podem deixar el protagonista per moments i conèixer millor altres personatges, que implica empatitzar amb visions contràries d’un mateix tema.

Notícies relacionades

Els petons impossibles

Un grup d’intel·lectuals demanen garantir l’autonomia de la cultura catalana

Poder veure i tocar un món sorgit de la teva imaginació deu ser una experiència aclaparadora. Per a Druckmann ho va ser, sens dubte: "Hi va haver un moment en què estava enmig de Jackson i... no em podia creure el que veia. Parlem d’un poblat aixecat des de zero. Vam construir tota una ciutat amb els seus espais interiors. I després en vam cremar una part. I un equip d’especialistes amb pròtesis increïbles es va involucrar en unes batalles increïblement realistes. Després, amb ajuda de l’equip d’efectes visuals, vam aconseguir fer-ho tot encara més èpic".

Hi ha públic que la mirarà per les batalles i públic que estarà més pendent dels personatges, però, segons els autors de la sèrie, aquí no hi ha distinció entre l’acció i el drama. Tot és drama. Young Mazino, àlies Jesse, hi està d’acord: "Tota la violència i l’acció prové del drama. La violència no apareix de manera gratuïta. És un mitjà per aconseguir una finalitat; es converteix en una arma i s’utilitza per buscar la venjança o l’amor".