Un Affleck hilarant

¿Qui va demanar una seqüela d’El contable (2016)? Ningú, probablement. I és obvi que tant el seu director, Gavin O’Connor, com el seu productor i protagonista, Ben Affleck, han sigut molt conscients d’aquesta falta d’expectatives al planificar la nova intriga cinematogràfica del seu personatge titular, un geni de les matemàtiques autista que blanqueja diners per al crim organitzat. Només així s’explica la gosadia amb què aquesta continuació abraça l’absurditat i l’estupidesa deliberada sense necessitat, això sí, de caure en l’autoparòdia.

La nova pel·lícula renuncia del tot a fer justícia al seu títol –francament, aquesta vegada el comptable no fa gaires comptes–, i a canvi barreja una xarxa criminal que opera des d’una peixateria, una banda dedicada al tràfic de persones, una dona dotada de poders especials a causa d’un dany cerebral, una escola per a nens amb Asperger reconvertits en hackers i al voltant d’una dotzena de subtrames més. Tot indici de coherència argumental és negat en el procés, i O’Connor no es molesta a reemplaçar-la amb seqüències d’acció memorables.

És igual, perquè el que realment interessa en El contable 2 és passar el temps explorant amb bon humor la dinàmica fraterna que l’heroi titular manté amb el seu germà, un assassí sense escrúpols, i traient partit del contrast que s’estableix entre la mentalitat clínica d’un i la impulsivitat violenta de l’altre mentre els personatges discuteixen, llimen velles asprors i van comprenent que signifiquen molt l’un per a l’altre. Gràcies a l’evident química que comparteixen, i a alguns moments de sorprenent comèdia física protagonitzats per Affleck, la pel·lícula sovint aconsegueix col·locar-se en el terreny de la hilaritat.

Notícies relacionades

‘Six’, el musical feminista sobre les dones d’Enric VIII

En les sabates de Francesc

‘El contable 2’

Gavin O’Connor (Estrena: 25/4/2025)