La festa de Sant Jordi d’‘abril’ d’EL PERIÓDICO brinda en honor a les dues ‘superagents’ Carmen Balcells i Antonia Kerrigan

Carmen Balcells (les Oluges, 1930 - Barcelona 2015) i Antonia Kerrigan (París, 1952 - Barcelona, 2023) van ser dues figures fundacionals d’una professió a Espanya: la d’agent literari. Carmen Balcells, amb el ‘boom’ llatinoamericà a l’esquena, va representar sis Premis Nobel, entre els quals Gabriel García Vázquez, Mario Vargas Llosa i Pablo Neruda. Antonia Kerrigan, que va aprendre amb ella l’ofici abans d’establir-se pel seu compte, va rebre amb el canvi de segle ‘L’ombra del vent’, d’un tal Carlos Ruiz Zafón, per ‘mail’: «he trobat una mina d’or», va reconèixer a l’instant amb aquell olfacte que, per sobre de qualsevol altra virtut, caracteritza una agent literària de la seva talla, recorda el seu fill, Gregori Dolz, director de l’Editorial Alrevés.

Totes dues inspiren la festa de Sant Jordi del suplement ‘abril’ d’EL PERIÓDICO d’aquest any, que se celebra el 23 d’abril al Dry Martini, amb dos còctels en honor seu. El Carmen Balcells, amb una base de vi escumós, és lleuger i efervescent, amb el toc suau de mel d’atzavara, i l’aroma càlid de la fava tonka. El còctel Antonia Kerrigan resulta reconfortant com un bon whisky irlandès, amb espècies exòtiques que li donen una aroma d’intriga. Tot i que diu el mixòleg Javier de las Muelas, avalat per la seva experiència al capdavant del Dry Martini que, posats a brindar per aquestes dues dones poderoses però de gustos senzills, ell escolliria un bon xampany francès a seques per a Carmen Balcells i un whisky irlandès per a Antonia Kerrigan a l’altura de la seva solera.

Carmen Balcells no només va ser pionera a defensar els interessos dels escriptors en espanyol, acabant amb la cessió als editors dels drets universals i vitalicis, en qualsevol llengua i país, i establint les bases d’una segmentació que va resultar clau per a la prosperitat econòmica dels autors. També era una dona generosa, que obria les portes del seu tercer pis a la Diagonal i muntava festes, de vegades amb càtering d’El Bulli.

Com li va passar a Ferran Adrià, amb els deixebles del qual, del Disfrutar al Dos Palillos, acaparen els restaurants amb estrella Michelin de Barcelona, les deixebles de Balcells també van prosperar com a agents literàries, de Silvia Bastos a Mercedes Casanovas. El primer talent que va sortir de l’Agència Literària Carmen Balcells va ser Antonia Kerrigan, on va arribar sense cap experiència per recomanació d’Eduardo Mendoza, avalada pel seu anglès i sabent que pertanyia al cercle literari dels Premis Formentor: nord-americana nascuda a París, la seva mare havia sigut pianista de l’Orquestra Filharmònica de Chicago, el seu pare, un poeta irlandès, traduïa Unamuno. En els anys 50, la família es va establir a Mallorca, on compartien sobretaules amb Robert Graves i Camilo José Cela. «Sempre he tingut molt afecte cap a Antonia Kerrigan. Quan ella treballava per a l’agència em tractava com un més», recorda Lluís Miquel Palomares Balcells, director general de l’Agència Literària Carmen Balcells i fill de ‘Mamá Grande’. Tot i que, després de desavinences amb la seva cap, Antonia Kerrigan decidís independitzar-se, inaugurant una carrera que la va portar a representar Javier Sierra i María Dueñas, entre d’altres supervendes a més de Ruiz Zafón, sempre es va mantenir l’estima entre dues famílies que es dedicaven al mateix, coincideixen els seus fills. 

Tenir com a mare dos mites de la indústria literària no sempre va ser fàcil, reconeixen també tots dos. Lluís Miquel Palomares rememora com, quan era un nadó de només sis mesos, els seus pares van viatjar als Estats Units i Mèxic «a negociar el contracte de Gabo». Un altre moment determinant en la seva carrera va ser quan, a finals dels seixanta va viatjar a Londres per convèncer Mario Vargas Llosa que abandonés la seva feina com a professor de literatura a King’s College i s’instal·lés a Barcelona, ella li pagaria un pis perquè es consagrés a l’escriptura.

Notícies relacionades

Qui té un defecte té un tresor

Les televisions públiques recuperen el terreny perdut en drets esportius

Gregori Dolz explica que quan Antonia Kerrigan es va establir com a agent literària ell ja tenia deu anys: «li agradava molt la seva feina, no era egoisme, quan arribava a casa sabia deixar-lo a la porta». Després ell va estar vivint als Estats Units, dels 17 als 34 anys. «Començaven els 2000 quan ella va insistir que jo tornés, jo sempre vaig saber que m’acabaria establint a Barcelona», explica. Al tornar, va preferir no agafar el seu relleu a l’agència i es va establir al cap d’uns anys pel seu compte com a editor. Lluís Miquel Palomares sí que va acabar agafant les regnes del negoci després de la mort de Carmen Balcells el 2015, ho va viure com un acte de responsabilitat: «Se’m va plantar a casa tota l’oficina amb cara llarga de ‘¿i ara què fem?», evoca. L’acompanyen al capdavant de l’Agència Literària Carmen Balcells Javier Martín com a director gerent i Maribel Luque en la direcció literària.

Aquest Sant Jordi, l’esperit de Carmen Balcells i Antonia Kerrigan serà present a la festa de Sant Jordi del suplement abril d’EL PERIÓDICO, no només amb els dos còctels creats en honor seu. També la contrasenya per entrar al Dry Martini s’inspirarà en dues dones que van canviar el curs de la indústria cultural, en la vetllada literària per excel·lència.