‘Mariliendre’ els Javis i els 2000

De fet, per a Javier Calvo té l’esperit d’un dels seus grans títols: "La nostra necessitat de Paquita Salas l’hem abocat en Mariliendre, perquè té el mateix tipus d’acudits i d’humor", explica sobre aquesta sèrie amb un vocabulari d’allò més llenguallarg. "És un humor viu però també negre. La comèdia és interessant per llançar certs temes i a Mariliendre parlem de qüestions vinculades a la comunitat però també generals, com la salut mental i el suïcidi", diu Ferreiro.

Aquí la protagonista és Meri Román (Blanca Martínez Rodrigo), una noia en la trentena que va ser la reina de la nit gai madrilenya però que ara, una dècada després, viu avorrida en el seu mediocre present, amb una mare molt intransigent (Nina) i una germana que no la comprèn (Mariona Terés). La mort del seu pare (Mariano Peña) fa que torni a connectar amb el seu seguici d’amics homosexuals, a qui havia perdut la pista.

Aquests retrobaments la porten a rememorar el seu passat a cop de cançons perfectament integrades en la trama, ja que "serveixen per fer evolucionar la història i expliquen els estats d’ànim dels personatges", aclareix Ferreiro. "Es tractava d’estudiar les cançons com si fossin escenes, diàlegs parlats", insisteix Calvo, que reconeix que no han tingut gaires problemes per aconseguir els drets musicals de les peces que apareixen a Mariliendre: "Són cançons molt conegudes, però molt locals, així que són més accessibles".

"No és que et posis a cantar perquè sí, sinó que els personatges hi aboquen el que els està passant", corrobora Martínez Rodrigo, que a Mariliendre canta amb la veu de l’extriunfita Bea Fernández. "El ball sempre m’ha agradat i aquí era anar una mica més enllà. Han fet unes coreografies al·lucinants i han tingut una santa paciència amb nosaltres. Però per a la part de les cançons al final van prendre la bona decisió que cantés una altra persona", afirma l’actriu.

Veu de veritat

"Jo he hagut de preparar-me el lip sync [sincronitzar els llavis amb l’àudio de la cançó] amb una coach vocal. Em va ajudar molt a adaptar la meva boca a la cançó. Havia de cantar, perquè la coach em deia que si sortia la veu de veritat era més creïble i crec que van empastar bé, i tot i que sapigueu que canta Bea, espero que quan ho vegeu sentiu la màgia d’aquesta veu en la meva, que soc jo elevat a una cosa millor", afegeix.

Entre la colla de Meri hi ha Jere (Martin Urrutia), el seu millor amic a l’institut, a qui va ajudar a descobrir els locals d’ambient madrilenys. "Tots recordem la primera vegada que vam anar a una disco gai a Chueca a veure què passava, si hi havia més gent com nosaltres", reconeix Calvo. "El primer capítol, quan Meri i Jere van a la discoteca per primera vegada, amb els gestos i mirades de Martin, i la seva ingenuïtat, no puc veure-ho sense plorar", confessa Javier Ambrossi al veure’s representat també en el personatge de l’extriunfito.

"Hi ha un punt de frescor en Jere que serveix una mica de balança en el grup, que és més olla de grills, més sorollós", comenta Martin referint-se als papers que fan Carlos González, Omar Ayuso i Yenesi, uns altres dels membres del seguici gai de la protagonista.

Notícies relacionades

¿Un concert pot competir amb un Barça-Madrid?

Jordi Herreruela: «A Barcelona fa falta un escenari de 60.000 o 80.000 espectadors dissenyat per a la música»

Els seus personatges serveixen per fer "una reflexió sobre el tema de les addiccions, del que paguem per no haver-nos desenvolupat amb el suport d’una comunitat", destaca Ambrossi. "En aquell moment concret dels anys 2000 les drogues eren molt presents perquè n’estaven apareixent moltes de noves i usos recreatius, però a la llarga es veu el resultat que tenen i com afecten cadascun dels personatges. Veritablement tenen unes conseqüències serioses", remarca la protagonista.

"Aquesta sèrie posa sobre la taula temes potents com el suïcidi, la soledat, el que viu un col·lectiu que no es pot mostrar com és... Dona un missatge bonic de naturalitat, normalitat i respecte que espero que cali", sentencia Nina.