Jordi Herreruela: «A Barcelona fa falta un escenari de 60.000 o 80.000 espectadors dissenyat per a la música»

La música sol atrapar-nos pel registre gravat, però hi ha una altra via: el directe, com fa notar Jordi Herreruela. «L’efecte de l’artista que trenca la barrera de l’escenari és màgic i fa molts anys em vaig adonar que a mi em feia molt feliç», explica. «La música en viu és el nou futbol. La gran celebració col·lectiva. Fins ara, era cosa de melòmans, però ara arriba a un públic massiu. És per a tothom». ¿I ja no ho és un Barça-Madrid? «El futbol no acaba d’actualitzar els seus valors», opina. «Li està costant fer la transició, incorporant públic femení, per exemple, com sí que ha fet la música».

Les advertències cícliques que la música en directe viu en una bombolla a punt d’esclatar li semblen cordialment marcianes al creador, propietari i director del Cruïlla, festival que aquest mes de juliol celebrarà la 15a edició. «L’escolta de música gravada està en nivells del 90% de la ciutadania, i l’assistència a concerts no arriba al 30%. Pot créixer molt més», raona. Així és a Barcelona, una ciutat que desenvolupat una especialització en festivals (d’iniciativa autòctona) i escenaris que són parada de les grans gires. Però Jordi Herreruela creu que convé fer nous passos per no perdre posicions al mapa global.

Promotores i festivals estan abocats a créixer, perquè els convé poder oferir als artistes més d’una data de gira, alhora captar les estrelles és més i més competitiu perquè tendeixen a concentrar els seus concerts a menys ciutats, i ara hi ha aquestes residències en escenaris selectes, com l’Sphere, de Las Vegas (20.000 assistents), o d’altres creats per a l’esdeveniment, com el d’Adele l’estiu passat a Múnic (73.000). És crucial moure peça, considera Herreruela, perquè “la creativitat i l’intercanvi social representen la identitat de Barcelona”, que “si perdés això, ho perdria tot».

Falten a la capital catalana recintes creats específicament per a la música, allà hi ha el seu missatge d’alerta. «Si volem ser al circuit de Beyoncé, que aquest any només actua a dues ciutats d’Europa, ens toca actualitzar infraestructures. ¿Quantes vegades hem anat a l’Estadi o al Sant Jordi i el concert no ha sonat bé?», raona. «Toca prendre decisions, perquè quan hi hagi altres ciutats amb aquestes infraestructures ja no hi haurà espai per a més. Cal un escenari de 60.000 o 80.000 persones dissenyat per a la música, cobert o no. I locals per a 4.000, 6.000, 10.000 espectadors». En aquestes franges es manegen projectes a l’antic Palau d’Esports i al Sant Jordi Club, que es preveuen remodelar. «El seu ús hauria de ser només musical, no híbrid amb esport».

Bé, ¿i tot això qui ho paga?, podem preguntar-nos invocant al savi Josep Pla. Herreruela apunta a l’entesa entre el sector públic i el privat. Les administracions «han de protegir la indústria local perquè no acabi en mans de multinacionals o de fons d’inversió», estima. «I recolzar la gestió de recintes». Recorda que Barcelona Events Musicals, la societat que organitza el Cruïlla, és de les (molt poques) grans promotores independents de la ciutat, i afirma que es postula sobre això apuntant a “locals de totes les capacitats”, ja sigui presentant-se a un eventual concurs per a una «concessió a llarg termini» o a través d’una inversió privada «que s’hauria de poder explotar sense gaires limitacions». 

Notícies relacionades

¿Un concert pot competir amb un Barça-Madrid?

Un nazi a la Patagònia i un dictador que fingeix demència

Aquest recinte de gran capacitat s’hauria de situar a l’àrea metropolitana, lluny de nuclis veïnals, fins i tot considerant que «actualment tenim allà un problema de mobilitat». ¿Respondria la demanda a tant concert de gran format? «Al Bernabéu, abans de l’aturada, en tenien programats més de 40. Si trobéssim el recinte adequat, s’hi podrien celebrar. Hi hauria inversió per fer-ho possible, i les entrades es vendrien», pronostica Jordi Herreruela, que veu en la vocació musical un senyal d’identitat molt arrelada a la capital catalana. “L’esforç que cal fer per captar el Mobile, l’ISE, la Fórmula 1, la Copa Amèrica..., en la música no ha fet falta, perquè hi ha hagut emprenedors locals que han creat esdeveniments referencials a tot el món. Que, quan han crescut, algú els ha fet una oferta i l’han agafat. La ciutat els hauria de protegir».