Cercas i la vida eterna

Allaus d’abraçades, olor de multitud i alguna al·lusió que la divina providència també entén de màrqueting. Tot això va envoltar les firmes que Javier Cercas va estampar ahir per El loco de Dios en el fin del mundo. I és que se’t mori un papa en plena campanya de Sant Jordi, amb un llibre que entre altres coses també és un retrat gens complaent però al cap i a la fi entregat del Pontífex, va sumar a favor d’un autor que, d’altra banda, no necessita comptar amb l’ajuda del més enllà per aconseguir vendre.

Aquest Sant Jordi va tenir caires espirituals. A Balmes, la llibreria religiosa més antiga de la ciutat, constataven que l’autobiografia del Papa, Esperanza, «molt amena» i apareguda al gener, estava entre els més venuts. Igual que un rar assaig, La supraconciencia existe, de l’octogenari doctor Manuel Sans, que porta 30 setmanes en les primeres posicions del rànquing prometent una certificació empírica de la vida eterna gràcies a l’aplicació de ressonàncies magnètiques efectuades a persones amb experiències pròximes a la mort. Sanz, molt ufà davant els lectors, va dir que està llegint ell mateix el llibre de Cercas, a qui va qualificar de «gran escriptor i ateu», i va rememorar com al gener va tenir una llarga conversa amb el Papa sobre el seu llibre.

Notícies relacionades

Eduardo Mendoza, Princesa d’Astúries de les lletres

Consum investiga possibles irregularitats en la venda d’entrades per als concerts de Bad Bunny a Espanya

El de Cercas se sustenta en una pregunta que a tall de mantra es desenvolupa al llarg del llibre i està relacionat amb la vida eterna: «¿Quan mori, la meva mare podrà veure el meu pare, també mort?». La mort de Francesc sembla haver afegit un colofó al ja emotiu i memorable final escrit per Cercas. Però, és clar, no hi haurà cap afegit. «El final que he posat no el puc superar, perquè no l’he escrit jo, l’ha escrit la realitat».

És conscient l’autor de Soldats de Salamina que el seu llibre serà referència obligada per interpretar el papat de Francesc. «Prefereixo que s’interpreti la seva figura des del meu llibre que des d’altres llocs, sobretot després de llegir tota mena de disbarats als obituaris». Nega haver-se deixat seduir pel líder, de qui no ens estalvia els errors, però assenyalant encerts i voluntats –«molts insuficients»–; va arribar, assegura, on ningú dins l’Església catòlica s’havia atrevit a arribar.