La guerra de la fi de Mario

Parlant de llibres, i apartant-se dels camins trillats catedralicis, canins i pantagruèlics, l’emoció més profunda que alguns hem viscut amb Vargas Llosa va ser La guerra del fin del mundo, el rescat i la transposició d’Heròdot, la tasca hercúlia. Escrivia tant, que va consolidar la pauta d’un títol excepcional i un altre de prescindible. Les seves joies no es mesuren habitualment en nombre de pàgines; n’és un exemple la seva aportació sensacional a la col·lecció La sonrisa vertical, de Tusquets, un genèric que avui seria cancel·lat sense contemplacions.

Notícies relacionades

Anagrama es desvincula d’‘El odio’ i torna tots els drets del polèmic llibre a Luisgé Martín

El conte de Vargas Llosa que dona les claus de la seva ruptura amb Isabel Preysler

Elogio de la madrastra és un prodigi d’orfebreria escatològica, una lliçó anticipada al descoratjament woke que avui exigeix prohibir i cremar els llibres abans de publicar-los.

Paràgraf a part mereixerà per sempre La fiesta del Chivo, el relat i retrat impressionant de la República Dominicana del dictador Trujillo que va segellar el contracte de l’escriptor amb el Nobel. Aquesta novel·la definitiva s’escapa de les maniobres per atrapar-la, és tan perfecta que seria fàcil convèncer-se que mai ha existit, i que només fingim recordar que la vam llegir per garantir que existeix el llibre perfecte. Va arribar quan l’escriptura començava a no tenir valor, defineix el compromís del seu autor com els gols d’un davanter tardoral. És l’obra mestra d’un gegant que va viure enredat en el seu personatge, cobrint diverses posicions alhora, obsessionat amb la seva dimensió pública, immune al rebuig que li va manifestar la política del vot.