El risc de portar l’esperit de ‘Sálvame’ a TVE

Sobretot perquè al darrere del programa hi ha la mateixa productora (l’antiga Fábrica de la Tele, rebatejada com La Osa Producciones Audiovisuales) i el gruix dels col·laboradors de Sálvame i del seu hereu directe en TEN: Ni que fuéramos shhh: María Patiño (que en el nou xou de La 1 farà de presentadora amb Inés Hernand i Aitor Albizua), Belén Esteban, Lydia Lozano, Kiko Matamoros, Carlota Corredera, Laura Fa, Chelo García-Cortés, Núria Marín… El fitxatge del programa per La 1 no ha estat exempt de polèmica, ja que es tracta d’una cadena pública. Diversos experts analitzen els pros i els contres de l’arribada a TVE.

Per a Matilde Delgado, coordinadora de comunicació audiovisual de la Facultat Ciències de la Comunicació de la UAB, "és comprensible que la televisió pública vulgui disposar de continguts populars, tot i que sense perdre l’essència de servei públic. I aquest equilibri, molt complicat, implica la necessitat d’arriscar-se de tant en tant", com seria aquest cas. De tota manera s’estima més ser prudent i "esperar a veure quin resultat té finalment la reconversió del format original per poder fer una valoració més justa".

"Hem de tenir en compte que el gènere d’un programa no parla de la seva qualitat. El debat no s’ha de situar sobre si la televisió pública ha de programar formats populars, sinó sobre el to i la qualitat d’aquests programes entenent que es tracta d’infoentretenimient", considera, alhora que valora que La familia de la tele compti amb experts per a alguns temes com ara salut i ciència.

Estupefacció

Joan M. Corbella, professor del departament de comunicació de la UPF, revela la seva "estupefacció" al descobrir que el programa saltava a RTVE. "Semblava impossible que un contingut que s’ha qualificat com a teleporqueria tingui una segona vida a la televisió pública", assenyala. "D’una banda, és positiu per satisfer l’obligació de servei públic d’arribar a totes les audiències. De l’altra, però, l’obligació legal de TVE és fer televisió de qualitat". Aquest expert es manté "a l’expectativa de com transformen el format en una proposta de qualitat".

El professor explica que, en alguns països, els continguts de les televisions públiques han de passar alguna forma d’"avaluació del seu valor públic, que aportin a l’interès general i que justifiquin la despesa pública que es fa". A Espanya no hi ha aquesta tradició formal, però "d’una manera o altra, a mesura que avanci el temps, haurem de poder jutjar si ha complert aquest objectiu de qualitat pel que fa a l’entreteniment de premsa del cor", indica.

Representació de la societat

Rocco Steinhäuser, crític televisiu de Versió RAC 1, adverteix que "ningú s’esperi que sigui el mateix que feien a Telecinco o a TEN". "Ells saben exactament on són i on tenen el límit". Per això diu que no entén tanta polèmica. "S’han dedicat a això tota la vida i ho saben fer molt bé". "Han contractat una sèrie de gent que creuen que poden tenir audiència. Bàsicament, la televisió mira d’entretenir i ells tindran un bloc dedicat a això que em sembla que faran molt bé", afegeix.

També és tan optimista l’escriptora i periodista Pilar Eyre, que creu que La familia de la tele vol aconseguir una cosa que ja va aconseguir Sálvame i a la qual aspiren tots els programes, que és "crear casa". "Que quan arribis a casa a la tarda automàticament engeguis la tele i et trobis amb els teus amics, que són ells. Perquè ara la tele està tan fragmentada a la tarda que no saps gaire bé què hi ha". I destaca, per exemple, el valor que hi pot aportar Belén Esteban, "algú que connecta amb la gent i que és pur espectacle".

Coincideix amb Pilar Eyre la còmica Carolina Iglesias, cocreadora de l’exitós pòdcast Estirando el chicle i que destaca que a la tele pública "hi ha d’haver una mica de representació de tot". "Tinc ganes de veure què fan, si tenen la mateixa llibertat", assenyala.

Límits polítics

Lorena Vázquez, integrant de les Mamarazzis d’EL PERIÓDICO, recorda que la televisió pública també ha de complir "la funció de l’entreteniment" i critica que sempre "es fiscalitzi i se sotmeti a debat l’arribada de programes de la premsa del cor a les televisions i les plataformes". La periodista recorda que, moltes vegades, la premsa rosa ha obert debats socials, com va passar amb la gestació subrogada d’Ana Obregón, i també ha analitzat "problemes estructurals com el masclisme".

Això sí, el programa a RTVE no tindrà "la llibertat que tenia a Telecinco per parlar d’alguns temes", considera Vázquez. "A Mediaset van estar molt penalitzats perquè es van significar molt políticament. En aquest sentit, evitaran caure en els mateixos errors", afirma. Per la seva banda, Laura Fa apunta que, durant els últims anys, "la televisió pública ha demostrat que s’adapta a nous formats i noves formes de fer tele, tal com ha passat amb La revuelta, i que és igualment moderna".

També celebra l’arribada de La familia de la tele a TVE Nacho Gay, director del portal Vanitatis: "És una bona notícia, tant en l’àmbit general, per a la televisió, com en l’àmbit particular, per al món del cor". Això sí, considera que l’encaix del programa en la dinàmica de la televisió pública resultarà complicat: "Aquest contingut es polititzarà, com sol passar amb tot en aquest país, i arribarà alguna vegada al Congrés dels Diputats. No en tinc cap dubte".

Més crític és Francisco R. Pastoriza, doctor en Ciències de la Informació i exprofessor a la Universitat Complutense de Madrid, que va ser adjunt de la direcció de l’àrea de cultura dels serveis informatius de TVE. "Una cadena pública ha de dedicar més temps a la formació i a la informació que no a l’entreteniment, que ha de ser sempre creatiu i fomentar aspectes culturals", assenyala.

També s’hi mostra reticent Sergi Mas, crític de televisió d’EL PERIÓDICO. "Els noms són seductors per a molta gent, però per a mi és una fórmula esgotadíssima. Ens han venut que no serà el nou Sálvame; però, ¿què faran si no saben fer una altra cosa?", es qüestiona el comunicador.

Pel que fa a la reputació de la tele pública, Mas considera que el programa "no sumarà a TVE". "Per edat i per experiència són personatges televisius difícils de domar. Tu digues a Belén Esteban que no cridi tant…", diu el col·laborador d’aquest diari, que es pregunta si "té gaire sentit portar aquests personatges a TVE si no els pots explotar i els coartes".

"Contenció econòmica"

Notícies relacionades

Vida i miracles de l’anticòmic Andy Kaufman

Jonathan Coe: "Em sorprèn la falta de resposta de la narrativaa Trump"

Sue Aran-Ramspott, directora de comunicació audiovisual de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, entén "en un context de democràcia de mercat l’aposta de La 1 per un magazín que cobreixi la franja tan difícil de les tardes amb fitxatges joves i amb la remodelació d’alguns dels personatges de Sálvame". "S’haurà de demostrar que, com a televisió pública, hi ha contenció econòmica i moderació en les intervencions [emetran en una franja protegida]", apunta.

Malgrat això, també remarca que "l’autèntic repte està a no confondre el debat i els continguts d’entreteniment amb una subhasta de la intimitat [d’extimitats, segons el concepte de Paula Sibila], en una cacofonia d’opinions histriòniques que simulin l’opinió pública. Ja tenim prou caricatura en l’escena política internacional per renunciar ara a un capital cultural digne, sense acabar de ser necessàriament elitista".