Fractus convida a treure partit de la innovació

¿Què passa quan una petita empresa crea una tecnologia que conquereix el món? Això li va passar a Fractus, una spin-off de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que va desenvolupar una antena multibanda revolucionària: tan petita que podia integrar-se dins dels telèfons mòbils. Va ser quan aquests començaven a democratitzar-se a finals dels anys 90 i les antenes eren externes.

L’empresa va patentar la seva invenció en plena explosió del mercat mòbil. No obstant això, escalar-ne fabricació a escala global requeria inversions descomunals. Davant d’aquest repte, van optar per un model de llicències, delegant la producció a tercers per accelerar el seu creixement. La sorpresa va arribar quan "vam veure que s’estava utilitzant la nostra tecnologia sense el nostre consentiment", recorda el CEO, Jordi Ilario. "Tot i que tothom utilitzi la teva tecnologia, acabes amb només un 0,5% del mercat. ¿Com competeixes amb una empresa xinesa amb tota la seva capacitat financera?", afirma. A partir d’aquell moment, Fractus va fer els primers passos d’una transformació decisiva: va passar de ser una empresa tecnològica a una organització centrada en la defensa i monetització de la seva propietat intel·lectual. I ho va fer amb èxit: avui ha llicenciat la seva tecnologia al 80% del mercat mundial de connectivitat sense fil. Als Estats Units, ha firmat acords amb les quatre principals operadores per a l’ús de les seves antenes en infraestructures.

Amb una estructura interna de 20 persones –ampliada a 50 si es compten els col·laboradors legals a Europa, els EUA i Àsia–, l’empresa ha adaptat la seva organització de cara al nou negoci. L’equip d’investigació de mercat adquireix productes sota sospita i els analitza per determinar si incorporen tecnologia patentada per Fractus. Si és així, contacten amb l’empresa per negociar una llicència. Aquest procés pot durar entre 18 mesos i dos anys i mig. Si no hi ha acord, s’inicia la via judicial. "És l’últim recurs, però garanteix que les empreses acabin pagant", explica Ilario.

Avui, Fractus està en el seu tercer gran programa de llicències, centrat en la internet de les coses (IoT), ja que la seva tecnologia s’utilitza també en rellotges intel·ligents, comptadors de llum, dispositius de salut, domòtica i més.

Des del 2009, ha ingressat gairebé 200 milions de dòlars en llicències, amb una mitjana anual de 10 milions. Per a Ilario, no obstant això, el més important és haver demostrat que una empresa petita pot competir globalment davant les grans. "Sense les patents, hauríem tancat el 2008", assumeix.

L’ambició de l’empresa és fer un pas més enllà i explotar tot el seu coneixement, sabent que hi ha empreses que desenvolupen tecnologia l’atenció de la qual se centra a desenvolupar noves generacions de productes, i que estan perdent el negoci de defensar les seves patents. L’empresa contempla adquirir carteres de patents de tercers o crear societats conjuntes per explotar-les comercialment, com ja ha fet amb GPA Innova.

Notícies relacionades

El conte de Vargas Llosa que dona les claus de la seva ruptura amb Isabel Preysler

«Com un tipus de bona família acaba en una guerra que no és la seva?» ‘Mercenario’, el català que va sobreviure a la guerra a Ucraïna

Protegir les idees

"Volem animar els nous emprenedors a protegir les seves idees i comercialitzar-les", assenyala la responsable de Tecnologia i Propietat Intel·lectual a Fractus, Carmen Borja. Fractus col·labora amb la UPC a través del Deep Tech Hub, un programa que desafia estudiants a resoldre problemes reals amb solucions tecnològiques. Per a ella, el model de llicències ofereix una sortida a les tecnologies que neixen en start-ups, universitats o centres d’investigació i que, sense els recursos adequats, mai veuen la llum comercial. "Moltes idees fracassen no per falta d’innovació, sinó per no tenir els mitjans per escalar. Amb el licensing, poden generar valor sense necessitat de produir o industrialitzar". Aquest enfocament permet reinvertir en investigació i mantenir la innovació. "Tenim inventors molt prolífics", destaca. "Això només és sostenible si hi ha retorn econòmic", remarca.