Cercas, Bosch i Dueñas coronen un Sant Jordi miraculós i pletòric

–¿Però això li havia passat alguna una altra vegada, Javier?

–A veure, es pot dir el que vulguis. Es pot dir fins i tot que tot plegat és un miracle.

De manera que, per la diada de Sant Jordi, miracle. Pregàries ateses i fumata blanca literària per coronar un festivitat pletòrica i esplèndida. ¿Habemus Cercas? Si fa no fa. Abans, però: un sol enlluernador, carrers embussats com molt poques vegades –com gairebé mai, de fet– i el llibre, una vegada més, convertit en un fenomenal fenomen de masses.

"Quan no venia ni un llibre, Sant Jordi ja em semblava extraordinari", recorda l’autor de Soldats de Salamina, guanyador moral (i també literal) d’una altra diada per recordar. Un 23 d’abril de pel·lícula i descomunal en què Eva García Sáenz de Urturi va firmar més que una estrella del K-pop; Manel Vidal va compartir taula (allò de les reflexions geopolítiques queda per a la pròxima) amb Marc Marginedas; Pablo Iglesias i José Luis Rodríguez Zapatero es van enfundar la granota d’escriptors accidentals; Xavier Bosch, Toni Cruanyes i Xavier Sala i Martin van fer un torcebraç pel ceptre del llibre en català, i autors com Alice Kellen i Inma Rubiales van tornar a deixar petits els carrers i les places de Barcelona amb les cues dels seus incondicionals seguidors.

Segons les dades provisionals del Gremi de Llibreters, el Sant Jordi del 2025 també ha deixat un nou rècord: es van superar els 26 milions d’euros facturats i els 2 milions de llibres venuts. Prova superada, un any més.

Un abrigat Manuel Rivas

"Els llibres estan contents", resumeix Manuel Rivas, últim Premio Nacional de las Letras i home previngut que, després de vorejar l’any passat la congelació, es va presentar al tradicional esmorzar de Sant Jordi amb polar i doble capa d’abric. Al seu voltant, escalfant motors i agafant forces, David Uclés, Xita Rubert, Marta Carnicero, Blanca Llum Vidal, Borja de Riquer, Salvador Macip i Juan Carlos Galindo. Autors, baixin de l’escenari, que això comença.

"És una experiència inoblidable; la millor festa del món. És increïble que el llibre sigui el centre del món", assenyalava no gaire lluny d’allà Pierre Lemaitre. El francès, il·lustre debutant, encara no ho sabia, però estava a punt de caure en la trampa de gairebé tot primer Sant Jordi: rampell desbordant a primera hora, ploms fosos després de dinar. "Espero sortir-ne viu", ironitzava al cap de poca estona, intuint que potser hauria fet curt amb aquells tres bolígrafs que mostrava amb orgull per ferir amb la llança el drac.

I és que, per més que aquí ja ens hàgim començat a acostumar a les melés de cossos alienats i enredats davant, per exemple, de Julia Navarro o Javier Castillo; per més que surfegem sense immutar-nos l’entusiasta congestió que any rere any s’organitza davant la Casa Batlló, cada autor estranger que s’estrena a Sant Jordi és un sac d’entusiasme i incredulitat. "És realment salvatge: a Anglaterra no hi tenim res de semblant. A més, els lectors són molt dolços i amables", deia David Nicholls, amb uns ulls com unes taronges i, ai, menys firmes de les que mereixerien uns llibres tan i tan portentosos bons com Nosotros i Siempre el mismo día.

La veterana Dolores Redondo

Al seu costat, alimentant la sorpresa, Dolores Redondo tira de galons de veterana amb una coreografia perfectament mil·limetrada. Firma, selfie, salutació. Firma, selfie, salutació. Sense parar. En bucle. "La cultura i estimar-nos molt és l’únic que ens pot salvar", diu l’escriptora basca davant una cua en què, com en els concerts de grans estadis, ja es reparteixen números per organitzar els torns.

El mateix passa amb María Dueñas, regna del bestseller, a qui costa trobar en un moment de festa: sense parar, els exemplars de Per si un dia tornem van passant per les seves mans amb la mateixa velocitat amb què han anat sortint de les llibreries durant les últimes setmanes.

Llista provisional

En la llista provisional dels més venuts, facilitada a última hora d’ahir a la tarda pel Gremi de Llibreters, no hi havia gaires sorpreses: María Dueñas i Xavier Bosch encapçalen les vendes de ficció castellana i catalana, respectivament; Javier Cercas ha portat el seu El loco de Dios en el fin del mundo a dalt de tot de la no-ficció en castellà, i Jöel Dicker ha tocat podi, segon lloc en els dos casos, tant en castellà com en català.

Juntament amb ells, altres títols com Cor fort, de Sílvia Soler; Aquest tros de vida, d’Estel Solé; L’assistenta, de Freida McFadden; En l’amor i en la guerra, d’Ildefonso Falcones; La passada a l’espai, de Manel Vidal, i La dona del segle, de Toni Cruanyes, completen la llista de llibres amb més bona sortida fins a les sis de la tarda del 23 d’abril. Un rànquing que, insisteixen les fonts del Gremi, només representa el 5% de tots els llibres que s’han arribat a vendre.

