Álvaro Pombo treu forces i rep el premi Cervantes en persona

És difícil entrar al cap d’Álvaro Pombo (Santander, 1939). Allà, a tota velocitat, la vida transita al seu aire. L’escolta, la imagina. La lucidesa amb què ha disseccionat l’ànima humana l’ha tornat un imprescindible de les lletres, de la mateixa existència. Doncs, en les lletres, sempre vitalista, sempre irònic, ha posat el focus en les necessitats mundanes. Amb motiu del premi Cervantes que va rebre ahir, s’hi va endinsar una mica més: concretament, en la fragilitat que tan bé ha delineat en la seva obra. Malgrat els problemes de salut, va poder acudir a la cerimònia organitzada a la Universitat d’Alcalá. El seu discurs, llegit per Mario Crespo, professor i amic, va recrear el cosmos que només és possible trobar al seu cap.

"Em sento altament reconegut, acceptat i admirat molt més del que mereixo. Però sobretot, em sento agraït [...]. Aquestes paraules reflecteixen i expressen tota una fenomenologia de la fragilitat hispana, de la fragilitat del món i de la fragilitat meva també", va reproduir Crespo. Un discurs en el qual, sota el títol Cervantes, una teoria de la fragilitat, Pombo es va endinsar en l’imaginari d’un dels grans referents en la seva literatura. No en va, quan li van comunicar el guardó el novembre passat, emocionat, va remarcar a la Real Academia Española: "El més divertit és que ell no va tenir cap premi. Li van plagiar la segona part d’El Quixot. Va estar a la presó. Només tenia el talent, la gràcia i l’humor".

Tres atributs reconeixibles en una obra que s’estén per la poesia, la narrativa i l’assaig. Ha experimentat amb el llenguatge des que va debutar el 1973 amb Protocolos, fent-ne una arma plàstica. Potser, per això, la seva literatura resulta tan nítida, ajustant-se a cada realitat amb precisió. "Una narrativa de la fragilitat no té per què ser una narrativa trencable. Pot ser tan infrangible com el mateix text d’El Quixot. O, millor encara, com el mateix text d’El licenciado Vidriera", va prosseguir Crespo, en un acte que va comptar amb la presència dels Reis d’Espanya.

Junt amb Letizia i Felipe, diferents autoritats es van desplaçar fins a Alcalá de Henares per celebrar Pombo. Entre ells, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun; la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso; i l’alcaldessa d’Alcalá de Henares, Judith Piquet. Tots van posar en valor la lírica que l’autor de Donde las mujeres, La cuadratura del círculo i Contra natura ha anat perfilant al llarg de 52 anys de carrera. Així ho va destacar el jurat liderat per Luis Mateo Díez en el seu moment: "Al seu notabilíssim nivell com a poeta i assagista, se suma ser un dels grans novel·listes de la nostra llengua, indagant en la condició personal des de les perspectives afectives d’uns sentiments profunds i contradictoris".

Notícies relacionades

Cercas, Bosch i Dueñas coronen un Sant Jordi miraculós i pletòric

La festa d’‘Abril’ converteix el Dry Martini en l’Studio 54 de Sant Jordi

Literatura implacable

Les paraules de Pombo, escollides al mil·límetre, amb la seva gràcia habitual, van emocionar un paranimf expectant de principi a fi. La seva literatura és igual d’implacable: tan personal que costa apartar-ne els sentits. "La fragilitat és el gran tema que va amb nosaltres en tota la nostra vida i en tot el nostre dia a dia. Avui continua sent, potser més que mai, el gran tema: la fragilitat davant la malaltia, davant la soledat, davant la injustícia, davant la inseguretat, davant la falta de conviccions, davant les causes perdudes. La fragilitat de l’ésser humà davant les més diverses institucions que sembla que no l’emparen a un, en una societat cada vegada més inintel·ligible", va afegir Crespo. No és la primera vegada que el guanyador del Cervantes no llegeix el seu discurs: el 2022, Cristina Peri Rossi va delegar en l’actriu Cecilia Roth la lectura dels seus agraïments.