Club d’estil

Cristina Tamborero, dissenyadora: "Es porten molt els vestits de núvia dos en un"

Després de conquerir París i Milà, i vestir un bon nombre de famoses en alfombres vermelles, la dissenyadora Cristina Tamborero (Barcelona, 1986) celebra el 10è aniversari de la seva firma de núvies i convidades amb la seva primera desfilada en solitari avui al Palau de Pedralbes.

«M’encarrego de tot. Soc un 70% empresària i un 30% dissenyadora.  I a més soc mare»

Cristina Tamborero, dissenyadora: "Es porten molt els vestits  de núvia dos en un"
4
Es llegeix en minuts
Laura Estirado
Laura Estirado

Periodista

Especialista en Gent, Reialesa, Moda, Tendències, Estil y Xarxes

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Desfila just un dia abans que comenci la cita de moda nupcial de la ciutat, una de les més importants del món. ¿Casualitat?

No, és quan realment la ciutat es vesteix de blanc. Són els temps d’aquesta indústria, quan es presenten les noves col·leccions. Serà una desfilada molt especial, la veritat, perquè és la primera vegada que ho fem de forma individual, no només la passarel·la, també l’organització. Sempre hem estat dins d’organitzacions, cinc anys a la Bridal, la Paris Fashion Week, la Milan Fashion Week...

Un no parar...

Feia vuit anys que feia desfilades i això és realment esgotador. I com que sabia que aquest any seria potent, perquè era el 10è aniversari, vaig preferir parar per agafar forces, i vam fitxar com a ambaixadora la influencer María Hernández. Aquesta va ser la nostra estratègia de màrqueting l’any passat. Aquest 2025 volia arriscar amb una desfilada en solitari. Feia molt que no desfilava a Barcelona i els ho devia a la meva ciutat, a la meva gent i a les meves clientes. A més, el lloc, el Palau de Pedralbes, no pot expressar millor la filosofia de la nostra firma.

¿Què mostrarà?

Seran en total 23 looks inspirats en l’alta costura clàssica, com les desfilades exclusives que es feien als palauets més refinats de París als quals només anaven un nombre molt reduït de persones. La gent es cansa de veure 60 o 70 conjunts. Presentem una col·lecció molt icònica que recull el que hem fet aquests 10 anys. Ha sigut una feina molt bonica, de recopilar el més important de la nostra carrera.

¿Què és el que la inspira?

La meva pròpia intuïció. Fa 10 anys que em dedico a això i realment m’és una mica igual el que facin els altres, o el que es porti o no. Sí que has d’estar una mica atenta a les tendències, però em deixo guiar moltíssim per la meva intuïció; m’ha funcionat sempre. El secret és que estic dia a dia amb les meves núvies, escoltant-les. Sé perfectament el que busquen. Quan les coses es fan amb amor i carinyo és quan surten bé.

A més de vestits de núvia, els de convidada també són el seu fort.

Fem moltíssima núvia perquè és molt fort per a nosaltres, però també fem molt vestit de convidada, perquè es ven molt més. En un casament hi ha una núvia, però hi ha moltes més convidades.

¿I què és el que més es porta en núvia?

S’estan fent moltíssim els vestits dos en un, vestits que es van transformant amb el pas de les etapes del casament, que et permeten anar de llarg durant la cerimònia, però també després ballar sense problemes amb els convidats. També es porta moltíssim, en el meu cas, el treball molt artesanal, és a dir, treballar moltíssim els teixits, que en el nostre cas són de primera qualitat. La persona que busca atelier busca un producte de qualitat, el brodat a mà...

I les convidades, ¿què li encarreguen?

Fins ara havia estat molt de moda el tema dels estampats, però aquest any s’està relaxant bastant. Ara demanen coses ben fetes, treballant molt el disseny, originals i amb un estil més senzill i tranquil, és a dir, menys pedreries i més tons llisos.

La seva firma també és molt present a les alfombres vermelles.

És que s’han convertit ja en esdeveniments. Ens han demanat algun disseny per a la sèrie Élite. També hem cedit bastantes coses a presentadores, com ara Núria Marín i Eva González, per a La voz, i, fa dos anys, per a les Campanades, amb un vestit blanc que va triomfar moltíssim i va sortir publicat a tota la premsa. Alba Carrillo també ens ha demanat moltes coses, i Júlia Vigas, la dona del futbolista Thiago Alcántara, que es va casar amb un vestit nostre.

A més de dissenyar, també toca portar els comptes, ¿no?

Sí, m’encarrego de tot. Del personal, d’atendre les meves clientes, de les comandes i del màrqueting... Tota la part empresarial. Jo sempre dic el mateix: soc un 70% empresària i un 30% dissenyadora. Potser la gent es pensa que estem tot el dia amb el llapis, dibuixant, però no és així, ¡tant de bo! I a més soc mare.

¿Quin consell li donaria a algú que està començant en aquest món?

Que es formi, sobretot que es formi. Abans de disseny de moda vaig estudiar Administració i Direcció d’Empreses i crec que això va ser la clau de l’èxit, i els ho dec tot al meu pare [l’advocat matrimonialista Ramón Tamborero, especialitzat en separacions i divorcis, que bé coneixen Gerard Piqué, Sete Guibernau i Arantxa Sánchez Vicario, entre d’altres]. Em va fer seure i em va dir ‘estudiarem això i després si vols estudiem disseny de moda’. I així ho vaig fer. S’han de perseguir els somnis, però amb els peus a terra.

Notícies relacionades

¿Quin és el seu pròxim somni?

Crec que repetiria a París, però encara em queda una espineta clavada, que és conquerir Nova York.

Temes:

Moda