Més o menys el que tothom s’esperava, tot i que, a l’hora de la veritat, els escriptors tiren de diplomàcia i savoir faire. "És una festa i no val la pena competir. Veure la gent comprant llibres és del millor que hi ha", assegurava Ildefonso Falcones. "A més, el públic sempre diu coses bones i boniques. No ve ningú a dir-me que no li ha agradat", afegia l’autor d’En l’amor i en la guerra.

"Cada persona que ha passat per aquí ha sigut un motiu d’alegria, així que hi ha poc temps per pensar en les llistes. Les que siguin, seran", relativitzava Xavier Bosch mentre uns quants lectors fulminaven amb la mirada les intromissions periodístiques. Perquè tots aquests exemplars de Diagonal Manhattan, semblava que diguessin, no es firmarien tots sols.

Entre roses i llibres, Sant Jordi. Un caos ordenat i una anàrquica coreografia que va convertir el centre de Barcelona en un insòlit bullici de lectors i passejants. De curiosos i, en general, de gent molt apassionada. Hi havia, per exemple, Alejandro G. Calvo, amb samarreta de David Lynch i gorra calada, repartint firmes i abraçades i responent sense parlar a la pregunta del milió: "¿Per què he de veure aquesta pel·lícula?". I també hi havia, reincident a la seva pena, un Rodrigo Fresán gratament sorprès per com està funcionat de bé El pequeño Gatsby, assaig que, diu, va escriure per donar les gràcies a Francis Scott Fitzgerald.

Sobrehumans per un dia

Coses d’escriptors, individus per un dia sobrehumans que, com va recordar Kiko Amat, també tenen necessitats bàsiques i elementals. "¿O és que potser no hem d’anar al lavabo?", protestava l’autor de Dick davant la palmària absència de serveis a la zona professional del passeig de Gràcia. Tampoc és que els quadrants de firmes deixessin gaire marge de maniobra, així que imaginin-se si agraden a escriptors i novel·listes com als esforçats fans de Taylor Swift. Coses més estranyes s’han vist, especialment per Sant Jordi.

Les històries dels lectors

ALBA GIRALDO

 Sant Jordi és la jornada en què els fans es poden acostar més als seus autors preferits a la recerca de firmes cobejades. Alguns van arribar ahir a demanar el dia lliure per acostar-se a Milena Busquets o Pilar Eyre i, entre els més joves, molts van aconseguir el permís dels pares per faltar a classe.

MIRADA FEMINISTA. La premsa del cor en clau feminista és el que va cridar l’atenció d’aquesta fan de les Mamarazzis d’EL PERIÓDICO. La noia es va acostar a la firma de llibres de ‘La xona d’or’, de Laura Fa i Marta Pontnou, per conèixer les autores i poder conversar amb elles. 

AMB ULLS DE DONA. El llibre que ha acompanyat últimament aquesta fan de Milena Busquets, la Carmen, de 56 anys, que va celebrar ahir el seu aniversari, és ‘També això passarà’. En especial, un dels fragments que té remarcat i que va llegir l’autora: «Durant un temps, el cos de l’Òscar va ser la meva única casa, l’únic lloc del món. Després vam tenir un fill i després ens vam conèixer». 

FALTA ESCOLAR JUSTIFICADA. La Claudia, de 14 anys, es va saltar l’institut per arribar a les vuit del matí a la cua de firmes de l’escriptora Inma Rubiales i després aconseguir la d’Alice Kellen. «M’agrada molt llegir obres d’amor i ‘romantasy’», va explicar l’adolescent, acompanyada de la seva mare i la seva àvia.  

LES NOVES MASCULINITATS. El Martí té només 3 anys i és fan de Titó, el fenomen del SX3 de 3Cat. «Com a família monoparental, que crio sola, m’encanta que ell tingui com a referents masculinitats com John C. i Titó», va explicar Sara Barrera, la mare del menor.

Notícies relacionades

La festa d’‘Abril’ converteix el Dry Martini en l’Studio 54 de Sant Jordi

Clara Segura: "Quan et tires la llei a l’esquena ja no es pot parlar de democràcia"

HUMOR ÚNIC. Manel Vidal va acumular una de les cues més llargues . «Acostumo a seguir ‘La sotana’ cada setmana, també des de l’estranger, perquè visc entre Berlín i Barcelona», va dir l’Elías, que va destacar l’«humor irònic, molt càustic» de Vidal. «Tinc una mica d’això i m’identifico amb ell». 

CONNEXIÓ AMB SARRIÀ. El Sergi, fan de Pilar Eyre, va connectar amb l’escenari que ofereix la seva novel·la més recent, ‘Señoras bien’, per les seves referències explícites a barris de Barcelona com Sarrià i Sant Gervasi, on ell va créixer. «Hi ha una espècie de cordó umbilical amb el que explica i les coses que he viscut al meu voltant», va assegurar.