Teddy Bautista tornade la seva "mort civil"

Va encapçalar un grup internacional, Canarios (Get on your knees), i va ser còmplice, com a productor, arranjador o instrumentista, d’Aute, Miguel Ríos, Leño, Triana, Nacha Pop, Iceberg... Va obrir després un parèntesi, el 1995, a l’agafar les regnes de la SGAE, que derivaria en un allunyament de l’ofici musical durant tres dècades. Molts dies de soroll i fúria precedeixen la tornada artística de Teddy Bautista amb aquest doble àlbum Ciclos 5.0. Ell se sent tornant d’una "mort civil", de resultes d’aquell cas Saga, del qual la cúpula de la SGAE va acabar sortint absolta després d’un procés que va durar una dècada.

"Gràcies als déus, ja fa quatre anys que estic ressuscitat", afirma. "Però jo tenia el que els psicòlegs anomenen síndrome de la convicció de l’innocent, perquè ningú sabia el que jo havia fet millor que jo". Temps de serenitat i de tornada a les motivacions primigènies, potser. "Vaig estar 28 anys sense tocar una nota", assegura. "Però tinc un piano de cua a casa i, durant la pandèmia, un dia vaig veure que la tapa estava aixecada. Feia molt temps que no veia les 88 tecles, i allà eren, com convidant-me".

Ciclos 5.0 apareix com un àlbum hereu del que va ser últim episodi de Canarios (Ciclos, 1974) i conté tot un viatge a través de les cultures i el temps. Una odissea sonora que toca ports recòndits, exòtics, novel·lescos, amb l’arrel a la capsa de DVD amb què un dia el va obsequiar el director del Conservatori de Shanghai i que contenia mostres de més de 300 instruments de la vora oriental d’Àsia. "Sons tan diferents i espirituals... La ressonància de la campana budista, que utilitzen per a cants tàntrics, t’entra en el més profund. Em vaig dir que aquests sons no eren per escoltar-los, sinó per tocar-los".

La mare concertista

L’àlbum et porta lluny a través de sons sintetitzats i onades tímbriques estranyes per a l’oïda occidental, cors tàntrics i picades d’ullet al minimalisme, tot això més orgànic que electrònic, amb recolliment, exploració i traços dramàtics: al cap i a la fi, l’àlbum està mogut per dos motors poderosos, la fascinació per orient i "l’homenatge a l’èpica femenina". Temps de fer justícia, ve a dir pensant en la seva pròpia mare, que era pianista, "una concertista extraordinària", formada per la llegendària Nadia Boulanger. "Vaig néixer jo, va néixer la meva germana... Sis fills, i la pobra dona va haver de deixar-ho".

L’àlbum porta per subtítol El periplo de las heroinas i en el seu recorregut evoca la primera samurai, que, liderant la Lliga de les Dones Extraordinàries, va viatjar a la República de Venècia. Barrejant fets històrics amb la "lliure imaginació", confronta orient i occident. "Veig gent elaborar una sinofòbia, fins i tot una russofòbia, i no s’adona que això surt de la ignorància", observa. "En aquest món desconegut s’està consolidant una realitat que serà més influent en les nostres vides, i en les dels nostres descendents, que el pol nord-americà".

Teddy Bautista ha seguit el seu periple propi, la llarga gestió a la SGAE i el posterior episodi de cancel·lació de la seva figura. "Em diuen: ‘En tal et va posar verd’, però jo em poso a les seves sabates i, clar, si estic veient aquestes imatges de la Guàrdia Civil entrant [a la seu de la SGAE], els titulars de la premsa... ¿Com et resisteixes a això?". Dels seus anys com a gestor, s’enorgulleix que la SGAE establís que "amb qui havia de ser lleial era amb els autors, no amb el Govern de torn, ni amb les multinacionals, ni amb l’opinió expressada als mitjans". Els dies del debat entorn de la presumpció del gratis total queden enrere, però Bautista observa que l’actual streaming perjudica els autors. "Són tres plataformes, Spotify, Apple Music i Tidal, i la proporció dels ingressos que et dona allà una cançó respecte als que et donaria si el disc fos físic, és d’un a mil".

Parasitar els creadors

Notícies relacionades

El conte de Vargas Llosa que dona les claus de la seva ruptura amb Isabel Preysler

«Com un tipus de bona família acaba en una guerra que no és la seva?» ‘Mercenario’, el català que va sobreviure a la guerra a Ucraïna

Les plataformes van donar accés a les discogràfiques al seu accionariat, amb la qual cosa "l’autor i l’editor veuen disminuïts els seus ingressos, i el que perd la discogràfica ho guanya en el repartiment de dividends". Ja és tard per corregir aquest procés, "perquè ara som en el tecnofeudalisme". LaIA amenaça de parasitar encara més els creadors, no només alimentant-se de les seves composicions d’una manera opaca, sinó fabricant-ne d’altres que després aquestes plataformes promocionaran. "¡Aquest és el seu negoci! Busquen el servei, la comoditat, que diguem: ‘Aquesta cançó m’agrada, en vull més en aquesta línia’". I després surt "un tòtil com Keir Starmer [el primer ministre britànic], que diu que no es poden posar portes al camp, el mateix que deien al seu dia les telefòniques quan et venien la fibra òptica per veure tot el cine i sentir tota la música".

Ell s’inclina per pensar que la IA "mai podrà fer un tema com Suzanne, de Leonard Cohen". Ni rivalitzar amb aquestes artistes catalanes que li encanten. "Andrea Motis, i la seva germana Carla, i Eva Fernández, Lucía Fumero, Rita Payés… Em sembla molt bé que li donin la medalla d’or al mèrit a Serrat, i Víctor Manuel, ¿però per què no a Joan Chamorro?". Música que "no es fa per guardar-la en un calaix, sinó per compartir-la", com aquest Ciclos 5.0, que ha llançat a l’oceà "com un missatge a l’ampolla". Planeja portar-lo als escenaris a la tardor. "Almenys, quatre concerts, potser cinc".