Sant Jordi contra Cthulhu

El 2013 va ser l’any d’estrena de Guerra mundial Z i, també, l’any en què l’Ajuntament de Barcelona va decidir traslladar part de la diada de Sant Jordi a l’autoanomenada Zona Friki del passeig de Sant Joan. Va ser una solució d’emergència per evitar que la Rambla i la columna vertebral de l’Eixample semblessin un any més qualsevol d’aquestes escenes tan colpidores de la pel·lícula protagonitzada per Brad Pitt. Va ser una decisió que va fer llum sobre alguna cosa més que un satèl·lit de Sant Jordi en diversos carrers del centre. Sant Jordi contra Cthulhu. Això sí que és una lluita llegendària. Per alguna cosa en diuen el Triangle Friki. Ni tan sols s’hauria de recordar, però és un destí de fama mundial per als amants de la literatura fantàstica i el còmic.

"Vici i subcultura"

Va ser el 1983 quan Norma Comics va obrir una botiga al passeig de Sant Joan. Llavors, aquest tram del passeig estava comercialment en repòs. La comunitat xinesa encara no s’havia establert a Fort Pienc. Ni Norma Comics es podia imaginar el que acabava de sembrar. Passats dos anys, va obrir botiga gairebé al costat Gigamesh, un altre mite.

L’anècdota s’ha explicat un tou de vegades, però és immortal. Un dia va entrar una dona que va preguntar per obres d’Aristòtil. A Alejo Cuervo, el propietari, li va sortir una resposta espontània. "No, senyora, aquí només tenim vici i subcultura". I per evitar més malentesos, va afegir aquestes dues paraules al rètol de la botiga.

Notícies relacionades

Cercas, Bosch i Dueñas coronen un Sant Jordi miraculós i pletòric

La festa d’‘Abril’ converteix el Dry Martini en l’Studio 54 de Sant Jordi

Quin frenesí aquest Sant Jordi a Norma Comics, a Gigamesh i a la constel·lació de llibreries i altres herbes que caracteritzen el Triangle Friki. És un públic lector molt fidel al gènere. Bé, més ben dit, als gèneres. Saben qui són Zerocalcare, Javier Olivares, Mario Barrachina, Gema Vadillo, Bea Aguilar i Carlos di Urarte com en altres carrers de la ciutat també saben qui és Javier Cercas o María Dueñas. És una altra dimensió.

No és fàcil endinsar-se en aquest univers paral·lel, però, si hem de buscar unes frases per decorar la crònica, no hi ha res millor que un senyor que fulleja a Gigamesh un exemplar de The Bloody Red Baron. "M’encanten aquests pastitxos de Kim Newman", diu. Així és. En una novel·la anterior, Anno Dracula, l’autor va agafar el final de l’obra de Bram Stoker i li va donar un gir inesperat. Val Helsing no acabava amb Dràcula. El més noble dels vampirs vencia i es feia un forat entre l’aristocràcia anglesa, que ben aviat es va deixar mossegar per conservar els privilegis. "Aquesta passa mig segle després". "El vampirisme s’ha estès a l’Alemanya de Bismarck i en la Primera Guerra Mundial. Manfred Albrecht von Richthofen, heroi de l’aviació, té ullals". Newman té una tercera novel·la dels anys 60, Drácula Cha Cha Cha, en què part de l’acció passa a la Roma de Fellini. ¿Què vindrà ara? "¿Aquest to tan enrojolat de Trump no et sembla sospitós?", li pregunto. "Segur que Newman ja se n’ha adonat", respon. Tot arribarà. Mentrestant, llarga vida al Sant Jordi Friki.