Szpunberg estrena l’odissea tragicòmica ‘La tercera fuga’

Victoria Szpunberg (Buenos Aires, 1973) va ser una de les primeres autores amb qui Carme Portaceli va contactar després de ser elegida directora del Teatre Nacional de Catalunya per oferir-li estrenar a la Sala Gran. La creadora d’aclamades peces com L’imperatiu categòric, que aviat tornarà al Lliure, ha madurat en sales petites i mitjanes. Portaceli li ha donat l’oportunitat de lluir-se amb tots els mitjans del teatre públic, on el dia 24 estrenarà La tercera fuga, una història inspirada en la família de l’autora. Tretze intèrprets i músics protagonitzen una cinquantena de personatges en aquest muntatge de dues hores i mitja de durada.

És una odissea que recorre la història dels segles XX i XXI. Comença amb els pogroms que hi va haver a Ucraïna sobre 1920 i continua a l’Argentina dels anys 70, en què els supervivents que van arribar a aquest país topen amb un altre horror: el cop d’Estat i la dictadura de Videla. La segona fugida els porta a Catalunya, on s’acaba l’obra l’any 2022, i la tercera és millor no revelar-la.

¿D’on és una persona realment? ¿Què conforma la nostra identitat? Aquestes són algunes de les qüestions que planteja Szpunberg, que també dirigeix l’obra, escrita mà a mà amb Albert Pijuan. «No és una història biogràfica, ni d’autoficció. No m’importa si els fets coincideixen de manera fidedigna amb la meva biografia. És una història terrible que em toca i em fragilitza, però treballar amb Pijuan m’ha ajudat a distanciar-me i a fabular», va destacar Szpunberg en la presentació del muntatge al TNC. «No és habitual per a les dramaturgues i directores de la meva generació estrenar a la Sala Gran», va recordar, encantada amb el repte.

La guerra i i l’horror recorren l’obra, però també l’amor, l’instint de supervivència i les ganes de riure. Els protagonistes són gent que de la nit al dia jo deixen tot enrere per salvar-se. «Voldria dedicar-la a tots els desterrats. Aquesta obra connecta també amb el poble palestí i ucraïnès».

L’únic que Szpunberg tenia clar a l’inici és que per aixecar el projecte necessitava la sol·licitada actriu Clara Segura i el músic Carles Pedragosa. Tots dos van pujar al vaixell gairebé de seguida. Després de nombrosos càstings es va completar l’elenc, format per Sasha Agrànov, Emma Arquillué, Anna Castells, Marc Joy, Olga Onrubia, Carles Roig, Biel Rossell Pelfort, Fede Salgado, Magalí Sare, Sergi Torrecilla i Ton Vieira. «Tenim un repartiment de luxe. És difícil tenir 13 persones tan bones en una obra profundament transversal», va assenyalar, orgullosa, l’autora i directora.

Notícies relacionades

Qui té un defecte té un tresor

Les televisions públiques recuperen el terreny perdut en drets esportius

Viatge en el temps

«Aquesta obra té alguna cosa d’odissea, d’èpica, d’òpera», va comentar Segura. «És una tragicomèdia transoceànica amb la qual pots plorar i riure», va afegir al seu torn Pedragosa. «És una gran obra coral en la qual hem d’escoltar-nos constantment perquè tot l’engranatge funcioni. És un gran repte en aquest sentit», va apuntar Joy. «Ens interpel·la a tots perquè hi ha un compromís molt fort amb l’actualitat», va comentar Torrecilla. «És un viatge en el temps a partir d’històries d’exili i de famílies separades», va rematar Arquillué.